Cultura de la Generalitat presenta en la Filmoteca de València una còpia restaurada de ‘La mamá y la puta’ (1973) de Jean Eustache

Cultura de la Generalitat, a través de l’Institut Valencià de Cultura, projecta el dijous 13 d’octubre, a les 18 hores, i el divendres 14 d’octubre, a les 20 hores, en la Filmoteca de València, una còpia restaurada de ‘La mamá y la puta’ (1973) del cineasta francés Jean Eustache.

Després de quasi cinquanta anys sense distribució, la Filmoteca projecta una còpia restaurada d’una de les millors pel·lícules del cinema francés i epígona tardana del moviment cinematogràfic de ‘la nouvelle vague’.

El primer llargmetratge de Jean Eustache va generar una agra polèmica en el moment de la seua estrena en el Festival de Cannes en 1973 a causa del provocador títol de la pel·lícula, algunes escenes de nu massa atrevides per a l’època, l’ús recurrent d’expressions malsonants i les converses desenfadades sobre temes com l’avortament, el sexe lliure o l’alliberament femení.

Entre els detractors més notoris de la pel·lícula figuraven el crític Gilles Jacob, que després va ser director del Festival de Cannes, i Ingrid Bergman, que presidia el jurat del festival aquell any. L’actriu sueca va declarar que li semblava lamentable que França estiguera representada per una pel·lícula tan sòrdida i vulgar.

A pesar del rebuig que va generar en la premsa conservadora, ‘La mamá y la puta’ va comptar, no obstant això, amb el suport de la bona part de crítica especialitzada i d’altres membres del jurat, com l’escriptor Lawrence Durrell i el director Sydney Pollack. Al final, la controvertida pel·lícula d’Eustache va obtindre el Premi Especial del Jurat i el Premi FIPRESCI que concedeix la Federació Internacional de la Premsa Cinematogràfica.

La còpia restaurada que es projecta en la Filmoteca va ser presentada al públic dins de la passada edició del Festival de Cannes, en una gala que va reunir els seus principals intèrprets i en què es va recordar la seua polèmica estrena en el mateix festival en l’edició de 1973. 

A més de clausurar ‘la nouvelle vague’, ‘La mamá y la puta’ és una desencantada reflexió amb anotacions autobiogràfiques sobre la societat francesa després de la pèrdua d’il·lusió dels joves revolucionaris dels seixanta i el fracàs de les revoltes estudiantils de Maig de 1968. La pel·lícula està protagonitzada per tres actors emblemàtics del cinema de la nova onada francesa: Jean-Pierre Léaud, Bernardette Lafont i Françoise Lebrun. Els tres mantenen una atípica relació sentimental:

Alexandre (Jean-Pierre Léaud) és un jove burgés cínic i egoista que viu a París. Es troba en una fase nihilista de la seua existència: no estudia, no treballa i a penes s’interessa pels llibres o per la música. L’única cosa que li interessa són les dones i viure d’elles. Aconsegueix formar un trio sentimental amb la seua núvia Marie (Bernardette Lafont), amb la qual viu i el manté, i amb Veronika (Françoise Lebrun), una infermera que ha conegut en un café.

Malgrat la resistència inicial de les dues, el triangle amorós és absolutament satisfactori per a Alexandre, perquè representa un equilibri entre la sexualitat, la maternalitat i la materialitat. Al mateix temps, és capaç de mantindre’s al marge dels sentiments de frustració o malestar que la seua conducta puga provocar en les seues amants.

Durant les tres hores i mitja que dura el llargmetratge, aquests tres personatges mantenen converses intenses sobre l’amor, el sexe i les relacions entre homes i dones. El títol de la pel·lícula fa referència a la disjuntiva que se li presenta a Alexandre: triar entre la comoditat i la vida familiar que li ofereix Marie (la mamà) o la passió i la novetat que troba en Veronika (la puta).