Comencen els treballs per a la neteja “integral” de l’antic Depòsit de Gas Lebon
Segons Campillo, es fa “una intervenció global que abasta la totalitat dels elements constructius per protegir-lo, posar-lo en valor i tornar-lo al seu esplendor”
L’Ajuntament, a través de la Delegació Sostenible de Residus Urbans i Neteja de l’Espai Públic, baix la supervisió de la Delegació de Patrimoni Històric i Artístic, ha començat hui els treballs per la neteja “integral” de l’antic Depòsit de Gas Lebón, al costat del carrer de Fuencaliente. El vicealcalde i regidor d’Ecologia Urbana, Sergi Campillo, ha explicat que es tracta “d’una intervenció global que abasta la totalitat dels elements constructius que el conformen, amb la finalitat de protegir-lo, posar-lo en valor i tornar-lo al seua esplendor, més enllà d’una simple neteja de pintades i grafits”. L’actuació es prolongarà durant tres setmanes i compta amb un pressupost estimat de 23.120 euros (IVA inclòs).
El vicealcalde i regidor d’Ecologia Urbana, Sergi Campillo, ha assenyalat que així mateix “la corporació es compromet a estudiar la millor forma d’instal·lar un element informatiu que permeta posar en valor la seua història” com a “símbol de la industrialització de la societat valenciana en el segle XIX” i “de la memòria obrera de la ciutat”. Campillo ha indicat que l’antic depòsit de gas formava part de la fàbrica, ja desapareguda, que la Companyia Espanyola d’Electricitat i Gas Lebon tenia a la ciutat de València. L’empresa rebia el nom de l’inventor del llum de gas, igualment precursor tant de la màquina de vapor com de la utilització de gas com a font d’il·luminació per a l’enllumenat públic, Philippe Lebon.
En 1844 la companyia es va implantar a València amb el nom de “Societat Valenciana per a l’Enllumenat de Gas”, en un primer moment al Pla del Remei, entre els carrers del Gravador Esteve i de Colón, per traslladar-se dos dècades després a la seua ubicació definitiva, al carrer de Fuencaliente. L’empresa, anomenada Gas Lebon a partir de 1893, va estendre la seua activitat a tota la ciutat. Un segle més tard tenia més de 60.000 abonats, només per darrere de Madrid i Barcelona. La posterior aparició del gas butà i la distribució d’energia elèctrica van propiciar el tancament de la fàbrica a la dècada dels huitanta.
“Des de l’any 2011, esta monumental columna d’acer presidix una de les cantonades d’un nou parc guanyat per al veïnat”, ha manifestat el vicealcalde. “Malauradament, en els últims temps, el depòsit de Gas Lebon s’ha convertit en un blanc habitual del vandalisme. Prova d’això són els nombrosos grafits que cobrixen des de fa anys pràcticament tota la superfície del vell gasòmetre. A açò s’unix l’oxidació i el despreniment de part de la pintura de la base del monument. Estes deficiències contribuïxen a degradar una de les principals mostres de patrimoni industrial del barri de la Creu del Grau, que oferix una imatge totalment allunyada de la que mereix el llegat arquitectònic de tots els valencians i valencianes, i la conservació del qual és obligació de les administracions”.
Característiques de l’estructura
El depòsit de Gas Lebon és totalment circular, amb un diàmetre d’uns 28 metres i una superfície en planta de 606,41 metres quadrats. Està envoltat d’una estructura aèria de bigues que formen un prisma d’11 costats. Formava part d’un conjunt de tres grans depòsits, i este, que és l’únic que queda, era el més xicotet, mentre que el més gran arribava fins als 36 metres de diàmetre. La instal·lació, que no conserva cap part edificada, apareix en el Pla General d’Ordenació Urbana com a element a preservar, amb nivell de protecció 2. L’Ajuntament està tramitant en estos moments l’augment de protecció del gasòmetre perquè passe a ser Bé de Rellevància Local.