La Casa Museu Benlliure acull una exposició sobre la iconografia mariana en l’art valencià

Des de hui fins el pròxim 10 de setembre, es pot visitar a la Casa Museu Benlliure l’exposició “Devoció en la quotidianitat. La Mare de Déu dels Desemparats com a motiu artístic en la plàstica valenciana entre els segles XIX-XX”. La mostra coincidix amb els actes centrals commemoratius del centenari de la coronació de la Verge i analitza la iconografia mariana en l’art valencià entre 1860 i 1943.

El projecte explora les representacions de la Mare de Déu més enllà del seu valor devocional i la seua vinculació amb els gèneres plàstics que vertebraven l’art del moment, com ara la pintura d’història, el costumisme o la pintura de paisatge. La sala d’exposicions temporals de la Casa Museu Benlliure acull la proposta, que compta amb una selecció de més de cinquanta peces cedides, entre d’altres, pel Museu de Belles Arts de València, el Museu Sorolla, el Museu Marià de la Real Basílica de la Verge dels Desemparats, el Museu Nacional de Ceràmica, la Biblioteca Valenciana, i nombrosos col·leccionistes privats. Moltes d’estes obres s’exhibixen per primera vegada al públic.

La regidora de Patrimoni i Recursos Culturals, Glòria Tello, ha destacat que es tracta d’una iniciativa, en el marc del centenari de la coronació de la Mare de Déu, per apropar-se a la pintura de finals del segle XIX i principis del XX, “des d’un punt de vista menys eclesiàstic, només sociològic, on la Verge corresponia a una icona plàstica que formava part de la societat valenciana i estava mot arrelada”.

La mostra s’obri amb el llenç Alçament popular, realitzat entorn de 1860, que ha estat adquirit recentment per l’Ajuntament i restaurat per Rafael Carbonell. El treball està situat al costat d’un apunt del quadre de Joaquín Sorolla El pare Jofré protegint un boig (1887), i tots dos reflectixen l’origen social de la devoció a Verge. En l’àmbit de les escenes festives associades a ofrenes o oficis religiosos, la figura de la Mare de Déu va acompanyar llauradors i burgesos, com es pot contemplar en les teles de José Benllliure, Genaro Palau, José Benavent, Daniel Sabater o Vicente Carreres.

Un altre dels motius pictòrics recurrents va ser el casilici del Pont de la Mar. En este apartat destaca el quadre de José Ortiz Gamundi, de 1921, cedit per a l’ocasió per la Real Basílica de la Mare de Déu dels Desemparats. També s’hi recullen els programes, suplements de periòdics, revistes i cartells de diversos artistes i il·lustradors valencians al voltant de la coronació pontifícia de la Mare de Déu dels Desemparats de 1923.

L’exposició conclou amb obres fetes en el context del canvi del segle XIX al XX, allunyades de l’avantguardisme i fidels a la tradició, les quals plasmen la devoció mariana com a símbol identitari de València.