VALENCIA | SOCIETAT

Així avança la restauració dels Sants Joans a València: més prop de recuperar la seua esplendor i bellesa

ELPERIODIC.COM - 01/04/2023

Es tracta d'una de les joies patrimonials de la capital del Túria, declarada com a Monument Històric Artístic Nacional

L'Església dels Sants Joans és un dels emblemes del patrimoni valencià, per la seua monumentalitat i situació estratègica en el cor de València. Alçada sota els cànons del gòtic, la seua transformació barroca li va fer mereixedora de ser declarada Monument Històric Artístic Nacional tant per les pintures de Palomino -les de major superfície pintades pel mestre cordovés- com per la intervenció escultòrica i ornamental duta a terme per Bertesi i Aliprandi amb els estucs lustres en blanc de les seues escultures i els daurats que converteixen a aquesta església en única a València.

Des de juny de 2021, un equip de l'Institut de Restauració del Patrimoni (IRP) i del Departament de Conservació i Restauració de Béns Culturals de la Universitat Politècnica de València (UPV), dirigit per la professora emèrita de la UPV, Pilar Roig, treballa dia a dia per a recuperar la seua bellesa ornamental, en un projecte que compta amb el finançament de la Fundació Hortensia Herrero, que està coordinat per l'arquitecte Carlos Campos i que conclourà a la fi de 2025.

“Sants Joans ens sorprendrà a tots. Perquè, que després d'aquell terrible incendi de 1936, aconseguim recuperar part de l'original de Palomino, gràcies al nostre treball i a les noves tecnologies, a la labor d'un equip interdisciplinari, ja ens està oferint grates sorpreses. En les dues fases que ja hem acabat hem recuperat no ja el color original, però sí la petjada de Palomino i també la seua història. És impressionant perquè hi ha pigments que encara són ací i encara ens sorprenen i només cal mirar a l'alt en aquestes dues primeres fases per a poder-los apreciar”, ha destacat Pilar Roig.

Segons ha explicat la professora de la UPV, els Gudiol van arrancar els fragments de pintura conservats en 2/3 de la volta i presbiteri dels Sants Joans i se les van emportar a Barcelona per a col·locar-les en panells de fusta contrachapada. “Les pintures del presbiteri mai van tornar a València i la resta de pintures arrancades van ser col·locades en 90 panells, en la volta pintada per Palomino, dels quals ja hem restaurat 35. A més, s'ha restaurat també l'ornamentació, daurats escultures i ovals d'un terç del perímetre interior de l'Església”, ha afegit José Luis Regidor, investigador de l'Institut de Restauració del Patrimoni de la UPV i responsable de la restauració.

En el seu treball, l'equip de la Universitat Politècnica de València ha descobert inscripcions en la superfície de la volta que estaven sota els panells i fins i tot en el revers d'alguns d'ells, de manera que s'ha pogut documentar la data de 1965 com a final de la intervenció dels germans Gudiol, així com la presència d'un equip d'almenys 15 ajudants que van deixar els seus noms escrits en la volta. A més, l'equip de la UPV ha descobert fragments de pintura original darrere d'algun dels panells.

Pas a pas de la restauració: Ultrasons, bioneteja i tractament digital d'imatges

En el procés de restauració, l'equip de la UPV està aplicant diferents tecnologies, com el tractament digital d'imatges, la bioneteja amb bacteris entrenats per a la restauració d'obres d'art i ultrasons i foto-ablació làser que permeten actuar sobre aquelles parts més afectades pel pas del temps.

Els resultats de les investigacions derivades d'aquest projecte s'han publicat en diferents volums de la revista Arxiu Art Valencià de la Reial Acadèmia de Belles arts de Sant Carles. Aquests treballs han sigut signats per Pilar Roig, Jose Luis Regidor, Pilar Soriano, Julia Osca, Iris Hernandez, Xavi Más i Valeria Marcenac.

Dues línies d'intervenció: restauració de pintures i ornamientación

En la intervenció ornamental, el projecte s'està duent a terme amb dues línies d'intervenció paral·leles: d'una banda, la restauració de les pintures de la volta i, per una altra, la restauració de les escultures, estucs i daurats de l'ornamentació barroca dels paraments i de les capelles.

La intervenció sobre les pintures de la volta suposa actuar in situ desmuntant els panells existents, traslladar-los al taller de restauració de l'Institut Universitari de Restauració del Patrimoni de l'UPV, on es realitza el procés de restauració amb recuperació dels fragments de pintura original.

“Una vegada disposats sobre nous panells fabricats exprofeso, adaptats a la curvatura de la volta, es tornen a portar a aquesta, per a la seua reinstal·lació en el lloc que els correspon, acabant el procés amb la reconstrucció pictòrica de que manca mitjançant la transferència d'imatge digital impresa”, ha explicat José Luis Regidor.

Prop de 30 especialista formen un equip multidisciplinari per a complir amb l'expectatives de la restauració

El projecte aglutina a un ampli equip multidisciplinari, d'àmbits tan diferents com l'enginyeria topogràfica –per als treballs de georreferenciación; telecomunicacions –per a l'aplicació de tecnologia d'ultrasons; enginyeria industrial -per al control mediambiental de les obres; arquitectes i arquitectes per a temes de control de qualitat i certificacions, documentalistes, especialistes físics i químics, així com biòlogues especialitzats en la neteja amb bacteris, restauradors d'escultura, daurats, estucs, i pintura mural i historiadores de l'art.

“En total, el projecte reuneix prop de trenta especialistes, que estan treballant de forma absolutament coordinada. Això està fent possible complir amb les expectatives previstes, sent la restauració molt complexa. També destacaria que estem actuant d'acord amb les premisses establides a nivell europeu sobre sostenibilitat en la conservació del Patrimoni ja que queden menys de 10 anys per a poder arribar a complir els objectius de desenvolupament sostenible proposats en l'Agenda 2030 que van signar els estats membres de les Nacions Unides. Per això, la nostra intervenció destaca pel respecte al medi ambient i la utilització de productes innocus, tenint present el quilòmetre zero, sempre que es puga”, ha destacat Pilar Roig.