La corporació de València aprova el Pla Director de Govern Obert, el més avançat d'Espanya, i un dels primers d'Europa
El document es basa en els principis de transparència, integritat, rendició de comptes i participació del consistori
El Ple de l'Ajuntament ha aprovat este dijous el Pla Director de Govern Obert 2021-2023, un document transversal que s'assenta sobre “la representació de la cultura de governança que promou els principis de transparència, integritat, rendició de comptes, i participació de les parts interessades en suport de la democràcia i el creixement inclusiu”, tal com s'assenyala en el text. Tal com ha explicat la regidora de Participació Ciutadana, Transparència i Govern Obert, Elisa Valía, “València compta, des de juliol de 2020, amb el reglament de transparència més avançat d'Espanya i un dels més avançats d'Europa”, i ha assenyalat que el document aprovat “va més enllà del que se'ns exigeix com a ajuntament en el desplegament d'eines i accions que amplifiquen els principis d'integritat, rendició de comptes, transparència i participació”.
Amb l'aprovació d'este Pla, l'Ajuntament s'obliga a donar continuïtat i millorar les iniciatives de transparència i participació que ja havien començat a funcionar en 2105, amb el primer reglament, i que ha anat sumant successives modificacions. En paraules d'Elisa Valía, “es tracta que la ciutat tinga un escut que la protegisca de persones que entenen allò públic, que és de tots, com el benefici d'uns pocs”. Entre les accions que es recullen en el text s'inclou donar a conéixer periòdicament les dades més rellevants de l'activitat municipal (amb els pertinents elements econòmics i pressupostaris), i facilitar a les persones l'accés a la informació pública de manera veraç, actualitzada, objectiva, comprensible i gratuïta (publicitat activa).
La proposta ha tirat endavant gràcies als vots de l'Equip de Govern, ja que tots els grups de l'oposició s'han abstingut en la votació. El regidor de Ciutadans Narcíso Estellés ha justificat la falta de suport del seu grup, entre altres aspectes, per la presència d'entitats “catalanistes” en el grup impulsor del Pla. Per part seua, la regidora del Grup Popular María José Ferrer, ha assegurat que la presentació d'este pla, que va començar a executar-se en 2021, “és una falta de respecte al Ple i una pèssima pràctica de participació i transparència”. Segons la regidora popular, esta proposta del Govern municipal, al qual ha acusat de “opac”, suposa un “menyspreu a la funció constitucional de l'oposició”, i ha assegurat que la pràctica de l'equip de govern es caracteritza per “les subvencions a dit, la prestació de servicis amb contractes caducats, les irregularitats en els processos de selecció, o la celebració d'actes abans de tindre l'autorització pertinent”, entre altres. La regidora Elisa Valía ha rebutjat estes manifestacions, i ha recordat que “els casos de corrupció patits per governs anteriors ens obliguen a ser tan exigents. Venim de passats foscos i hem de donar garanties i demostrar que tots els governs no són iguals”.
Entre les accions que inclou el nou Pla Director i que ja estan implementant-se, està la formació d'empleats públics en dades obertes, l'assignació responsabilitats, la Bústia de denúncies, la signatura de col·laboració amb l'Agència Antifrau, el nou Portal de Transparència i Govern Obert que es posarà en ús en breu per a facilitar l'accés a informació de manera senzilla, el mateix que el futur Consell de reguladors de dades de la ciutat de València. “Hem aconseguit alçar la hipoteca reputacional que tenia València, i ara som epicentre de l'honradesa i la bona gestió”, ha conclòs Elisa Valía.
La ciutat amb més percentatge de persones autònomes d'Espanya
El Ple Municipal ha debatut àmpliament també sobre temes d'Hisenda. Durant la sessió s'ha aprovat la tercera relació d'expedients de reconeixements extrajudicials de crèdits i obligacions de 2022 i la quarta modificació de crèdits extraordinaris i suplements de crèdits del Pressupost de 2022; i així mateix, modificacions pressupostàries de la Mostra de València, el Palau de la Música, la Universitat Popular, el Consell Agrari Municipal, l'Organisme Autònom Municipal, OAM, de Parcs i Jardins Singulars i Escola Municipal de Jardineria i Paisatge, i l'OAM de Parcs i Jardins Singulars i Escola Municipal de Jardineria i Paisatge, i de la Junta Central Fallera. Així mateix, s'ha acordat sol·licitar l'autorització de cofinançament a la Conselleria d'Hisenda i Model Econòmic del projecte "Rehabilitació Patrimoni Municipal Habitatges Lloguer. Sant Pere, 52", en el marc del Pla Especial de suport a la inversió productiva en municipis de la Comunitat Valenciana, i la modificació de l'Ordenança reguladora de la prestació del servici de proveïment d'aigua potable.
La presentació de totes estes propostes ha deixat obert el pas per al debat sobre temes d'Hisenda, en el qual el portaveu de Ciutadans s'ha centrat en la proposta que havia plantejat el seu grup per a bonificar la factura de l'aigua als gimnasos, perruqueries i hotels. Giner ha criticat que no s'haja inclòs esta bonificació, encara que el regidor d'Hisenda ha explicat la tarifa de l'aigua està congelada, fins i tot després de l’augment dels costos del servici, i ha indicat que “de tots els subministraments als que s'enfronta una família o negoci, esta, que és l'única que depén només de l'Ajuntament, és l'única congelada”.
Per la seua banda, la regidora del PP Paula Llobet, s'ha centrat en l'activitat inversora del Govern municipal, i ha assegurat que esta nova modificació de crèdit “demostra que l'Ajuntament no planifica, sinó que va a bandades”. Segons Llobet, el consistori “porta diners per a amortitzar deute perquè no és capaç de treballar en el dia a dia, perquè és incapaç d'executar les inversions”. I ha denunciat que “dels 50 milions de la modificació creditícia, només el 3,6% va a activitat econòmica”.
El regidor d'Hisenda, Borja Sanjuan, ha explicat que “la realitat de les dades és que, després d'esta modificació passem de 965 milions de deute quan l'actual govern va arribar a l'Ajuntament (un 132% del pressupost) als 254 milions actuals (21%), és a dir un 110% menys de pressupost des que vostés no estan en el Govern”. I quant a les inversions, “hem passat en este temps de 32 a 286 milions d'euros d'inversió (és a dir, del 4,38% al 24,3% -ha afegit- cosa que significa que el pressupost en inversions és major que tot el deute acumulat en els exercicis”.
Sanjuan ha subratllat alguns aspectes per als quals servirà la modificació creditícia, com 2,5 milions per a reconéixer la carrera professional del personal municipal, 830.000 euros per a ajudes d'emergència social, 90.000 euros per a atenció a persones per la guerra d'Ucraïna, 1 milió d'euros per a albergar la fase de grups de la Copa Davis, o 500.000 de suport a les iniciatives d'emprenedoria. “València –ha conclòs Sanjuan- és la ciutat amb més percentatge de persones autònomes de totes les ciutats d'Espanya i on més ha crescut el nombre de persones afiliades a la Seguretat Social (un 7,7%)”.
Abans de passar a l'apartat de les mocions de l'ordre del dia, el Ple ha aprovat també, de manera definitiva, la modificació puntual de les normes urbanístiques del PGOU (Pla General d'Ordenació Urbana) de València per a la regulació de la dotació mínima d'aparcaments, amb els vots de l'Equip de Govern, mentre que PP i Ciutadans han votat en contra, i Vox s'ha abstingut. Esta modificació no implica llevar places d'aparcament en superfície, ni elimina la reserva mínima de turismes per a edificis o sòls residencials, sinó que dona l'opció, en l'ús terciari (comercial, hoteler…) que no hi haja obligatòriament una reserva mínima d'estacionament en subterrani, atés que existixen solars i sòls a la ciutat on resulta impossible poder construir estos aparcaments.