LA UNIÓ de Llauradors i Ramaders demana que es regule el poder de negociació al llarg de la cadena agroalimentària
Aposta també per establir costos de referència per a cada producció per part de les Interprofessionals, amb la tutela de l'Administració
Així ho ha traslladat el secretari tècnic de l'organització, Joanma Mesado, en una compareixença en el Congrés dels Diputats sobre les mesures per a millorar el funcionament de la cadena alimentària
LA UNIÓ de Llauradors i Ramaders ha sol·licitat hui una regulació del poder de negociació per a evitar el desequilibri actual que existeix entre els diferents operadors de la cadena agroalimentària. Així ho ha traslladat el secretari tècnic de l'organització, Joanma Mesado, en una compareixença en el Congrés dels Diputats sobre el projecte de llei que modifica la Llei 12/2003 de mesures per a millorar el funcionament de la cadena alimentària
LA UNIÓ creu que no pot ser el marge de benefici dels productors el que absorbisca els increments de costos al llarg d'aquesta, tal com està ocorrent en l'actualitat, i per això advoca per equilibrar el poder de negociació en la cadena perquè alguns agents no imposen les seues condicions a la baula més feble de la cadena, que habitualment és el sector productor primari.
Per a l'organització cal bandejar la idea històrica d'abús de posició de domini de la distribució, per conduir a un camí sense eixida, i reivindicar ja noves eines coordinades amb el Dret de la competència per a controlar el poder de mercat com és, per exemple, la regulació del poder de negociació.
Joanma Mesado ha indicat en la seua intervenció que el gran poder de negociació de la gran distribució inverteix completament el procés de configuració del preu, que no es realitza des de la venda, sinó des de la compra. “La gran distribució –últim comprador abans del consumidor- és qui indica a quin preu vol vendre el producte al consumidor, i li comunica a quin preu li vol comprar al transformador, qui al seu torn pressiona i comunica el preu al qual vol comprar al comprador i, finalment, aquest replica el procediment amb el productor, a qui els marges i el preu ja li arriben molt ajustats, sinó directament inviables”. Segons el parer de LA UNIÓ és ací on es troba la fallada de mercat i el motiu pel qual es necessita imperiosament una regulació del poder de mercat entés en el seu doble sentit de poder de compra i poder de negociació.
També considera que una adequada protecció de la cadena exigiria dues actuacions: d'una banda i després de les gestions realitzades per l'Agència d'Informació i Control Alimentaris la publicació íntegra de totes les resolucions que finalitzen amb sanció –com a mesura desincentivadora per a l'infractor-; i, per una altra, la instauració en la Llei de la cadena d'un sistema de reclamació de danys i perjudicis derivats de l'incompliment decretat en resolució administrativa o judicial ferma.
Per a LA UNIÓ, és necessari establir costos de referència per a cada producció dins d'una forqueta lògica en funció de grandària de l'explotació i la seua situació (no és el mateix una planícia que una explotació abancalada, per exemple) o també en funció dels costos laborals. Aquest procés d'establir la forqueta de costos l'hauria de tutelar l'Administració, però qui l'han de calcular són les Interprofessionals, ja que està dins de les seues finalitats.
“Les interprofessionals espanyoles han de deixar de ser un corralito recaptatori únicament per a la promoció a costa dels productors i complir amb tots els fins que li fixa la Llei com és el de realitzar un estudi dels costos”, ha asseverat el secretari tècnic de LA UNIÓ. En el context actual de preus baixos en molts sectors, les Organitzacions Interprofessionals haurien de ser les eines més importants per a millorar la vertebració del sector i la seua capacitat d'actuació conjunta.
