El Centre del Carme repassa trenta anys d’innovació, sostenibilitat i experimentació en les Falles

El Centre del Carme Cultura Contemporània presenta l’exposició ‘Falles experimentals. Història d’una dissidència’ que repassa 30 anys d’innovació, sostenibilitat i experimentació en les Falles.

L’exposició mostra la renovació constructiva i estètica dels monuments fallers de les últimes dècades, a través de més d’un centenar de peces, des de les propostes de Ricardo Rubert, Vicente Luna, Alfredo Ruiz o Manolo García, que van iniciar el camí, fins a l’actualitat.

El director del Centre del Carme, José Luis Pérez Pont, ha presentat aquest matí l’exposició acompanyat pel degà de la Facultat de Belles Arts de la Universitat Politècnica de València, José Galindo, la directora del Departament d’Escultura de la UPV, Salomé Cuesta i el comissari de l’exposició, Pepe Romero.

A la presentació han assistit també alguns artistes com Miguel Arráiz, Aureli Doménech, Ricard Balanzá o Xavier Laumain.

Maquetes, dibuixos, ninots, fotografies i altres documents ens introdueixen en els processos dels creadors de les falles innovadores. L’exposició té el seu origen en la unitat d’investigació ‘Efimere’ de la UPV en col·laboració amb la Universitat de València, que estudia les falles com a element escultòric contemporani.

Segons Pérez Pont “aquesta exposició completa el programa especial de Falles del Centre del Carme i recull l’esperit de col·laboració que vam emprendre fa tres anys amb la intenció de donar suport a la innovació i l’experimentació de les arts, com una de les línies de treball d’aquest espai”.

La mostra reuneix algunes de les fites de les Falles I+E com el projecte ‘Renaixement’ de Miguel Arráiz i David Moreno que es va exposar en el Burning Man 2016, al desert de Nevada (EUA), i que posteriorment es va poder veure al Centre del Carme i es va convertir en la primera falla que va entrar en un centre d’art a València.

El director del Centre del Carme ha explicat que “‘Renaixement’ va iniciar la nostra vinculació amb aquestes festes. Després d’aquesta, el claustre gòtic del Centre del Carme acolliria el monument amb el qual Daniel García Andújar va participar en la Documenta de Kassel. Exemples que ens permeten veure la dimensió internacional d’aquestes altres falles en les quals l’art contemporani i l’art faller caminen de la mà. D’aquesta manera les falles conquereixen nous territoris més propis de la creació contemporània i al mateix temps els artistes visuals fomenten la innovació dins de la tradició”.

El comissari de l’exposició ha destacat el caràcter sostenible d’aquestes falles que recuperen materials com la fusta o el cartó i ha destacat que “les Falles són un element representatiu de l’escultura contemporània”.

Segons Pepe Romero “la construcció d’aquesta mena de falles es desenvolupa entorn de tres àmbits professionals: artistes visuals, arquitectes i dissenyadors gràfics” i ha explicat que “encara que trobem alguns exemples de falles experimentals fins i tot durant el franquisme o en els anys 80 és al començament dels 90, amb l’atorgament del Premi a la Innovació per part de l’IVAJ quan les falles experimentals comencen a caminar”.

Entre les diferents propostes destaquen els ninots i maquetes de les últimes falles municipals 2020 dissenyades pels artistes urbans Okuda San Miguel, PichiAvo o Escif, del qual es mostra la maqueta de ‘La meditadora’ que en els pròxims dies es podrà visitar a la plaça de l’Ajuntament.

També alguns exemples de les instal·lacions de les falles Corona, Lepanto, o Ribesan, a més de ninots dels monuments creats pel Departament d’Escultura de la Universitat Politècnica de València, entre altres.

En la mostra s’ofereix un recorregut per la història de les falles experimentals dividit en quatre capítols: En el primer, ‘Antecedents’, es visualitza la relació entre els artistes fallers i els artistes visuals i les propostes d’aquells que, com Ricardo Rubert, Vicente Luna, Alfredo Ruiz o Manolo García van obrir un camí que se separava de la manera de fer instituïda i iniciaven conceptualment i formalment una renovació que ha influït notablement en els artistes posteriors.

En el segon capítol es poden observar els canvis formals i les aportacions més innovadores dutes a terme pels creadors de les Falles I+E (innovació i experimentalitat). Aquests artistes, en la seua majoria arquitectes, artistes visuals i urbans o dissenyadors gràfics incorporen en els seus projectes les noves tecnologies, i parteixen d’una anàlisi rigorosa de l’espai on se situa el monument així com de la seua naturalesa i de la seua relació amb els espectadors, i així es creen unes falles transitables en les quals se suprimeix la tanca perimetral que, per motius lucratius o de seguretat envolta la major part de les falles.

Les falles participatives i l’apropiació crítica de l’espai públic en el qual es recupera l’esperit de l’‘estoreta velleta’ constitueix el tercer capítol. Ací es mostren els treballs més transgressors de diverses comissions en les quals els veïns aporten el material amb el qual es construirà el monument. Aquestes comissions desjerarquitzades, no tenen president ni fallera major ni participen en l’ofrena implantada l’any 1945.

Finalment es presenta un espai amb documentació acadèmica, revistes i catàlegs en els quals s’analitza en profunditat la nostra festa més popular, i també documents relacionats amb alguns dels projectes fallers més sorprenents.