Ángela Perez, premi Rei Jaume I a l'emprenedoria: “València és una ciutat emprenedora i això és només el principi”

Científica, emprenedora i dona. Ella és Ángela Pérez i hui rep el premi Rei Jaume I a l'emprenedoria. Un guardó dels que omplen d'orgull, no només per l'enorme prestigi que tenen -Les Majestats els Reis d'Espanya assisteixen al lliurament a València- sinó pel seu significat: un reconeixement a una jove valenciana que acabava d'acabar la carrera i va decidir llançar-se a una piscina plena de taurons creant una empresa de biotecnologia.

Avui, Health in Code és un gegant del diagnòstic genòmic a nivell mundial, analitza anualment més de 22.000 mostres i va ser de gran ajuda a la pandèmia amb la distribució internacional de kits PCR per al diagnòstic del virus causant de la COVID-19. Darrere està Ángela, que recorda com en acabar la carrera de Ciències Biològiques a la Universitat de València va voler que el seu article científic fos una mica més i arribara a la societat.

D'això ara fa 25 anys i avui, complint els casaments de bronze de la seua vida professional, rep un guardó que, en paraules de la premiada, és un reconeixement al perfil que representa, el de les dones científiques i emprenedores que, afortunadament, cada vegada és més ampli. Elperiodic.com ha pogut xerrar amb ella en aquesta entrevista que se'ns ha quedat molt curta:

Com et sents en rebre aquest premi tan prestigiós que reconeix un treball de 25 anys?

Estic absolutament feliç perquè com diu el Doctor Javier Quesada, l'arreplegue jo perquè he tingut una mica de sort, però evidentment s'ho mereixen altres emprenedors que comparteixen el perfil amb mi. Però també em senc molt afortunada que els premis Rei Jaume I visibilitzen un perfil com el meu: una persona emprenedora, científica i dona. Crec que represente un perfil en què desafortunadament no hi ha tantes persones. Recollir aquest premi en nom meu, però representant aquest col·lectiu a mi em fa molt feliç. Pense que estem avançant en aquest camí per aconseguir més científiques, emprenedores i dones.

Et vas llançar als 23 anys de cap al món empresarial, a nadar amb taurons. En quin moment una jove que acaba d'acabar la carrera decideix fundar una empresa biotecnològica?

Vam tenir la fortuna d'acabar un projecte europeu on teníem entre mans una tecnologia que molt poques persones al món podrien manejar. Doncs aquesta inquietud de fer que aquesta tecnologia no es quedés en un senzill article científic –molt ben valorat i puntuat–, sinó que es poguera portar a la societat i que la salut pública i la medicina millorara, va ser allà quan ens vam llançar. Honestament, pel camí hi va haver moltíssim esforç, lliçons apreses i vam cometre enormes errors ja que érem científics sense experiència empresarial prèvia. Afortunadament, un emprenedor es converteix quasi des del principi en un multiemprenedor: el primer projecte no va ixir del tot bé, però vist amb una perspectiva de 25 anys que estem treballant des de València, hem constituït un dels líders europeus i mundials al camp del diagnòstic genètic, de manera que estem super orgullosos.

La vostra aportació va ser abismal durant la pandèmia. Quin balanç fas d'una època tan complicada i amb tanta feina per al vostre sector?

Un balanç molt positiu. Pensàvem que el covid era una cosa que afectava els microbiòlegs i que nosaltres, com a genetistes, no teníem res a dir a la pandèmia, però ens vam trobar amb un sistema sanitari públic absolutament desbordat i amb els sanitaris extenuats. En aquell moment era més necessari que mai la col·laboració de qualsevol laboratori que disposara de la tecnologia adequada. Per nosaltres fer anàlisis de còvid era molt senzill en comparació amb les coses complicades que fem diàriament, però va ser un plaer per a nosaltres obrir les nostres portes. El nostre model és atendre metges i rebre mostres. Però va ser un plaer van acostumar i atendre pacients que requerien els nostres serveis per donar un cop de mà al sistema sanitari públic que estava sobresaturat.

Quin paper té la investigació, invertir en R+D en sectors com el vostre i quines lliçons ens pot deixar la pandèmia que ha posat en evidència la importància de la inversió en ciència?

A mi em sembla que el que han de fer els nostres representants polítics és fer allò que diuen. Que cal potenciar la ciència és el que diuen, però a tots els científics ens agradaria que materialitzaren això que ens expliquen i que la societat exigixca que s'invertixca en ciència i tecnologia. Tenim absolutament clar que la inversió en ciència es torna multiplicada en alguns casos de fins a 28 vegades, en el cas de la medicina i la salut. És imprescindible que demanem alt i clar a aquells que manegen el pressupost, que invertixquen més en R+D perquè ens farà situar-nos en un millor rànquing de països.

És València una ciutat emprenedora?

M'has fet la pregunta que m'agrada més respondre. València fa cinc anys no tenia un sistema emprenedor organitzat, però en aquest moment podem dir que la Comunitat Valenciana, i en concret la ciutat de València, té un ecosistema perfectament organitzat. Tenim associacions de startups, hem creat i fomentat centres on les empreses i els projectes de base tecnològica poden concentrar-se; et pots trobar setanta i vuitanta emprenedors de tots els sectors, treballant junts i escoltant els reptes que tenen. He de dir que València no ha tingut des de sempre una cultura emprenedora tot i que els valencians ens hem considerat sempre un poc fenicis i bons comerciants i la nostra cultura emprenedora està molt latent. Però d'un temps ençà -i t'ho posaria en un marc temporal dels darrers cinc anys-, ens hem organitzat: els que hem tingut casos d'èxit ho hem explicat, els que havien gestionat abans aquest àmbit s'han organitzat, hem parlat amb els polítics, hem parlat entre nosaltres i podem treure pit i dir que València és una de les ciutats que més creix en emprenedoria. Està molt organitzada i això és només el principi.

I en aquest camí, quant han d'aportar els joves estudiants com va ser vostè al seu moment?

Bé, moltíssim. En aquest àmbit mi m'agradaria trencar una llança per aquells enginyers o científics que acaben la carrera perquè no es conformen a quedar-se al camp acadèmic, que pensen amb quins projectes poden arribar a la societat i que es posen en contacte amb l'ecosistema emprenedor per dur-los a terme. Emprendre perquè el resultat d'aquesta investigació es puga transformar en productes i serveis per a la societat i aconseguir així un món millor per a tothom.