El CSIC presenta a València una plataforma per a oferir els seus recursos en I+D+i en Biologia Computacional

La Delegació del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) a la Comunitat Valenciana, la Casa de la Ciència de València, va acollir hui la presentació de la Connexió CSIC de Biologia Computacional i Bioinformàtica, una iniciativa que organitza els recursos del principal organisme públic d'investigació d'Espanya en aquestes matèries. Coordinada des de l'Institut de Biologia Integrativa de Sistemes (I2SysBio), centre del CSIC i la Universitat de València, aquesta plataforma permetrà connectar persones, mètodes i recursos per a crear una oferta que permeta desenvolupar estratègies d'excel·lència en el maneig de grans dades i sustente la investigació en ciències de la vida.

En la presentació de la Connexió CSIC de Biologia Computacional i Bioinformàtica (BCB) van participar la presidenta del CSIC, Eloísa del Pino; Rafael Sebastián, director general de Ciència i Investigació de la Generalitat Valenciana; Chema Martell, vicepresident d'Investigació Científica i Tècnica del CSIC, i Juan Fuster, delegat institucional del CSIC a la Comunitat Valenciana. Ana Conesa, professora d'investigació del CSIC a l'I2SysBio i coordinadora de la Connexió BCB, i el coordinador adjunt, Pablo Chacón (Institut de Química Física “Blas Cabrera”, IQF-CSIC) van introduir als més de 65 participants en què consisteix aquesta nova plataforma temàtica del CSIC.

La Biologia Computacional i Bioinformàtica va nàixer al començament de 1960 i el seu creixement va estar lligat al desenvolupament de la Biologia Molecular, al descobriment de l'ADN i als avanços en computació. És un camp multidisciplinari entre les ciències bàsiques (Biologia, Química, Física i Matemàtiques) i aplicades (Informàtica i Estadística). S'ocupa de l'emmagatzematge, processament, anàlisi i interpretació de dades massives procedents de múltiples fonts (bioimatge, genòmica, proteòmica, metabolòmica…).

“La BCB té un fort caràcter transversal, proporcionant respostes a preguntes científiques en àrees com a farmacologia, biologia de sistemes, evolució, desenvolupament, neurociència, agricultura, nutrició o biotecnologia”, explica Ana Conesa. “El seu ampli àmbit d'acció ha propiciat que el seu ús s'haja fet indispensable per als centres del CSIC i instituts nacionals relacionats amb ciències de la vida”, continua la coordinadora de la plataforma.

Així, en un context marcat per l'ús de dades massives, que requereix la utilització d'estàndards, repositoris de dades i codis i estratègies de ciència oberta, i davant la dificultat per a cobrir la gran demanda d'aquests recursos i la dispersió en àrees i centres de molt diversa temàtica, “el CSIC llança aquesta nova plataforma temàtica per a comptar amb una oferta en Biologia Computacional i Bioinformàtica organitzada, de qualitat i amb capacitat de lideratge i formació”, resumeix Conesa.

Millorar la computació científica del CSIC

Participen prop de 100 investigadors de més de 60 grups d'investigació i 24 unitats de servei del CSIC, a més de dos centres nacionals, l'Institut Nacional d'Investigació i Tecnologia Agrària i Alimentària (INIA) i l'Institut Espanyol d'Oceanografia d'Espanya (IEO). Els seus membres es localitzen en 35 institucions presents en 10 Comunitats Autònomes, i treballen en una àmplia diversitat de disciplines, des de la genòmica fins a la intel·ligència artificial. Han desenvolupat més de 250 eines de software bioinformàtic i col·laboren amb empreses d'una àmplia varietat de sectors (farmacèutic, nutrició, genètica, biotecnologia, fertilitat, etc.), a més de crear les seues pròpies spin-offs.

“Ademés de connectar al personal científic i tècnic del CSIC en Biologia Computacional i Bioinformàtica per a fomentar la col·laboració interna i externa, aquesta nova connexió realitzarà un catàleg dels recursos i metodologies en aquestes àrees, connectant i millorant la xarxa de computació científica del CSIC”, apunta Pablo Chacón. Es pretén així establir una oferta per a organismes d'investigació i empreses basada en l'I+D+i del CSIC en aquest àmbit. Altres objectius són fomentar la formació, la visibilitat i l'excel·lència de la Biologia Computacional i Bioinformàtica que realitza l'organisme.

Aquesta és la sisena de les Connexions CSIC (CSIC-HUBs) que ha llançat la institució, després de les dedicades a Arqueologia, Càncer, Ciències de la Vida, Nanomedicina i Intel·ligència Artificial. Basades en els Llibres Blancs del CSIC, on l'organisme defineix les seues prioritats i necessitats d'investigació per a donar resposta diversos desafiaments en les pròximes dècades, aquestes connexions són xarxes de col·laboració cientificotècnica que busquen establir un nexe d'unió, sostenible a mitjà i llarg termini, entre personal d'investigació de diferents centres entorn de temàtiques prioritàries, de manera que compartisquen informació i coneixement, a més de realitzar activitats conjuntes que inclouen l'intercanvi de personal investigador.