Comparen les proteïnes Whi5 i Whi7, que són clau per a la supervivència cel·lular i per a comprendre malalties com el càncer
Un equip d’investigació del BIOTECMED) de la Universitat de València ha dut a terme un estudi en què compara dos repressors clau del cicle cel·lular (Whi5 i Whi7), per a conèixer les característiques que els diferencien i el seu funcionament
Whi7 i Whi5 són repressors transcripcionals, proteïnes implicades en l’impediment de la transcripció del DNA en RNA, un pas necessari per a posteriorment convertir el RNA en una proteïna funcional. En el cas d’aquests repressors es controla l’expressió de proteïnes implicades en la proliferació cel·lular.
“Tractem de caracteritzar com la maquinària del cicle cel·lular posa fre a l’inici de la divisió cel·lular quan les condicions no són les adients, especialment si es produeix una situació d’estrés. Volem estudiar les particularitats de cada repressor i veure com col·laboren entre ells per a controlar la proliferació”, ha destacat l’equip d’investigació.
“Ho estudiem en el sistema eucariota més senzill: el llevat de gemmació Saccharomycescerevisiae, però amb l’objectiu que les conclusions siguen aplicables a sistemes més complexos, ja que el control del cicle cel·lular és un procés altament conservat al llarg de l’evolució i la seua anàlisi és fonamental per a entendre i combatre malalties com el càncer, en què la proliferació cel·lular perd el correcte funcionament dels seus mecanismes de control i fre”, completa el grup de BIOTECMED.
Les cèl·lules, quan se sotmeten a diferents condicions d’estrés, integren la informació a l’inici del cicle cel·lular per tal de superar aquesta adversitat. Mitjançant aquest estudi s’ha fet una comparació exhaustiva dels dos factors i es conclou que les proteïnes estudiades pertanyen a la mateixa família de repressors transcripcionals, no obstant això, la seua regulació i funció és diferent. A més, s’ha observat que Whi7, i no Whi5 com es pensava, és el principal inhibidor de l’inici del cicle en resposta a l’estrés, i té preferència per unir-se als gens responsables d’aquesta resposta, com per exemple als encarregats de la síntesi de proteïnes de la paret cel·lular quan aquesta resulta danyada.
Per tant, aquesta investigació demostra que Whi5 actua com a principal repressor en condicions normals en la cèl·lula i destaca la rellevància de Whi7 en condicions adverses. Així, Whi7 confereix una major capacitat de repressió i evita la síntesi de proteïnes a partir del DNA de les cèl·lules danyades.
D’aquesta manera, l’estudi permet comprendre de forma més detallada el funcionament del cicle cel·lular i en concret de la família de repressors que té homologia amb la família Retinoblastoma de mamífers, coneguts supressors tumorals de gran interés per a la comunitat científica en el seu objectiu de combatre malalties complexes com el càncer.