Els Alumnes De Tecnificació-CESPIVA Aconsellats Per Soro III
Ahir dijous a l'Alqueria del Basket tenia lloc la primera de les dues xerrades per als i les alumnes de tecnificació i CESPIVA enmarcades dins dels actes conmemoratius del XIX Dia de la Pilota.
En este cas, el ponent va ser Quico Soro, més conegut com Soro III, en una intensa i molt productiva conferència extraordinàriment conduïda per Xavi Alberola. No va faltar a la mateixa el president de la Federació de Pilota Valenciana, José Daniel Sanjuán, qui va aprofitar per donar la benvinguda a tots en un acte molt diferent als que els i les alumnes estan acostumats.
Arrencava la xerrada endinsant-se en un plà més personal sobre la figura de Soro, qui comentava qui eren els seus referents esportius, cas de Roger Federer, o també comentant la seua gran passió fora dels trinquets, la NBA. Del tema estrictament relacionat amb la pilota, Xavi Alberola feia un xicotet recorregut per les diferents situacions per la que el rest de Massamagrell ha anat passant al llarg dels seus anys com a professional de l'escala i corda. Els assistents aprofitaven per anar fent preguntes al seu ídol, sobre situacions en les que en un futur pròxim es poden veure afectats, com per exemple, còm preprarar una final tan important com és la de l'Individual, a la que Quico contestava "normalment no isc ni de la meua habitació, m'agrada la solitud en els dies previs a una gran final, és la meua manera d'arribar a un moment òptim de concentració el dia de la partida". El jugador de l'Horta Nord, també va haver d'esquivar alguna pregunta incòmoda, digna del periodista més rebuscat, com la que li van fer indagant si s'arrepentia de no haver entrenat més la seu mà esquerra, al que contestava "si haguera tingut una molt bona esquerra, ja no seria Soro III, seria altre jugador, a més, vaig poder fer d'un defecte una virtut, ja que vaig tindre que dominar una pegada arrimant molt la meua esquena a la muralla per poder traure per davant la pilota amb la dreta, de fet, restava millor quasi la pilota arrimat a la paret que pel mig del trinquet". Arran també d'un pregunta d'un alumne de CESPIVA, comentava Quico, que no mai podia faltar en l'escala son pare, gran aficionat a la pilota, i per supost, el més incondicional seguidor seu.
La xerrada es va allargar durant hora i mitja i va donar per a moltes preguntes i interessants respostes sobre quines eren les seues finals favorites, per què triava sempre Pedrito en la ferida, a més va voler destacar virtuts d'alguns dels seus companys, com per exemple, d'Àlvaro, de qui deia que tenie un cap privilegiat per a concentrar-se en cada partida, de vegades, amb quasi tot el trinquet en contra, o de Genovés II, de qui comentava que junt amb Núñez, li pareixien els dos jugadors més tècnics contra els que ell ha jugat, d'aquest últim volgué recordar com de bó era com a company.
També va fer un repàs per l'aspecte psicològic, quines fòrmules emprava per a intentar controlat l'ansietat, sobre tot, tenint en compte sempre una premissa que una volta un professor de la facultat li va comentar "los factores externos no se pueden controlar". Al ser preguntat per si alguna volta havia pensat en la retirada, va comentar que "he passat moments molt durs, com no poder tindre partides per diferents aspectes i no jugar, i també quan perds alguna partida, hi ha moments que ho penses inclós de manera seriosa, però aleshores agafe uns dies lliures i m'en vaig fora -normalment a Pamplona- per agafar aire i ja torne amb més ganes".
Sobre la pilota femenina comentava que "estic molt impressionat de com a creixcut i des d'ací vos anime a totes les jugadores a que no es conformeu, que exigiu tot allò que penseu que mereixeu i lliuteu pels vostres somnis"
Va a aprofitar també Soro III per recomanar a tots els i les alumnes que no deixen mai de formar-se, que continuen estudiant i sobre tot que llegeixen molt, com a recomanació deixava caure el nom de Toni Nadal, qui té un article d'opinió semanal en El País, quasi sempre molt recomanable.