LA UNIÓ reclama al Govern de l'Estat que aclarisca de manera urgent si es poden dur a terme cremes agrícoles davant la gran confusió existent

LA UNIÓ de Llauradors exigeix al Govern de l'Estat, a través del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, que aclarisca immediatament si és possible efectuar cremes agrícoles, ja que la nova Llei de Llei 7/2022, de 8 d'abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular deixa en l'aire la possibilitat de cremar amb dos articles ben diferents, en un la prohibeix i en un altre l'eximeix.

L'alarma ha sorgit després de diverses informacions emeses pels propis agents mediambientals de la Generalitat, que han alertat davant la situació que genera la nova normativa. En aquest sentit, hi ha zones on es trasllada aquesta prohibició als llauradors i en unes altres es permeten les cremes habituals d’aquesta època de l'any. Per això, i davant la gran confusió existent, LA UNIÓ ja s'ha posat en contacte amb la Conselleria d'Agricultura per a aclarir-ho, ja que es deixa en una clara indefensió als llauradors en un moment on molts cultius precisen d'aquesta pràctica i, tot això, sense possibilitat d'adaptació.

L'organització agrària creu que abans de prohibir qualsevol pràctica agrària cal apostar pel diàleg. “En lloc de començar la casa per la teulada primer s'haurien de plantejar alternatives viables amb finançament suficient per a dur-les a terme, establir períodes transitoris abans d'aplicar-se o permetre cremar en aquells municipis amb plans de crema aprovats”, assenyala Carles Peris, secretari general de LA UNIÓ.

L'article 27 de la Llei indica que “amb caràcter general, no està permesa la crema de residus vegetals generats en l'entorn agrari o silvícola. Únicament podrà permetre's la crema d'aquests residus amb caràcter excepcional, i sempre que compten amb la corresponent autorització individualitzada que permeta aquesta crema, per raons de caràcter fitosanitari que no siga possible abordar amb una altra mena de tractament, motivant adequadament que no existeixen altres mitjans per a evitar la propagació de plagues, o, en entorns silvícoles, a fi de previndre els incendis forestals quan no puga accedir-se per a la seua retirada i posterior gestió, en aplicació de l'exclusió prevista en l'article 3.2.e). Els residus vegetals generats en l'entorn agrari o silvícola que no queden exclosos de l'àmbit d'aplicació d'aquesta llei d'acord amb l'article 3.2.e), hauran de gestionar-se conforme al que es preveu en aquesta llei, especialment la jerarquia de residus, prioritzant el seu reciclatge mitjançant el tractament biològic de la matèria orgànica.

No obstant això, l'article 3, punt 2.2, assenyala que aquesta Llei no és aplicable a:

e) Les matèries fecals, si no estan contemplades en l'apartat 3.b), palla i un altre material natural, agrícola o silvícola, no perillós, utilitzat en explotacions agrícoles i ramaderes, en la silvicultura o en la producció d'energia a base d'aquesta biomassa, mitjançant procediments o mètodes que no posen en perill la salut humana o danyen el medi ambient.

LA UNIó considera que les restes de poda són un subproducte de material vegetal que es gestiona (crema o tritura) en la mateixa explotació i mai poden ser considerades com un residu que sí que queda subjecte obligatòriament al seu tractament posterior en una planta. En aquest sentit, Carles Peris conclou que “no entra al cap de ningú tractar a un arbre com un residu que és el que s'estableix en aquesta normativa i per això confiem en una clarificació i rectificació. El més trist és que una vegada més se'ns tracta d'imposar una norma emanada des dels despatxos de Madrid, sense tindre en compte la realitat del camp que és molt dispar segons comunitats autònomes i cultius. Cal treballar amb els territoris i no a esquena d'ells”.