Adela Cortina presenta a La Nau el seu últim assaig ‘Aporofobia, el rechazo al pobre’

La catedràtica de la Universitat de València Adela Cortina, guardonada amb el Premio Nacional de Ensayo el 2014, presenta la seua última obra Aporofobia, el rechazo al pobre (Paidós, 2017), demà dijous 15 de febrer, a les 19 hores, al Centre Cultural La Nau de la Universitat de València. El neologisme que dóna nom a la por, al rebuig o a l'aversió als pobres, ha estat triada paraula de l'any 2017 per la Fundación de l'Español Urgente (Fundéu) i ha estat incorporada al diccionari de la RAE (Real Academia de la Lengua) des del desembre passat.

Adela Cortina va encunyar aquest concepte a partir dels termes grec áporos ('sense recursos') i fobos ('temor, pànic') i l'ha usat en treballs acadèmics i articles, fins a imposar-lo com a títol del seu últim llibre: Aporofobia, el rechazo al pobre.

La catedràtica d'Ètica i Filosofia Política de la Universitat de València serà acompanyada en la presentació per Pilar Mateo, doctora en Ciències Químiques, científica i presidenta d'Inesfly Corporation; el sociòleg i teòleg Ximo García Roca; i Joaquín Azagra, professor d'Història i Institucions Econòmiques a la Facultat d'Economia de la Universitat de València, que moderarà el debat.

En el seu últim assaig, Adela Cortina dóna nom a un dels problemes morals més presents en el nostre temps i reflecteix un món actual que, construït sobre el contracte polític, econòmic i social, rebutja els pobres. Per a l'autora, la aporofòbia és un atemptat diari contra la dignitat, el benestar de les persones i la democràcia. A més té un abast universal: tots els éssers humans són aporòfobs, i això té arrels cerebrals i socials que es poden i es deuen modificar si ens prenem seriosament les claus ètiques d'una societat democràtica que pretenga ser justa. En aquesta obra, la catedràtica de la Universitat de València no solament aborda aquesta problemàtica sinó que exposa les eines perquè la ciutadania afronte aquesta realitat.

En la introducció del llibre manifesta que "és impossible no comparar l'acolliment entusiasta i hospitalari amb què es reben els estrangers que vénen com a turistes amb el rebuig despietat a l'onada d'estrangers pobres. Se'ls tanquen les portes, s'alcen filats espinosos i muralles, s'impedeix el traspàs de les fronteres". Així mateix, declara que l'aporofòbia s'estén a tots els éssers humans, amb exemples com ara la negació del Regne Unit a rebre immigrants amb l'aposta pel Brexit, la pujada del nombre de votants i afiliats dels partits nacionalistes a França, Àustria, Alemanya, Hongria, Holanda, o la victòria de Donald Trump en les eleccions "entre altres raons, per la seua promesa de deportar immigrants mexicans i d'alçar una muralla a la frontera amb Mèxic".

Adela Cortina és catedràtica d'Ètica i Filosofia Política de la Universitat de València i, des de la seua fundació el 1857, ha estat la primera dona membre de número de la Real Academia de Ciencias Morales y Políticas. És directora del màster i el doctorat interuniversitaris "Ètica i Democràcia" i de la Fundació ÉTNOR. D'altra banda, és doctora honoris causa per dotze universitats nacionals i estrangeres, i ha format part del jurat dels Premis Príncep i Princesa d'Astúries de Comunicació i Humanitats i de Ciències Socials. És Premio Internacional de Ensayo Jovellanos 2007 i Premio Nacional de Ensayo 2014.

Algunes de les seues obres més importants són: Ética mínima, Ética sin moral, Ética aplicada y democracia radical, Ciudadanos del mundo, Por una ética del consumo, Ética de la razón cordial, Las fronteras de la persona, Justicia cordial, Neuroética y neuropolítica i ¿Para qué sirve realmente la ética?, obra publicada en Paidós i amb la qual va ser guardonada amb el Premio Nacional de Ensayo el 2014.