Els bacteriòfags, la tecnologia CRISPR i la nanotecnologia, les millors tècniques contra els bacteris superresistents
Ana Melero, investigadora de la Universitat de València (UV) i Juan Aparicio (Universitat Complutense de Madrid) juntament amb altres especialistes de fins a huit centres de recerca europeus, asiàtics, australians i americans, conclouen que per lluitar contra els bacteris superresistents adaptats als fàrmacs actuals, els millors mètodes són els bacteriòfags, la tecnologia CRISPR i la nanotecnologia. El treball, editat per la investigadora María José Alonso (CiMUS, de la Universitat de Santiago de Compostel·la) i publicat en la revista Drug Delivery and Translational Research, ha consultat experts reconeguts en aquestes tècniques, entre ells Richard J. Roberts, Premi Nobel de Medicina el 1993.
“L’ús de bacteriòfags (virus que només infecten bacteris i no les nostres cèl·lules eucariotes), la tecnologia CRISPR (a base de modificacions genètiques, on les proteïnes Cas poden activar-se, cosa que permet retallar i destruir l’RNA dels bacteris i virus ) i la nanotecnologia són una solució que cada vegada té evidències més clares contra la presència creixent d’aquests bacteris resistents”, afirma Ana Melero, del Departament de Farmàcia, Tecnologia Farmacèutica i Parasitologia de la UV.
Segons els especialistes, les estratègies recomanables per fer front a aquest problema s’han de fer a diferents nivells. Així, “cal augmentar la consciència del pacient sobre la situació i les mesures per reduir noves resistències, disminuir el mal ús o abús actual de fàrmacs, millorar la selectivitat dels tractaments i identificar nous antibiòtics, incloses molècules petites i enfocaments més complexos, com ara fàrmacs biològics”, explica Juan Aparicio, investigador de la Universitat Complutense de Madrid.
El que ha portat a aquesta situació asseguren que ha estat el mal ús d’antibiòtics tradicionals (abús per a l’ús humà), l’ús massiu de mesures higienitzants, l’ús excessiu d’antibiòtics en l’agricultura o la pesca i la incorrecta administració o finalització de tractaments.
En la investigació, es van entrevistar personatges rellevants en el camp dels sistemes avançats d’administració de fàrmacs per reduir o evitar les resistències als antibiòtics. Es tracta de Claus-Michael Lehr (Saarland University, Alemanya) i Clive Prestidge i Nicky Thomas (els dos de la University of South Austràlia, Austràlia), juntament amb l’esmentat Richard J. Roberts.
La investigació explica les barreres que han de travessar els fàrmacs per arribar a la zona on han d’actuar, per exemple, per via oral, el pH àcid de l’estómac que degrada molts fàrmacs. Després una vegada arriben a la zona on estan els bacteris, han de travessar l’anomenat biofilm, que és un tipus de gel que es forma quan diversos bacteris formen una colònia amb aigua, carbohidrats i proteïnes que secreten, i que serveix de protecció a la colònia. Una vegada els medicaments travessen aquest biofilm i arriben al bacteri, n’han de superar principalment la coberta externa.
En aquest treball de perspectiva, hi han participat especialistes del comitè científic jove de la societat internacional Controlled Release Society: Chelsea Thorn, Nikhar Viswakarma i Juan Aparicio, i l’article tingué el seu germen en la trobada anual de la societat. La revista Drug Delivery and Translational Research està associada a la CRS. L’editora d’aquest article és Mª José Alonso (premi Nacional de Recerca, Premi Jaume I).