LA UNIÓ de Llauradors denuncia que els aplaudiments al treball del sector agrari per la COVID-19 no es tradueixen en millors preus per als llauradors i ramaders del nostre territori

LA UNIÓ de Llauradors assenyala que el sector agrari, les persones llauradores i ramaderes, han sigut i són essencials davant d’una crisi com la de la Covid-19, però els aplaudiments que han rebut no s’han tradüit en uns millors preus en este 2020.

Esta és la principal conclusió del balanç agrari 2020 presentat hui en roda de premsa virtual per l’organització, qui ha fet un informe detallat sector per sector. “Llevat dels productors de cítrics -i ja vorem com acaba la campanya-, els de cereals i els de magrana, la resta de sectors s’han enfonsat amb esta crisi. Cap dels altres sectors ha vist com els seus productors obtenien unes millors cotitzacions malgrat la major demanda dels mercats i l’augment del consum. Totes són xifres en negatiu i en alguns casos s’arrosseguen durant moltes campanyes. Si algú es beneficia d’açò puc assegurar que no som nosaltres”, ha dit Carles Peris, secretari general de LA UNIÓ en la seua intervenció.

La resposta davant això no ha estat l’adequada per part de les Administracions, segons LA UNIÓ. Per exemple, dels 6,5 milions d'euros en les tres ajudes de la Conselleria d’Agricultura per a compensar els danys per la COVID-19 (mercats, venda telemàtica i ramaderia), únicament s'ha concedit poc més de la meitat del pressupost, concretament el 51%. “Això vol dir, com vam denunciar des de LA UNIÓ en el seu dia, que les coses no s’havien fet bé, que no es compta amb els que vivim d’açò”, ha assenyalat Peris.

No ajuda a la recuperació de la rendibilitat del sector agrari valencià, la signatura d’acords comercials de la UE amb tercers països que continuen perjudicant els llauradors i ramaders de la Comunitat Valenciana. En relació a este assumpte, Peris ha afegit que “sense estudis sobre els seus efectes, i sense reciprocitat en matèria social i de fitosanitaris, ens resulta cada vegada més dificil competir en un mercat tan globalitzat amb els acords que signa la UE amb tercers països”.

La globalització i esta pandèmia han de servir, a juí de LA UNIÓ, per a fomentar models agroalimentaris que posen en valor que els productes tinguen la major proximitat possible. “Els consumidors han de conscienciar-se a l'hora de la compra que com més a prop siga el que adquireix més ajuda a la riquesa dels nostres productors, dels nostres pobles, al manteniment del territori en el qual viu i fins i tot a la contribució per a mitigar el canvi climàtic”, ha afirmat Carles Peris.

En este sentit, LA UNIÓ ha llançat hui una proposta per a que dels fons europeus per a la recuperació, es dedique una part a projectes de reestructuració i reconversió dels sectors agrícoles i ramaders valencians. Com a exemple i entre altres l’organització ha nomenat:

• Reconversió varietal per fer una citricultura més sostenible, de forma que el cultiu fora més compatible amb l’apicultura (per la seua importància en la biodiversitat) i per tant, caldria anar a una reestructuració amb varietats irradiades i que no provoquen l’aparició de pinyol i, al mateix temps, seria fruita més apreciada en els mercats.

• Establir una ajuda per a l'arrencada de superfície de pruneres per adequar l'oferta a la demanda, un cultiu que pot desapàreixer del camp valencià si no es preñen mesures urgent.

• Una línia d'ajuda específica per a les persones professionals per a la reconversió i reestructuració de sector de fruits secs en zones de secà, amb l’objectiu d’implantar varietats adaptades, de major rendiment i poder ser més competitius amb el cultiu en regadiu.

• Augmentar la línia de les ajudes a la millora de la competitivitat ramadera, perquè s’ha vist que molts professionals es quedent fora de l’accés a les mateixes per falta de pressupost.