LA UNIÓ indica que les importacions d'algunes produccions de països tercers van emetre l'any passat més de 345 milions de quilos de gasos contaminants
El transport marítim és el principal causant d'aquestes emissions nocives i LA UNIÓ aposta per consumir cada vegada més en clau de proximitat
LA UNIÓ de Llauradors i Ramaders està elaborant un estudi, coincidint amb la COP25 que se celebra a Madrid, en el qual ja es pot avançar que les emissions de gasos contaminants d'efecte d'hivernacle (GEI) que generen les importacions de productes de països tercers a la Unió Europea són cada vegada més importants i que només l'any passat, amb una xicoteta mostra d'alguns països i produccions, van generar més de 345 milions de quilos, majoritàriament de C02, però també de metà, oxide i monòxid de nitrogen, sofre, plom, entre altres; o alguns d'ells cancerígens i altament contaminants com és el cas del mercuri i l'arsènic.
L'estudi de LA UNIÓ serveix a tall d'exemple per a il·lustrar els problemes contaminants, a part d'uns altres, que generen les importacions procedents des de llunyans països situats a milers de quilòmetres. En la mostra de LA UNIÓ s'han estudiat les importacions del Brasil (cítrics en fresc i suc), Sud-àfrica (cítrics en fresc), Myanmar i Cambodja (arròs), Nova Zelanda (corder), l'Argentina (cítrics en fresc i carn de boví), els EUA (fruita seca, fonamentalment ametla), Xile (raïm de taula) i Austràlia (corder).
El transport marítim és el principal causant d'aquestes emissions de GEI a la atmosfera ja que contamina molt més que el terrestre. D'acord amb les primeres dades que es desprenen d'eixe estudi, les dades detallades del qual seran presentats pròximament, els sucs de cítrics del Brasil pel seu volum van representar en 2018 el 29% de l'emissió de gasos d'efecte d'hivernacle, el 22% l'arròs de Cambodja i Myanmar i el 21% els cítrics de Sud-àfrica.
Carles Peris, secretari general de LA UNIÓ, assenyala que “les primeres dades d'aquest informe són reveladores sobre la magnitud i la despesa que suposa portar productes importats des de tan lluny. En aquests moments en els quals cal treballar per a mitigar el canvi climàtic haurien de servir per a reflexionar sobre la desmesura dels acords internacionals sense ordenació, o la necessitat de regular contingents quan a la Unió Europea hi haja suficient producte per a proveir el mercat comunitari. No fa falta per tant importar en determinats moments perquè amb això es posa en perill la qualitat, sostenibilitat i els preus justos per a consumidor i productor”.
Una aposta pel consum de productes europeus repercutiria sens dubte, segons LA UNIÓ, a disminuir el problema del calfament global, ja que cal tindre en compte que bona part del que mengem s'ha produït a moltíssims quilòmetres de distància i el transport fa créixer molt la petjada ambiental. La dieta mediterrània és a més la de menor impacte ambiental. Una recent investigació de la UOC ja avançava que l'aposta per un model alimentari de proximitat implicaria una reducció del 72% de l'emissió de gasos d'efecte d'hivernacle i un descens del 52% del consum d'energia.
