Una aplicació mòbil dramatitzada reviu a través del patrimoni la València de la revolta de les Germanies

“L’aplicació mòbil Hidden Valencia permet endinsar-se en un esdeveniment clau en la història de la ciutat de València com va ser la Revolta de les Germanies d’una manera innovadora, unint investigació històrica i l’ús d’eines digitals”, destaquen Blanca Llanes, investigadora de la Universitat de València, i Juan Gomis, professor de la Universitat Catòlica de València, integrants del projecte Public Renaissance: Urban Cultures of Public Space between Early Modern Europe and the Present, liderat per la Universitat d’Exeter (el Regne Unit).

El nexe d’unió d’aquestes històries és que estan relacionades amb els llocs que es visiten. L’aplicació Hidden Valencia, i en concret el recorregut “València agermanada”, convida a submergir-se en els dramàtics esdeveniments de la revolta de les Germanies (1519-1522), a través d’un passeig per les Torres de Serrans, l’edifici de l’antiga Casa de la Ciutat (situat en el jardí annex a l’actual Palau de la Generalitat i enderrocat en 1860), la Porta dels Apòstols de la Catedral, el Palau Arquebisbal, l’Església de Santa Caterina, la Llotja i la Plaça del Mercat.

Aquest enfrontament entre les classes dirigents de la ciutat i el poble, organitzat laboralment en gremis, s’explica en l’aplicació de la mà de Josep, un cec membre de la confraria de la Vera Creu, fundada en 1329, que recita oracions, alhora que canta i conta històries als carrers de la ciutat a canvi d’almoines. Josep, mentre prepara una composició literària sobre la Revolta de les Germanies, narrarà històries dels seus protagonistes, que van des d’artesans gremials fins a nobles i autoritats reials i on es coneixeran els motius de l’enfrontament.

El mapa històric geolocalitzat permet botar d’un espai a l’altre de la ciutat, i connectar cada lloc amb històries de la vida quotidiana del període. Així, la Plaça del Mercat de València permet presentar-lo com el lloc amb les forques, en les quals es va castigar alguns dels líders agermanats. Per les Torres de Serrans va entrar el virrei Diego Hurtado de Mendoza en dos moments. En un va ser aclamat, i en l’altre canvià el seu recorregut, fet que presenta aquesta porta cerimonial com un escenari d’entrades reals i triomfals, i alhora un espai de contestació.

També l’església de Santa Caterina es presenta com un lloc que degué freqüentar Josep, ja que les portes dels temples eren l’espai on es permetia exercir el seu ofici als cecs. Respecte a l’edifici de l’antic ajuntament, els agermanats varen poder controlar el govern de la ciutat en 1520, com conta Josep. A més, la Porta dels Apòstols de la Seu representa el paper de la Confraria de Sant Jordi (o del Centenar de la Ploma), a la qual pertanyia Joan Llorens, líder ideològic de la revolta, i que representa el sentiment religiós que va impregnar l’òrgan polític dels agermanats, la Junta dels Tretze, a imatge i semblança de Crist i dels dotze apòstols.

A més, en cada punt del recorregut, les persones usuàries poden escoltar l’àudio Descobreix més, elaborat pel personal especialista del projecte, i conèixer més sobre els objectes associats a cada lloc, com ara gerres per a beure, escuts i blasons, o pamflets, entre d’altres.

“Les aplicacions de Hidden Cities aprofiten la tecnologia de consum diari dels smartphones per a oferir experiències innovadores d’història pública i conviden a aprofundir en les històries i els usos de l’espai públic de les ciutats que habitem. Per la col·laboració entre les universitats i els museus, les històries narrades connecten els espais públics amb la cultura material d’aquests d’una forma atractiva i amena”, ha destacat Fabrizio Nevola (Universitat d’Exeter), investigador líder del projecte.

En la part espanyola d’aquest equip d’investigació i per part de la Universitat de València participen la professora Mónica Bolufer Peruga (investigadora principal), la investigadora Blanca Llanes Parra, i els professors Pablo Pérez García, Juan Francisco Pardo Molero, Jorge A. Catalá Sanz i Daniel Muñoz Navarro. També hi participa el professor Juan Gomis Coloma (Universitat Catòlica de València). El projecte també està finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació d’Espanya (PCI2019-103749).

Aplicacions mòbils

Paral·lelament a en la ciutat de València, aquest projecte es desenvolupa en diferents moments dels anys entre 1495 i 1686 a les ciutats europees de Deventer (Països Baixos), Hamburg (Alemanya), Exeter (Regne Unit) i Trento (Itàlia).

Les aplicacions mòbils d’aquest projecte estan basades en el model Hidden Florence (2019) i són resultat d’un projecte d’investigació col·laborativa de tres anys (2019-2022): Public Renaissance: Urban Cultures of Public Space between Early Modern Europe and the Present, finançat per la xarxa Humanities in European Research Area (HERA). Les aplicacions han sigut elaborades per personal investigador de les universitats d’Exeter; Groninga; l’Istitut Històric Italo-Germànic (Fundació Bruno Kessler); la Universitat de València; la Universitat Catòlica de València; i la universitat Friedrich-Alexander d’Erlangen-Nuremberg. Aquestes aplicacions han sigut desenvolupades per l’empresa de tecnologia digital Calvium.