La Cavalcada del Patrimoni integra aquest any al Tio de la Porra, els fatxos, campaners, el merengue i els negrets i dansadors

Diumenge se celebrarà la tercera edició de la Cavalcada del Patrimoni a València, una cita festiva que després de la declaració de les Falles com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat en 2016 reforça els vincles de la ciutat amb altres manifestacions festives i rituals del món que també tenen eixa consideració.

El recorregut començarà diumenge a les 18 hores a la Llotja, seguirà pel carrer de Maria Cristina i la plaça de l'Ajuntament i conclourà a l'avinguda del Marqués de Sotelo. Un any més es reuniran diversos béns festius en una aposta per visibilitzar la diversitat i la riquesa de la cultura festiva. "La celebració de les Falles és una oportunitat per difondre altres expressions de la cultura festiva valenciana que tenen un innegable valor patrimonial, però també de manifestacions d'altres cultures, per promoure la convivència intercultural i la divulgació dels rituals festius d'arreu del món", ha explicat el regidor de Cultura Festiva, Pere Fuset.

El seguici l'encapçalarà la Colla de Tabal i Dolçaina de la Junta Central Fallera (JCF) i a continuació desfilaran els gegants i cabuts de la ciutat. Als darrers anys la Regidoria de Cultura Festiva ha recuperat l'antiga parella de gegants que representen Jaume I i Violant d'Hongria, al quals s'ha afegit ara fa dos anys la comparsa dels cabuts de la ciutat, fets per José Luis Ceballos i Paco Sanabria. Estos cabuts representen diferents personatges històrics valencians.

Seguidament serà el torn per a l'Associació de Campaners de l'Alqueria de la Comtessa, amb el campanomòbil, una estructura metàl·lica que simula un campanar amb cinc campanes de diferent grandària, pes i sonoritat. Completen l'estructura dos rodes de glòria, amb campanes més menudes, una de les quals està decorada amb una creu dels templers, en record de l'orde que tutelà l'adolescència del rei Jaume I.

Després es podrà gaudir amb els negrets i els dansadors de l'Alcúdia, dos danses rituals que formen part del seguici processional en honor de la Mare de Déu de l'Oreto i que estan ja documentades des de mitjans del segle XVIII. La dansa dels negrets és una de les moixigangues més arcaiques conservades a la Ribera del Xúquer. Per la seua banda, els dansadors, guardians de la Mare de Déu, són la dansa masculina més emblemàtica de l'Alcúdia.

A continuació serà el torn per al mític Tio de la Porra de Gandia, un personatge que forma part de la cultura tradicional de la capital de la Safor. Este personatge, declarat bé de rellevància local, té un origen incert que es remunta, com a mínim, a finals del segle XIX. El Tio de la Porra dirigeix una banda de tambors, que és l'encarregada d'anunciar l'inici de les festes patronals de Gandia, amb la peculiaritat que trau els xiquets i les xiquetes de les escoles i els convida a la Fira de Gandia.

Seguidament la República Dominicana presentarà una mostra del ritme més popular del seu folklore, el merengue. Declarat Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO el 30 de novembre de 2016, el merengue representa l'essència festiva d'este país del Carib.

Finalment, serà el torn dels fatxos d'Onil. Cada 24 de desembre es roden estos rams d'espart amb un moviment circular i encesos per donar calor d'una manera simbòlica al Jesuset de Nadal. L'espart sec forma el cos del fatxo i l'espart verd serveix per fer els lligams i finalitzar-lo amb una trena. Este servirà per a poder agafar-lo, encendre'l per l'altra part seca i començar a fer cercles fins que es consumisca.