LA UNIÓ demanda un pla de cremes agrícoles adaptat a les realitats agrícoles de les zones i als riscos meteorològics
Carles Peris indica que “estem en plena poda de nombrosos cultius i no es pot publicar una prohibició generalitzada i tan restrictiva des d'ara mateix i fins al 15 d'octubre”
La Unió Llauradora reclama que en lloc de prohibir les cremes agrícoles com ha fet la Generalitat amb la publicació d'una Resolució ahir en el DOGV dos mesos abans del període establit fins ara s'haurien de tindre en compte les realitats agrícoles de les diverses zones i també els riscos meteorològics existents.
L'organització insta a la Generalitat a emetre una nota aclaridora sobre la situació de les cremes agrícoles en relació a les distàncies, excepcionalitats o com han de demanar de manera àgil i ràpida els llauradors una sol·licitud de motiu degudament justificat.
L'organització considera que prohibir de forma generalitzada les cremes agrícoles no és la solució en aquests moments i no es pot legislar a colp de titular. “No es pot aplicar la mateixa normativa per a tots, perquè no és el mateix una determinada zona que una altra i no es poden prohibir les cremes agrícoles quan els avisos meteorològics adversos de calor i temperatures elevades siguen baixos o moderats”, assenyala Carles Peris, secretari general de LA UNIÓ.
En aquest sentit, Peris reitera que “el període d'autorització de les cremes agrícoles i marges s'adapte a la realitat agrícola de cada any i zona segons les necessitats de les diverses localitats i sobretot a les circumstàncies meteorològiques”. S'hauria d'establir un sistema perquè en funció del que diu el Nivell de preemergència de la Generalitat es poguera cremar allà on el risc d'incendi siga de nivell baix/mitjà, ja que fins i tot es pot consultar a nivell de cada municipi. Per això l'organització agrària advoca per dotar als Ajuntaments de més competències per a gestionar les cremes i delimitar les zones en els seus termes municipals. “Poden haver-hi franges de zones agrícoles on es limiten més les cremes i altres zones sense perill on es faciliten més i per més temps”, afirma el secretari general de LA UNIÓ.
LA UNIÓ assenyala que de manera majoritària ja no es cremen les restes vegetals, principalment la poda, perquè és més costosa que la trituració. Així i tot, és necessari cremar perquè estem en ple període del treball de poda i gestió de les restes agrícoles, i hi ha zones on no existix la possibilitat de trituració de les restes de poda en tindre un difícil accés per a les trituradores o un marc de plantació que no ho permet. La crema és imprescindible també en parcel·les en reconversió amb arrancada i posterior nova plantació i en determinats casos és necessària per motius fitosanitaris.
D'altra banda, l'acumulació de restes vegetals en un camp durant tants mesos pot provocar també un augment del perill d'incendis perquè és un combustible que estarà molt sec en romandre molt de temps en el camp o voltants, un increment de la fauna silvestre, sobretot de conills, i dificultar la gestió de les cobertes vegetals de les parcel·les i els tractaments fitosanitaris contra plagues i malalties que poden augmentar davant la presència de les restes vegetals.
LA UNIÓ també aposta per incentivar la ramaderia extensiva per a previndre incendis i per pagar als llauradors i ramaders pels serveis que presten a la societat. Així, proposa una ajuda per cultivar les franges agrícoles que limiten amb les àrees forestals, circumstància que “evitaria un gran nombre d'incendis i estalviaria una gran quantitat de diners públics, ja que eixos terrenys agrícoles són els primers que s'abandonen per la seua baixa rendibilitat”.
Les ajudes del segon pilar de la PAC -desenvolupament rural- són en les quals els Estats i, sobretot les comunitats autònomes, disposen d'un cert marge de maniobra per al seu enfocament i ací podrien incloure's aquestes. “Seria el pagament d'un treball ecosistèmic als llauradors i ramaders per cultivar, del qual es beneficia posteriorment tota la societat”, assegura Carles Peris.
