Vacances amb por? L'estiu més buit en la Costa Blanca

Amb els hotels llestos, restaurants oberts, botigues de souvenirs preparades i les fronteres desbloquejades per a alguns països, Espanya donava la benvinguda de nou al turista enmig d'una pandèmia que, hui dia, es continua combatent a tot el món. No obstant això, les escenes que s'han anat produint en els aeroports quedaven lluny del que era el turisme massiu. Sembla ser que la por al contagi i els rebrots que s'han anat produint no ajuden a donar la seguretat necessària perquè la gent s'anime a viatjar.

«Portem una setmana oberts i la gent que anomena té por. Desconfien perquè no saben que es trobaran», explicava el recepcionista de l'Hotel El Raset, Ramón Redondo. Aquest hostalatge està situat en la localitat de Dénia i, segons ha comptat ell, altres anys sobre aquestes dates era impossible reservar habitació: «La temporada passada estàvem al complet, ja que com molts altres llocs aquest és una destinació de sol, platja i gastronomia». «El que preocupa són les estades dels turistes perquè són molt curtes. No s'atreveixen a reservar molts dies, solament caps de setmana i és per això que l'estiu no acaba d'arrancar», al·legava el recepcionista.

La veritat és que el virus ha fet evident que el país necessita del turisme estranger per a mantindre l'equilibri, ja que l'Institut Nacional d'Estadística (INE) ha calculat que les pèrdues per al sector turístic d'Espanya aconsegueixen els 30.000 milions d'euros, atés que prop de 18 milions de turistes han deixat de vindre. L'economista especialitzada en política internacional, María Jesús Delgado, ha assegurat que urgeix un canvi de model econòmic: «Les deficiències són evidents. No pot continuar havent-hi tanta dependència perquè arribarà una altra pandèmia i l'economia patirà les conseqüències». Delgado confessava que si no hi ha un canvi a llarg termini el país pot estar condemnat a necessitar del finançament exterior.

Precisament, la ciutat de Benidorm va decidir vincular el seu present i futur al sector turístic fa ja set dècades, així ho manifestava l'alcalde del municipi, Antonio Pérez, qui ha declarat que el turisme ho és tot per a ells. «Tindrem unes pèrdues que rondaran els 6 mil milions d'euros. Serà necessari un pla nacional de protecció amb especial atenció en els destins de costa, ja que som un gran tractor en l'economia espanyola», explicava Pérez.

Per a intentar pal·liar el xoc que pel que sembla suposarà la COVID-19 en la metròpoli dels gratacels, el consistori ha llançat una campanya a través de les xarxes socials amb l'objectiu d'enviar un missatge de «Ciutat Segura» a l'exterior Per al sociòleg i investigador de l'Àrea de Sociologia Turística en la Universitat Rei Joan Carles, Rubén José Pérez, la por és tan contagiós com el virus: «Hui dia la por es pot propagar com molta facilitat, per exemple, a través de les xarxes socials amb faules o veritats a mig fer. És un element més dels processos de socialització». Pérez ha confirmat que es produirà un canvi en el perfil sociològic dels espanyols, la qual cosa suposarà una alteració dels fluxos turístics. «Si la pandèmia dura molt més temps es configurarà un nou perfil de la societat i, en aquest sentit, els llocs menys afectats pel virus jugaran amb un avantatge competitiu», ha aclarit.

La realitat és que l'Informe de Temporada de l'Observatori Nacional del Turisme Emissor, ObservaTur, recollia que el 65% dels viatgers han decidit canviar els plans per a aquest estiu per por de la COVID-19. «A partir d'ara, el viatger tindrà preferència pels destins de proximitat. D'això manera, estarà optant per la seua seguretat, allunyant-se així de les zones on més població es congregue», afegia l'investigador, Rubén José Pérez, que explicava perquè: «Mentre no hi haja una vacuna el virus serà un fre. Les persones viatjaran d'una altra manera marcada abans per la qualitat que la quantitat. El temor a ser contagiats o confinats de nou seran dos factors que es tindran en compte a l'hora d'anar de vacances».

Però la por no sols és una alteració de l'ànim d'aquell que viatja, sinó també dels que resideixen en les zones de platja com és el cas d'Àngela Sendra, una valenciana que resideix en la Costa Blanca, concretament en Els Marines (Dénia), i que se sent atemorida per l'arribada de turistes. «M'espanta el fet que gran part dels estrangers i nacionals que ens visiten siguen la causa d'una segona ona de contagis», al·legava Sendra. «Es que és important l'economia, però crec que s'han de prendre més mediades de control com, per exemple, la realització de proves PCR en el lloc d'origen i destinació o la implantació de l'anomenat passaport biològic», concloïa.

L'alcalde de Dénia i delegat de l'Àrea de Turisme, Vicent Grimalt, ha insistit que aquesta eina no era una bona idea: «L'única cosa que aporta és una falsa sensació de seguretat. Ningú t'assegura el no contagiar-te. A més, no se sap l'abast real de la gent que està immunitzada. Des del punt de vista turístic no serviria per a res. Sona més a propaganda que a una situació realista». El munícipe va voler recalcar que entre la comunitat sanitària tampoc veuen amb bons ulls la idea d'un ‘passaport biològic’ i que en cap cas pot ser un mecanisme per a acabar amb la por.

Fins al moment, en els aeroports només és necessari emplenar un formulari i passar diversos controls de seguretat per a poder accedir al país. El que sembla evident és que el virus ha donat una frenada al turisme de masses que, al seu torn, ha generat un forat econòmic d'incertesa, tal com el reflectien les dades de l'INE. El Govern ja ha aprovat un tram preferent de 2.500 milions d'avals ICO i han declarat que invertiran 151 milions de manera directa en el sector turístic. Ara com ara, la realitat és que malgrat l'obertura de fronteres la gent encara no s'ha animat a visitar el Mediterrani o, tal vegada, han descobert el plaer de la quietud.