El Ple acorda intensificar la construcció de vivendes de protecció pública
En l'Hemicicle també s'ha reiterat la necessitat d’abordar la reforma del sistema de finançament municipal i la paralització del conegut com a “contingent català”
El Ple ha aprovat, amb els vots a favor de l'equip de govern i el vot en contra de l'oposició, una moció presentada pel grup municipal Popular per a “intensificar i implementar la construcció de vivendes de protecció pública en els solars municipals per mitjà del Servici de Vivenda, d'AUMSA i de fórmules de col·laboració publicoprivades amb l'objectiu de superar la construcció de més de mil vivendes de protecció pública (VPP) abans de finalitzar esta legislatura”.
Esta moció ha sigut presentada com a alternativa a altres dos defeses pels grups municipals de Compromís i Socialista per a demanar “la declaració de la ciutat com a zona tensada en matèria de vivenda”, i instar el Ministeri de Vivenda del Govern d'Espanya a “adoptar mesures per garantir la seguretat dels xicotets propietaris amb la finalitat d'activar l'oferta del mercat de lloguer”.
El regidor d'Urbanisme, Juan Giner, ha assegurat que la declaració de València com a zona tensada, “una mesura que demana l'oposició, trasllada la tensió a altres zones, els propietaris invertixen menys i es generen edificis degradats per falta d'inversions”.
La portaveu de Compromís, Papi Robles, ha demanat “intervindre en el mercat de la vivenda de la ciutat i modificar el Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU) per a no deixar-nos envair pels hotels”.
Per part seua, el portaveu socialista, Borja Sanjuán, ha assegurat que “el 70% de les vivendes que es compren a València, es compren ja sense hipoteca” i ha assegurat que “hi ha mesures en la Llei de vivenda que vostés, per sectarisme ideològic, no estan aplicant”.
En el torn de mocions, en l'Hemicicle també s'ha reiterat la petició perquè el govern aborde “amb urgència” la reforma del sistema de finançament local que, aprovat fa 20 anys, “es troba obsolet, a causa de l'augment de competències assumides pels municipis en diferents àrees com la de servicis socials”. Així ho ha aprovat el Ple, que, així mateix, ha insistit en el seu “absolut rebuig” al fet que Catalunya tinga un finançament singular. De fet, ha acordat “iniciar els tràmits necessaris per a presentar davant el Tribunal Constitucional un conflicte en defensa de l'autonomia local enfront del conegut com a ‘contingent català’, que lesiona esta autonomia local constitucionalment garantida”.
Este acord s'ha adoptat amb els vots de l’equip de govern i a instàncies del grup municipal popular, que també ha proposat instar el govern central perquè escometa la “necessària reforma del sistema de finançament local i autonòmic” i perquè permeta la participació de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) en el Consell de Política Fiscal i financera.
Segons esta proposta, el Ple també ha sol·licitat al Congrés dels Diputats que “rebutge qualsevol proposició de llei per a aprovar el ‘contingent català’ per ser inconstitucional”.
En el debat generat al respecte, el portaveu popular, Juan Carlos Caballero, ha ressaltat “la importància del tema, perquè està en joc el finançament dels servicis públics que prestem els ajuntaments i per això no caben contradiccions”. “Si es materialitza el ‘contingent català’ es trencarà la solidaritat interterritorial i els ajuntaments patirem un minvament dels recursos que rebem per a sufragar competències que hem assumit”, ha assegurat.
Per part seua, el portaveu del grup socialista, Borja Sanjuan, que també ha defés que “les comunitats i ens locals reben menys recursos que els que precisen”, ha afirmat que “arreglar el problema d'uns no significa no ajudar a uns altres”, i que “cal qüestionar per què l'administració general s'emporta gran part dels recursos recaptats per a sufragar competències que ja han sigut transvasades”.
Finalment, el portaveu de Compromís, Pere Fuset, que ha qüestionat a l'equip de govern “quin sistema de finançament vol per a la ciutat de València”, ha presentat una moció alternativa per a exigir “fons que situen a la Comunitat Valenciana en la mitjana del finançament de l'Estat, així com una reforma justa del finançament local, i la condonació del deute”, que ha apuntat Sanjuán en donar suport a esta proposta que finalment ha sigut rebutjada.
D'altra banda, l'Hemicicle no ha donat suport a la moció presentada per Compromís per "demanar la incorporació de nous professionals als programes municipals de servicis socials per a reduir el temps d'espera de les persones sol·licitants de la Llei de dependència". En este punt, el grup municipal socialista ha criticat “les carències dels Servicis Socials en esta materia” i ha indicat que “ha interposat una denuncia per incompliment de la normativa d’un servici essencial”.
La regidoria de Servicis Socials, Marta Torrado, ha destacat "el treball del personal que treballa en esta matèria" i ha assegurat que l'Ajuntament, que ha incorporat 18 professionals, ha dissenyat “un model d'atenció personalitzada” i un 'pla de xoc' que es veurà reforçat amb l'obertura del centre social de Guillen de Castro en el qual es tramitarà l'ajuda a dependència.
El Corredor Verd
La Corporació ha aprovat una moció del regidor d'Urbanisme, Juan Giner, per la qual s'ha compromés a “continuar treballant per a generar el Gran Pulmó Verd dels barris del sud de la ciutat, fent viable les peticions veïnals amb el planejament urbanístic aprovat i les noves necessitats que generen les 4.000 noves vivendes previstes”.
A més, l'acord plenari inclou “que es tinguen en compte les recomanacions que elabore la reconeguda paisatgista internacional Kathryn Gustafson per a definir el Gran Pulmó Verd dels barris del sud de València”, i que l'Ajuntament de València “exigisca al Govern d'Espanya que es concreten terminis i es dote pressupostàriament el soterrament de l'estació provisional de Joaquín Sorolla, a fi d'ampliar el Gran Pulmó Verd dels barris del sud de la nostra ciutat”. Finalment, la moció assenyala que el dialogue, la participació i la fluida relació amb els veïns, siga premissa imprescindible en la definició del Gran Pulmó Verd del sud de València”.
Esta moció ha eixit enavant amb els vots a favor dels grups en el Govern, PP i Vox, mentres que Compromís i PSPV-PSOE han votat en contra. De fet, la proposta aprovada s'ha presentat com a alternativa a sengles propostes plantejades pels dos grups de l'oposició “en defensa del Corredor Verd”.
El debat ha estat precedit per la intervenció d'Amadeo Ruiz, representant veïnal de La Raoisa, qui ha posat de manifest les mancances en infraestructures educatives, sanitàries, de seguretat i de proveïment del barri, així com de la contaminació acústica i atmosfèrica de la zona. Finalment, el representant ciutadà ha subratllat la manca d'infraestructures verdes, i ha defés la “necessitat d'un corredor verd lliure de trànsit, i una dignificada avinguda del Poeta García Lorca”.
La portaveu de Compromís, Papi Robles, ha assegurat que “estem davant una oportunitat històrica per a recuperar al model del Corredor Verd, que és el que els veïns i veïnes estan demanant”, i ha defés “un model de ciutat verda, amable, la promoció de les zones de vianants, i no ficar cotxes on no n'hi havia, sinó una ciutat del segle XXI adaptada als nous reptes”.
Per part seua, la regidora María Pérez, del Grup Municipal Socialista, ha subratllat també “l'oportunitat de tindre una infraestructura necessària per a la ciutat fruit del consens i d'un concurs d'idees que la ciutadania reclama”. Pérez ha demanat al govern “que no paralitze un projecte que oferix una connexió verda amb el sud de la ciutat, sense trànsit i sense sorolls”, i ha acusat l'executiu local de donar excuses. “El Corredor Verd és una demanda clara i legítima de milers de veïns”, ha subratllat Pérez, qui ha conclòs demanant al govern que “actue amb responsabilitat i rectifique”.
El regidor d'Urbanisme, Juan Giner, en el seu torn de rèplica ha afirmat que “la transformació de futur per a València en la qual creem, per la qual apostem i en la qual estem treballant es concreta en la creació de més de mig milió de metres quadrats de noves zones verdes a la ciutat”. “La vivenda és la nostra prioritat d'acció de govern –ha continuat- però el model és la creació de noves zones verdes. I per als barris del sud, la nostra aposta és un extens i folgat pulmó verd.” Giner ha conclòs subratllant que eixe pulmó verd “és la nostra aposta de futur: projectes reals als quals en cap concepte renunciarem”, ha dit.
Per últim, el Plenari també ha rebutjat, amb els vots a favor de l’equip de govern, la moció del grup municipal Socialista que sol·licitava demanar a la Generalitat que mantinga la distància mínima de 500 metres entre establiments hostalers en la zona de costa i que no la reduïsca, com preveu el decret autonòmic que modifica la Llei d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge (LOTUP).
Des del públic una representant de la Federació d'Hostaleria ha sol·licitat “que es respecte la llei i es compatibilitzen els usos”.