De València a l'Índia: ix el primer enviament d'11 contenidors de taronges amb tractament de fred en trànsit

Aquest matí s'ha produït la càrrega en les instal·lacions de l'Autoritat Portuària de Castelló d'un primer enviament experimental de nou contenidors (unes 242 tones) de taronges València espanyoles, que partirà dimarts que ve des del Port de València cap a l'Índia. Aquesta mateixa setmana també va partir un altre vaixell amb altres dos contenidors cap a idèntica destinació. Tot això forma part d'una acció conjunta promoguda, liderada i coordinada pel Comitè de Gestió de Cítrics (CGC), que ha suposat també un considerable esforç per als 10 operadors que participen i que ha comptat, a més, amb una ajuda econòmica prestada a aquest efecte per la Conselleria d'Agricultura valenciana. Però l'expedició no hauria sigut possible sense el treball previ del Ministeri d'Agricultura. Van ser les conversa-ciones dutes a terme pel citat departament i el valuós treball de negociació política i tècnica sobre el terreny de la Conselleria Agrícola de Nova Delhi, els que van permetre autoritzar un enviament experimental en unes condicions viables, en les quals s'ha substituït el tractament de fred que s'exigia en pre-embarque per un altre en trànsit. “Si aquesta missió culmina amb èxit i el protocol es ratifica en aquests termes podrem donar per obert un mercat llunyà, que avui és encara molt complicat però que, pel potencial demogràfic que té i pel seu ràpid desenvolupament econòmic, podria convertir-se en un futur en una alternativa vàlida amb la qual contribuir a reduir la dependència del nostre comerç exterior amb la Unió Europea (UE)”, destaca la presidenta del CGC, Inmaculada Sanfeliu.

La consellera d'Agricultura, Mireia Mollà –que no ha pogut acudir a l'acte per raons d'agenda d'última hora però el departament de la qual ha estat representat pel director general de Desenvolupament Rural, David Torres- ha destacat el suport de la Generalitat “a accions com aquesta, orientades a millorar la rendibilitat del sector citrícola i que, de confirmar-se la seua viabilitat, multiplicaran l'oportunitat de negoci exterior del conjunt de la producció agrícola valenciana”. Així mateix, ha valorat la col·laboració conjunta entre administracions per a posar en marxa “fórmules innovadores al servei d'una de les potències productives de referència en el nostre territori”. Per part seua, David Torres –qui sí ha presenciat la càrrega al costat dels exportadors- ha posat en relleu la finestra d'oportunitat d'aquesta acció, “sobretot en un moment de recuperació de l'activitat en fires i contactes comercials”. En aquest sentit, ha assenyalat la presència en la Fira de Xangai, un mercat llunyà també però amb un “gran interès per productes frescos de qualitat com els del nostre territori”, ha conclòs.

A títol particular, diversos exportadors –també membres del CGC- treballaven amb regularitat des de 2015 en l'enviament de xicotets volums de taronges a aquesta destinació. A les lògiques dificultats per a obrir-se camí en un mercat com aquest, se sumava una altra complicació molt més rellevant: les autoritats índies obligaven a realitzar un ‘cold treatment’ previ a l'embarque durant entre 10 i 12 dies i a entre 0 graus i 1,2 graus. La fruita havia de patir aqueix tractament abans de partir i després aguantar altres 29/30 dies en cambres de viatge amb vaixell fins a arribar a la seua destinació. Els 11 contenidors que ara embarcaran camí del Port de Nhava Sheva, en Bombai, realitzaran aqueix tractament preventiu –exigit per a eliminar qualsevol rastre de Ceratitis capitata (mosca de la fruita)- durant més dies –fins a 20- però a una temperatura una mica més alta –3 graus o menys- i, cosa que és més important, el podran fer en trànsit, durant el viatge a la seua destinació. Aquest canvi, que està homologat internacionalment i que és pràctica habitual en altres mercats anàlegs- “és l'ésser o no ser per a les nostres possibles exportacions de taronja a l'Índia”, aclareix de manera gràfica Sanfeliu.

L'Índia és el tercer major productor de cítrics del món, després de la Xina i el Brasil, però la seua enorme població –pròxima als 1.400 milions d'habitants- provoca que la pràctica totalitat de la seua collita (al voltant de 14 milions de tones, quasi el doble que l'espanyola) es comercialitze en el seu mercat domèstic. Per aquest ordre són grans productors de mandarines, de llimes i llimons i de taronges. La importació forana és, per tot això, molt reduïda però el ràpid desenvolupament econòmic que experimenta aquest país i la consolidació d'una classe mitjana/alta minoritària però d'alt poder adquisitiu han disparat en els últims temps la importació, quasi en exclusiva, de taronges. Si en 2009 aquesta es reduïa a 10.000 tones, en 2019 aquesta xifra es va aproximar a les 80.000 tones. “Trobar un espai per a la taronja espanyola serà complicat perquè és una destinació més pròxima a Egipte, que competeix en la nostra mateixa campanya, que avui té ja una quota en aquest mercat superior al 60% i que gaudeix d'aquesta privilegiada situació gràcies a una oferta a preus molt més barats que els nostres. En menor mesura, ja en contraestación, el mercat està també ocupat per Sud-àfrica, que també pot jugar la basa d'uns costos molt més baixos”, explica la responsable del CGC. No obstant això, Sanfeliu matisa que “a mitjà termini, o fins i tot en campanyes puntuals, L'Índia podria tenir un gran recorregut perquè la taronja espanyola gaudeix de gran prestigi i tenim el know-how per a aconseguir-lo”.

Les nou empreses que han participat en la càrrega que aquest matí s'ha produït en les instal·lacions de Fricasa en el Port de Castelló són: Bagu, Juan Motilla, García Ballester, Vicente Giner, Martinavarro, Fruxeresa, Fruites To, Fontestad Citrus i Cañamás Germans.