Unides Podem reclama que comparega en Corts el director del CIE després de les contradiccions que reflecteix l'acte del jutge responsable
Unides Podem ha reclamat la compareixença en les Corts Valencianes del director del CIE de Zapadores després de les contradiccions que reflecteix, segons ha publicat eldiario.es, l'acte del jutge responsable del centre d'internament en el qual el mes de juliol passat va suicidar un jove marroquí que va participar en una baralla i posteriomenteva ser tancat en una cel·la d'aïllament, on es va llevar la vida.
Aquesta formació ja va reclamar la compareixença en Les Corts del delegat del Govern, Juan Carlos Fulgencio, quan es van conéixer els fets i en el Congrés, la del ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska. Així mateix, una representació institucional formades per diputades autonòmiques i del Congrés va visitar el centre després del suïcidi del xic.
La diputada en Les Corts Valencianes, Irene Gómez, ha insistit que la formació “ha interpel·lat, tant en el Congrés com en Les Corts, amb la finalitat d'esbrinar què és el que va ocórrer aquell dia perquè l'intern fóra tancat en una cel·la d'aïllament després de participar en una baralla”.
Les parlamentàries han presentat diverses iniciatives tant en el Congrés com en Les Corts per a poder determinar com va ser l'actuació dels agents de policia aqueix dia per a evitar el conflicte i l'atenció mèdica que van rebre les persones implicades en la baralla, així com les condicions en les quals es trobava el jove marroquí mort abans de l'aïllament i si va rebre atenció mèdica o psicològica de forma prèvia, l'hora en la qual va ser aïllat i quant temps va estar en aqueixa cel·la abans de la seua mort.
Unides Podem vol saber tots els extrems d'aquest succés per a determinar si el Govern va salvaguardar la vida del ciutadà, complint amb el seu haver de tutela de les persones sota la seua custòdia, i si es van complir els protocols anti-suïcidis en aquest cas.
També ha tornat a reclamar que aquests centres d'internament d'estrangers desapareguen definitivament, “perquè són llocs en els quals es priva de llibertat a persones en situació administrativa irregular i on es vulneren els Drets Humans, com en nombroses ocasions s'ha denunciat des de la societat civil i com avalen les declaracions en aquest sentit d'organismes estatals com el Defensor del Poble i internacionals com el Comissari d'Europa per als DDHH”, ha recordat Gómez.
