LA UNIÓ denuncia que els productors de vi de la Comunitat Valenciana es queden sense ajudes per a la destil·lació de crisi
Anteriorment també se'ls va marginar entre els sectors beneficiats per a fer front a les conseqüències de la guerra d'Ucraïna
Els productors de raïm de vinificació de la Comunitat Valenciana es quedaran sense ajudes per a la destil·lació de crisi pel fet que la Conselleria d'Agricultura no les va sol·licitar en el seu moment com sí han fet altres comunitats autònomes, segons denuncia La Unió Llauradora.
La Direcció General de Produccions i Mercats Agraris del Ministeri d'Agricultura ha elaborat una proposta de Resolució on indica que només dues comunitats autònomes, Catalunya i Extremadura, activaran la mesura de destil·lació de crisi en el seu territori amb fons estatals, després d'haver-la demanat en el seu moment. Per la seua part La Rioja i País Basc activaran la mesura també però amb fons propis. La Comunitat Valenciana, ni amb fons del Govern d'Espanya ni amb els de la Generalitat.
Així, Catalunya tindrà 1 milió d'euros amb càrrec a la partida pressupostària del Programa de Suport al Sector del Vi (PASVE) per a l'any 2023 i Extremadura 1,29 milions d'euros amb càrrec a la partida pressupostària de la intervenció sectorial del vi (SV) per a l'exercici 2024. A Catalunya es destil·laran un total de 16.666 hectolitres i a Extremadura 43.333 Hl.
El sector del vi de la Comunitat Valenciana s'ha quedat d'aquesta manera sense ajudes per a la destil·lació de crisi, com anteriorment tampoc se li va incloure, malgrat les demandes de LA UNIÓ, dins de les ajudes extraordinàries i urgents de suport als agricultors i ramaders per a fer front a les conseqüències de la guerra d'Ucraïna i les adversitats climàtiques. LA UNIÓ indica que el sector productor de raïm de vinificació de la Comunitat Valenciana està experimentat durant diverses campanyes un descens de la seua rendibilitat a conseqüència dels increments de costos de producció sobre una mitjana de ja el 30% i uns preus de venda de raïm i vi per davall del llindar de rendibilitat.
Cal assenyalar que la situació econòmica actual, caracteritzada per aquests alts costos dels inputs i una alta inflació, ha afeblit les accions comercials dels productors i reduït el poder adquisitiu dels consumidors, la qual cosa està accentuant l'aparent caiguda estructural del consum de vi, xifrat en un 10% a Espanya. D'altra banda, les exportacions de vi de la UE per al període de gener a abril de 2023 han sigut un 8,5% més baixes que l'any anterior.
Existeix en l'actualitat una acumulació d'existències en els cellers sense precedents. El sector vitivinícola ja va començar amb un estoc bastant alt, en part a conseqüència de les dificultats del mercat durant el període COVID, en combinació amb una bona collita de 2022 i una ràpida disminució del consum intern i una forta caiguda en els principals mercats d'exportació. Tant els estats membres com els representants del sector vitivinícola han sol·licitat a la Comissió Europea una intervenció per a ajudar a superar el que consideren un excedent d'aquests vins abans que es veja afectat tot el mercat del vi i s'ha considerat que la destil·lació de crisi finançada amb càrrec als Programes Nacionals de Suport al vi podria suposar un alleujament a la situació descrita. Mitjançant aquesta regulació es pretén aconseguir que la retirada del mercat, mitjançant la destil·lació de crisi, de les regions més afectades d'algunes de les quantitats de vi que no estan trobant eixides comercials adequades contribuïsca a abordar els desequilibris del mercat i evitar que les pertorbacions actuals es convertisquen en una pertorbació més greu o prolongada de tot el sector vitivinícola de la UE. En la Comunitat Valenciana res de tot l'anterior serà possible perquè la Conselleria d'Agricultura no va fer els deures i no va demanar en el seu moment acollir-se a la mesura de la destil·lació de crisi.
