A nou de cada deu joves de València els preocupa contagiar els seus familiars

L'Ajuntament de València, a través de la Regidoria de Joventut, ha elaborat un estudi, amb el Consell de la Joventut de València, sobre els efectes de la pandèmia de covid-19 entre la joventut de la ciutat. La regidora de Joventut, Maite Ibáñez, ha explicat que «es tracta d'una eina fonamental en estos moments de pandèmia, i ve a completar l'estudi fet a l'inici de la pandèmia en tot l'àmbit de la Comunitat Valenciana». L'estudi actual recull la valoració dels últims mesos «i és fonamental per a tindre un diagnòstic eficaç referit a la ciutat, que puga dirigir les polítiques en este àmbit de cara al futur».

Ibáñez ha presentat les conclusions de l'estudi, acompanyada per la presidenta del Consell de la Joventut de València, Ana Domínguez. Les dos han rebutjat «l'estigmatització de la joventut» que es pot haver impulsat des de determinades instàncies, i han subratllat que les i els joves valencians «no estan d'acord amb la visió que d’ells es dona en els mitjans de comunicació respecte al seu paper en la pandèmia». De fet, al 58,3% de les persones enquestades les preocupa contagiar-se de covid, però quasi al 90% li preocupa més contagiar a persones del seu entorn.

Estes són algunes de les conclusions de l'estudi, que s'ha realitzat també amb el suport de l'IVAJ, i que ha efectuat l'empresa EIXAM Estudis Sociològics en els mesos de setembre i octubre sobre un univers de 400 persones de 15 a 30 anys d'edat de tots els districtes municipals. Tal com ha explicat la regidora de Joventut, Maite Ibáñez, «la pandèmia ha sacsejat la nostra societat i el nostre estil de vida, i ha posat en marxa un escenari canviant que requereix ser estudiat, especialment pel que fa a les persones joves, per a conéixer quines necessitats planteja esta situació des del punt de vista sanitari, econòmic, polític, laboral, social i cultural, però també per a saber com està influint esta situació en la vida de la joventut i poder establir unes eines de cara al treball amb ells». La regidora ha felicitat  el Consell de la Joventut de València per esta iniciativa.

La finalitat del treball ha sigut conéixer l'impacte de la pandèmia en el col·lectiu jove de la ciutat, i diagnosticar les necessitats de la joventut i els principals problemes als quals s'enfronta en esta nova normalitat, «i tot això ens ajudarà molt a definir les accions polítiques en el futur que volem», ha subratllat Ibáñez.

ELS EFECTES EN L'OCUPACIÓ, EN L'OCI I EN LA SALUT

La presidenta del Consell de la Joventut de València, Ana Domínguez, ha detallat les dades més rellevants, encara que ha anunciat que tot el treball estarà disponible en les xarxes socials i en la web del Consell. Segons els resultats de l'enquesta, una de cada quatre persones menors de 30 anys que tenia treball abans de la pandèmia està actualment en ERTO o ha perdut la seua ocupació, i al 29,5% li han reduït el contracte, el sou o la jornada laboral. Respecte al teletreball, es constata que les dones treballen més hores, la qual cosa dificulta la conciliació i desconnexió en major mesura que als homes, ha subratllat Domínguez.

Respecte a l'educació, el treball conclou que el 71,2% de joves té problemes per a seguir el curs, i la majoria afirma que li agradaria combinar classes presencials i classes a distància. A més, gran part ha hagut d'abandonar activitats extraescolars, com per exemple classes d'anglés.

Un altre dels blocs d'investigació s'ha referit a l'emancipació de la joventut. Un 50,8% de la joventut de la ciutat considera que ha empitjorat la seua situació econòmica arran de la pandèmia, i la majoria creu que la crisi derivada d'ella retardarà el seu moment d'emancipar-se. Entre els qui ja ho han fet, un 4% ha hagut de tornar a la llar familiar.

Quant als hàbits de relació, les respostes a l'enquesta desmunten, en paraules d'Ana Domínguez, la imatge que es dona en alguns mitjans sobre la joventut, ja que el 90% afirma que ha canviat la seua manera de relacionar-se a causa de la pandèmia, 7 de cada 10 ha reduït el seu cercle de persones habitual de relació, el 80% passa a més temps a casa, i més del 63% ha deixat algun tipus d'activitat per seguretat. Així, les activitats d'oci són passejar, llegir, quedar amb amics, anar al cinema, teatre o exposicions culturals (en menor mesura, també per les dificultats econòmiques), i un 63% a segura que juga amb videojocs, sobretot homes menors de 18 anys. En este àmbit,  Domínguez ha subratllat «una dada preocupant: el 21% aproximadament dels menors de 30 anys diu que fa apostes per internet, també majoritàriament homes». Per això, és important, han subratllat Ibáñez i Domínguez, la recomanació que té el suport d’un 62,3% de les persones enquestades: que s'hauria d'oferir «un programa potent d'oci per a les persones joves».

El tercer bloc de preguntes és el relacionat amb les expectatives de futur i amb la salut mental. L'estrés i l'ansietat són els estats amb els quals més persones enquestades se senten identificades, especialment les dones; i més de la meitat de la joventut desitjaria rebre algun tipus de suport psicològic per a poder enfrontar-se a la nova normalitat. Finalment, l'estudi reflecteix  l'opinió de la joventut sobre les mesures adoptades per a contindre la crisi.

Ana Domínguez ha destacat que «més de la meitat considera que no és més responsable que altres grups d'edat de la propagació dels contagis, i més del 60% està poc o gens d'acord amb la imatge que es transmet d'ells en els mitjans de comunicació». Les enquestes s'han desglossat per grups d'edat: de 15 a 18 anys, de 18 a 23, i de 23 a 30 anys d'edat.

La regidora de Joventut, Maite Ibáñez, ha insistit en esta idea, i ha subratllat la importància «d’evitar l'estigmatització de les i els joves; això és molt important perquè la joventut està compromesa amb la situació actual», ha afirmat, «i, malgrat algunes situacions hem vist i que ja hem denunciat, vull subratllar la importància del col·lectiu de joves de tota la xarxa associativa de la ciutat, que han estat treballant per a millorar les condicions i ajudant també les administracions a trobar eines que milloren esta situació».