Cultura de la Generalitat i l’Acadèmia de Cine d’Espanya prossegueixen els ‘Diàlegs berlanguians’ en la Filmoteca de València

La Filmoteca de València i l’Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d’Espanya presenten el tercer lliurament del cicle ‘Diàlegs berlanguians’, que pretén rastrejar l’herència del mestre en el cinema espanyol actual de la mà de cineastes contemporanis.

La protagonista de la tercera sessió de ‘Diàlegs berlanguians’ és la cineasta Arantxa Echevarría. El dijous 20 de gener, a les 18 hores, la directora bilbaïna presentarà la projecció, en sessió única, d’‘El verdugo’ (1963) de Luis G. Berlanga, i parlarà de la influència del cineasta valencià en la seua obra. En l’emissió següent, a les 20 hores, Arantxa Echevarría presentarà la projecció, també en sessió única, de ‘Carmen y Lola’ (2018), el seu primer llargmetratge.

‘Diàlegs berlanguians’ s’emmarca dins de les activitats commemoratives del centenari del naixement a València de Luis García Berlanga, organitzades per la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport, a través de l’Institut Valencià de Cultura, i l’Acadèmia de Cine d’Espanya, en col·laboració amb Visit València de l’Ajuntament de València i la Diputació de València.

‘Diàlegs berlanguians’ està organitzat per la Filmoteca de l’IVC, conjuntament amb l’Acadèmia de Cine d’Espanya. Fins a la primavera de 2022, cineastes espanyols presentaran en la Filmoteca de València una de les seues pel·lícules i una signada per Berlanga, per a establir un diàleg entre les dues històries.

Un clàssic del cinema europeu

‘El verdugo’ és un dels grans clàssics del cinema europeu i està considerada com la millor pel·lícula de la història del cinema espanyol per gran part de la crítica cinematogràfica especialitzada.

Amb argument i guió de Luis García Berlanga i Rafael Azcona, ‘El verdugo’ conta la història de l’empleat d’una funerària (Nino Manfredi) que es veu obligat a casar-se amb la filla (Emma Penella) d’un ancià botxí (José Isbert). Per la seua manca de mitjans i d’habitatge, el jove es veu obligat a exercir el mateix ofici que el seu sogre. Prompte rep l’ordre d’executar una pena capital.

Aquest dur al·legat contra la pena de mort estava inspirat en l’execució real de Pilar Prades, l’enverinadora de València. Rodada en exteriors de Madrid, Palma i Manacor, la pel·lícula va ser una coproducció amb Itàlia. El repartiment compta amb excel·lents actors de comèdia entre els quals figuren José Luis López Vázquez, María Luisa Ponte, María Isbert, Julia Caba Alba, Antonio Ferrandis, Lola Gaos, Alfredo Landa, José Sazatornil, Agustín González, Chus Lampreave, José Luis Coll o Manuel Alexandre.

Ricard Muñoz Suay, que va ser director de la Filmoteca de València, va exercir d’ajudant de direcció de Berlanga durant el rodatge. Com en tantes altres pel·lícules del cineasta valencià, la banda sonora és del compositor Miquel Asins Arbó.

La gran revelació dels Goya 2019

Arantxa Echevarría va guanyar el Premi Goya a la millor direcció novella per ‘Carmen y Lola’ en 2019. La pel·lícula també va guanyar el Goya a la millor actriu de repartiment (Carolina Yuste) i va aconseguir huit nominacions en aqueixa edició dels premis de l’Acadèmia de Cine. La cinta ja havia sigut seleccionada per a la prestigiosa Quinzena de Realitzadors del Festival de Cinema de Canes en 2018.

Protagonitzada per les joves Rosy Rodríguez i Zaira Romero, ‘Carmen y Lola’ narra la història de dues gitanes lesbianes en un entorn gitano conservador, que han de triar entre el seu amor o la seua família i la seua cultura.

Carmen és una adolescent gitana que viu a l’extraradi de Madrid. Està destinada a viure una vida que es repeteix generació rere generació: casar-se i tindre fills. Però un dia coneix a Lola, una gitana poc comuna que somia a anar a la universitat i pinta grafitis. Carmen desenvolupa ràpidament una complicitat amb Lola. Ambdues tractaran de viure el seu romanç, malgrat els prejudicis i la discriminació als quals es veuen sotmeses pel seu entorn social i familiar.

Arantxa Echevarría li va donar un to documental a la narració i va recórrer a actors i actrius no professionals per a imprimir un caràcter marcadament realista al seu primer llargmetratge.