El Centre del Carme reflexiona entorn de la identitat, la frontera i la migració en l'obra d'Isidro López-Aparicio

L'artista andalús Isidro López-Aparicio exhibeix 'La misma sombra' al Centre del Carme Cultura Contemporània de València, fins al 13 d'octubre, instal·lacions, videocreacions, fotografies i 'performances' que giren entorn de tres grans temes: la identitat, la frontera i la migració.

Darrere de cada immigrant està l'abandó de la seua llar i la cerca de la supervivència. Aquest desarrelament és simbolitzat en l'obra d'Isidro López-Aparicio 'Balsa especulación humana'. En aquesta una casa de nines viatja sobre un rai.

La indústria de la seguretat i les polítiques xenòfobes de control de les fronteres han propiciat un sucós negoci com el generat per mitjà de l'especulació immobiliària. Els dos codis s'uneixen en aquesta obra, en què la fragilitat del rai contrasta amb els grans edificis i urbanitzacions que puntegen la costa mediterrània.

El director del Centre del Carme, José Luis Pérez Pont, acompanyat per l'artista, Isidro López-Aparicio, i el comissari de l'exposició, Carlos Delgado Mayordomo, ha presentat aquest matí la mostra.

Pérez Pont has assenyalat que "l'obra d'Isidro López-Aparicio, des d'un profund compromís social, planteja l'art com a eina de transformació", i ha afegit que "aquesta exposició presenta al voltant de 14 accions que prenen forma d'instal·lació o de vídeocreació i que busquen interpel·lar l'espectador sobre una problemàtica que no ens és aliena com és la crisi migratòria entorn del mar Mediterrani. Isidro López-Aparicio ens obri una altra mirada cap a aquest mar al qual els valencians pertanyem, aquest mar assossegat que guarda tràgiques històries de vida i de supervivència depenent d'on estiga el teu lloc de naixement".

"D'aquesta manera el seu treball parla també d'igualtat i de drets humans, des de l'experiència d'un artista nòmada que ha treballat en projectes tant a Sudan com a Jordània, a la seua frontera amb Síria, i en diferents espais amb minories socials" explica el director del Centre del Carme.

Isidro López-Aparicio (Jaén, 1967) és artista, professor universitari i comissari. En els últims anys el seu treball artístic se centra en l'estudi dels objectes i el significat que aquests ocupen en la nostra vida, tot això relacionat amb l'economia de mercat i el sistema capitalista.

L'artista ha assenyalat que "tots estem sota el mateix sol i projectem la mateixa ombra" en relació al títol de la mostra, i ha afegit que "la realitat és que un dels problemes que hi ha és que sembla que la vida humana té diferents valors. La desfilada de models 'Colección migrante' és una paradoxa: ¿fins a quin punt voleu que assumim la mort sistemàtica al Mediterrani com a part del sistema capitalista en què vivim?".

López-Aparicio ha insistit en la importància del procés creatiu i ha assenyalat que "l'art es genera en el procés de treball. La creativitat no existeix si no assumeix la capacitat d'error". L'artista, que reconeix fugir de l'artifici o de la provocació, ha manifestat que treballar en l'àmbit social és un procés de vida. Algunes de les obres que s'exhibeixen en la mostra li han portat 8 o 12 anys i són el resultat del treball col·laboratiu i del contacte amb diverses comunitats.

Activisme social

L'obra d'Isidro López-Aparicio, íntimament lligada al compromís humà i a l'activisme social, parteix de processos integrats en el col·lectiu. La seua àmplia trajectòria com a professional de la cooperació en entorns de conflicte ha modulat la irreductible dimensió ètica de les seues propostes artístiques. Les obres que es desenvolupen en aquesta exposició no són el mer resultat de la seua acció sobre diferents objectes; totes responen a una entrada directa en escena, per a implicar-se de ple en la realitat i amb el ferm pretext del respecte cap a 'l'ecosistema humà' amb què estableix el diàleg.

Són moltes les àrees de reflexió que es desenvolupen en 'La misma sombra' entorn de la identitat, la frontera i la migració i el seu teixit dins de l'actual ordre global. Segons el comissari de la mostra, "per a López-Aparicio la clau resideix a actuar de manera concreta, no només conceptualment, per a posar en evidència conflictes socials de la nostra esfera pública: entre d'altres, la justificació de les desigualtats com a danys col·laterals d'un suposat progrés infinit; els retorns violents de l'etnocentrisme i de l'autoritarisme com a resposta a les actuals pressions migratòries, o la hipocresia de l'emmurallament tardomodern, la ineficàcia funcional del qual el converteix en una perversa 'performance' del poder".

Conscient del ràpid esgotament a què actualment és sotmesa qualsevol proposta cultural, López-Aparicio ha assumit un procedir que esquiva tant les reflexions oportunistes com el compromís impostat. Un exemple és la seua vinculació amb el poble sahrauí, iniciada en 2008 quan es va sotmetre a un aïllament de 24 hores dins d'un cràter enmig del desert. El seu dilatat diàleg amb les víctimes de les mines antipersona va donar com a resultat la peça 'Free Paths Maker' (2017), un artefacte mogut per la força del vent sobre una vela elaborada amb roba de dones sahrauís el trànsit del qual, que estampa la paraula 'FREE' sobre un camí minat, condueix cap a una estremidora explosió.

Un altre nucli d'indagació de l'artista el conformen les creixents migracions transnacionals. L'enduriment de les polítiques frontereres s'erigeix com a escenificació de la sobirania dels països i la consolidació del mercat neoliberal com a nou sobirà global; un aspecte que l'artista interpreta en 'Castillo de naipes' (2019), en què la repetició de la iconografia monàrquica, emblema de la unitat i de la permanència de l'estat, té com a resultat una estructura tan monumental com fràgil.

Opcions interrogatives i treball col·laboratiu

El comissari de la mostra ha assenyalat que "l'obra de López-Aparicio planteja sempre opcions interrogatives sense solucions prefabricades que, en ser enunciades en veu alta, assenyalen l'emergència de traçar un horitzó en què edificar una igualtat de drets que no supose la imposició universalista de les nostres particularitats".

Pérez Pont ha insistit en el treball col·laboratiu de López-Aparicio amb diferents col·lectius. En aquest sentit, s'exhibeix al claustre renaixentista la peça 'Escala de memoria'. Durant els mesos previs a la mostra, l'artista ha teixit una complicitat amb la ciutadania valenciana que ha entregat els objectes que componen la peça. Un arxiu que els rescata tant del seu ús quotidià com de la seua obsolescència, per a formar part d'una nova construcció simbòlica i preludi de la mostra que continua a la sala Dormitori.

Una de les claus de l'obra de López-Aparicio és la mediació en els processos de manera que la comunitat en siga còmplice i el context forme part de les seues accions artístiques.

Al mateix temps, durant la inauguració es durà a terme una desfilada de moda, a manera d'acció artística, titulada 'Colección migrante'. Isidro López-Aparicio ha dut a terme una col·lecció de roba a partir de tèxtils emprats en l'ajuda i recollida de persones migrants en les fronteres europees. La normalització de l'inhumà fa que López-Aparicio formule un contundent interrogant: fins quan mirarem cap a un altre costat?

Aquesta acció, que serà filmada per a formar part de la mostra, es fa en col·laboració amb l'ONG València Acoge, un espai solidari d'aprenentatge intercultural.

Segons l'artista "d'aquesta col·laboració ha sorgit, així mateix, un projecte de mediació que acompanyarà la mostra amb persones immigrants que treballaran al llarg dels pròxims tres mesos reflexionant, creant diferents accions entorn del que cada peça els suggerisca".