El CCCC presenta ‘Rubén Tortosa. Via líquida’, art i tecnologia per a l’última exposició en la programació de 2022

El director del Consorci de Museus i del Centre del Carme, José Luis Pérez Pont, ha presentat aquest divendres 16 de desembre l’exposició ‘Rubén Tortosa. Via líquida’, una instal·lació interactiva que s’emmarca en la línia d’art i tecnologia del CCCC. Partint de l’aigua com a element conductor, Tortosa planteja una reflexió sobre el moment contemporani en què fa partícip el visitant, que es converteix en protagonista de l’evolució i definició de l’obra mitjançant la interacció amb aquesta.

Així, a través de l’aigua, els missatges es generen virtualment amb processos digitals i viatgen a través de la xarxa per a materialitzar-se en gotes d’aigua que discorren per mocadors suspesos a la sala d’exposicions.

El director del Centre del Carme ha estat acompanyat en la presentació pel comissari i artista de la mostra Rubén Tortosa, doctor en Belles Arts i professor titular d’universitat, i subdirector d’Investigació i postgrau del Departament de Dibuix de la Facultat de Belles Arts a la Universitat Politècnica de València.

“Les paraules tenen el poder de donar forma a les idees, convidar-nos a l’acció o sacsejar les nostres emocions. ‘Via líquida’ és una instal·lació digital a partir d’un element tan essencial com l’aigua. Els missatges de les persones que visiten la mostra es convertiran en aigua; després, en ones, i, finalment, en paraules, d’una forma tant bella com reflexiva. No hi ha millor manera d’acomiadar aquest any que de la mà d’un creador com Rubén Tortosa, que ha desenvolupat des de València una destacada trajectòria artística vinculada a la tecnologia”, assenyala el director del Consorci de Museus i del Centre del Carme, José Luis Pérez Pont.

Art i tecnologia en l’obra ‘Via líquida’

En la mostra ‘Rubén Tortosa. Via líquida’, l’aigua es forma en la condensació de la pantalla i viatja a través de la xarxa. Tot comença amb la interacció de l’usuari amb el seu dispositiu mòbil on a través d’un codi QR pot escriure un missatge mitjançant un breu text. Aquestes paraules, que viatgen virtualment a través de la xarxa, es materialitzen en una llàgrima que discorre per un de 16 mocadors de làtex suspesos en el sostre -xifra triada en referència a la profunditat del bit-, i es deposita en un recipient que també conté aigua. Cada mocador està il·luminat per dins amb una llum latent. Quan rep l’aigua, que ve de les entranyes de la xarxa, guanya intensitat com si es tractara d’una pulsió viva, i cau dins d’un recipient de zinc.

D’aquesta manera, es formen ones que s’expandeixen i que accionen una nova interacció, que reprodueix sons geolocalitzats i allotjats en webs de paisatges sonors com Escoitar o Audiomapa -des de l’Amazones fins a l’Índia, Àfrica o Oceania- i que s’amplifiquen per tota la sala.

“En el transcurs de l’obra, des de la primera interacció en la pantalla on naix l’aigua i discorre, s’estableix un recorregut, un viatge de canvi de signes, de formats i de superfícies. Personalment, és una obra molt important per la multidisciplinarietat dels processos que s’han vist involucrats per a poder dur-la a terme. El treball junt amb enginyers informàtics i arquitectes en llargues sessions de treball m’ha proporcionat una perspectiva molt interessant i enriquidora, tant personal com en el desenvolupament del meu treball creatiu. Em sembla fonamental que els visitants, quan interactuen amb la mostra, es facen preguntes i es qüestionen la mateixa obra d’art”, assenyala el comissari i artista de l’exposició, Rubén Tortosa.

Al final de la visita, els missatges encapsulats en l’aigua tindran una segona vida quan caiguen impresos en xicotets papers com a pluja de pensaments, perquè cada espectador puga recollir-los i guardar-los. Aquests ‘depòsits de memòria’, també quedaran recollits en la mateixa web de l’obra www.vialiquida.org.