Els condicionants socials i econòmics de l’avortament al Iemen protagonitzen la pel·lícula ‘The Burdened’ en Cinema Jove

Les implicacions socials i els condicionants econòmics de l’avortament al Iemen centren la trama de ‘The Burdened’, llargmetratge de la Secció Oficial que es projectarà demà divendres en la Filmoteca dins de la 38a edició de Cinema Jove.

Es tracta d’un drama de ficció inspirat en un cas real que el director Amr Gamal va conéixer molt de prop. “Un dels meus amics més íntims i la seua esposa treballaven com a empleats en l’emissora de ràdio de la ciutat d’Aden, amb un salari molt modest. Tenien dos fills i a penes podien cobrir les seues despeses. En 2014, la dona del meu amic es va quedar embarassada del tercer fill i va ser un xoc per a ells, perquè aquest nou naixement anava a sacsejar el pressupost familiar. En aquell moment va aparéixer en l’horitzó la idea de desfer-se del fetus, però la dificultat de trobar un metge que els fera la intervenció, així com la por a la reacció de la societat i els escrúpols religiosos, els va fer descartar la idea. L’esposa del meu amic va donar a llum el tercer fill, però el meu amic no el va rebre amb amor i solia referir-se a ell com una càrrega”, explica el realitzador, que recalca que els personatges de la seua pel·lícula representen la majoria de les famílies iemenites, que viuen quasi en la pobresa.

Quan un quart embaràs va sorprendre tots dos membres de la parella en atur, l’avortament va començar a albirar-se com l’única eixida possible. Van començar llavors a buscar una fissura religiosa per a evitar el remordiment, com també fan els protagonistes de ‘The Burdened’. “En la seua recerca, van trobar una divisió entre sectes religioses islàmiques, xeics i fàtues (una decisió sobre un aspecte de la llei islàmica donada per una autoritat reconeguda). Alguns d’ells prohibeixen categòricament l’avortament, fins i tot si l’edat del fetus en el ventre de sa mare és d’un dia, i hi ha qui permet l’avortament si es realitza abans de l’expiració dels 40 dies. Uns altres ho permetien si es feia en un termini inferior a 120 dies”, explica el realitzador.

“Aquesta història, que habitava en mi i no eixia de la meua imaginació, em va fer demanar al meu amic i a la seua esposa que ho escrigueren com una pel·lícula, i els vaig usar com a font en cada etapa del desenvolupament del guió”, assegura.

‘El jardín de las palabras’, una joia de l’anime

Dins del cicle ‘Els déus de l’anime’, Cinema Jove projectarà demà, a les 17.30 hores, en la Filmoteca una autèntica joia de l’animació japonesa: ‘El jardín de las palabras’, de Makoto Shinkai. Estrenada en 2013, va ser guardonada com a millor pel·lícula d’animació en el Fantasia Film Festival de Quebec (el Canadà).

La història comença un matí plujós, quan un estudiant de Secundària que practica per a ser sabater falta a classe per a anar a dibuixar a un jardí. Allí coneix a Yukino, una misteriosa dona major que ell, que beu cervesa sola al parc. Sense planificar-ho, els dos comencen a veure’s els dies de pluja i la seua relació es va estretint a poc a poc. Takao desitja que Yukino es torne a trobar a si mateixa, i per a fer-ho decideix fabricar-li unes sabates amb les quals tinga ganes de caminar de nou. Aquest llargmetratge és una història sobre la soledat i el dolor que hi ha abans de l’amor.

‘El jardín de las palabras’ és considerada com a la pel·lícula més bella de Makoto Shinkai, absolut referent de l’anime i autor d’altres fenòmens de masses com ara ‘Viaje a Agartha’ (2011) i ‘Your Name’ (2016). Aquest mateix any, el director nipó ha aconseguit que el seu últim treball d’animació, ‘Suzume’, fora seleccionat a concurs en la Berlinale, una fita que no succeïa des de la inclusió d’‘El Viaje de Chihiro’ (2001) en la Secció Oficial del festival alemany.