Els assentaments xabolistes es dupliquen a València en un any

El portaveu de Ciutadans a l'Ajuntament de València, Fernando Giner, ha assenyalat la ràpida proliferació d'assentaments segregats a la ciutat de València. En aquest sentit, ha explicat que en tan sols un any els assentaments de barraques han crescut de 28 a 42, amb un augment del 48% de les persones que viuen en ells. “Al juny de 2021 hi havia 529 persones vivint en aquestes agrupacions informals. Al juny de 2022, la xifra s'havia disparat fins a les 815, la qual cosa ens sembla molt preocupant”, ha indicat.

Així, el portaveu de la formació liberal ha considerat que la situació suposa un “vertader drama”, especialment per a les persones que es veuen obligades a malviure en aquesta situació d'insalubritat per falta de recursos i de suport. “És molt alarmant que les xifres s'hagen disparat d'una manera tan dràstica en tan sols un any, i molt em tem que la situació anirà a pitjor amb la crisi de la inflació que s'aveïna en els pròxims mesos”, ha lamentat Giner. “Té previst el govern de Ribó fer alguna cosa sobre aquest tema, o és que això de rescatar persones no és més que un eslògan que es queda a la porta de l'Ajuntament tots els matins?”, ha qüestionat.

En aquest sentit, Giner ha lamentat la inacció de l'Ajuntament sobre aquest tema, així com la falta de plans integrals per a acabar amb la pobresa extrema i donar una alternativa residencial digna a totes les persones que es veuen obligades a viure al carrer o en agrupacions informals. “No pot ser que un govern que es corona com el més progressista de la història deixe abandonats als mateixos de sempre, als invisibles i més vulnerables. Això és un fracàs humà però també un fracàs de gestió, perquè la situació s'hauria d'haver solucionat des de fa molt temps, abans que s'anara de les mans d'aquesta manera”, ha denunciat.

A més, ha explicat que els assentaments no són l'únic indicador de risc que ha crescut a València. “Pot ser que les barraques siguen la cara més crua del problema, però no és l'únic. El cens d'habitatge precari també ha crescut de manera imparable en els últims anys. En 2018, eren 286 les famílies que vivien en cases en ruïna, la majoria d'elles sense accés a serveis bàsics com la llum i l'aigua. En 2022. El número és de 452, un 58% més”, ha explicat.

“A quina espera Ribó per a posar en marxa un pla integral d'habitatge per als grups més vulnerables? On està l'habitatge social que va prometre fa anys i de la qual es moment no hi ha ni rastre? Com pensa atallar la pobresa extrema en un moment en de crisi que es preveu molt dur? La situació no ha fet més que empitjorar en els últims anys, així que l'únic problema que veig és la inacció i la falta de voluntat”, ha finalitzat.