Tres de cada 10 alumnes de 15 anys estaven matriculats en un curs inferior al que els corresponia per edat en el període 2017-2018

Aquest retard és conseqüència, en gran part, de la repetició, que aqueix any escolar va aconseguir el 3% en primària i es va situar entre el 9,8% del primer curs i el 8,6% de quart curs de l'Educació Secundària Obligatòria (ESO).

L'anuari estadístic mostra els aspectes més significatius de l'educació al nostre país. En termes generals, 10.814.764 d'alumnes van cursar ensenyaments no universitaris. D'ells, 8.182.396 pertanyien al règim general, 806.511 al règim especial i 242.832 a l'oferta per a adults.

Aquests estudiants es distribuïen al seu torn en 31.914 centres de règim general, 2.069 de règim especial i 1.465 per a adults, i estaven assistits per 874.998 docents (701.385 de règim general, 39.998 de règim especial i 10.705 d'educació per a adults).

De les dades relatives al professorat, una àmplia majoria (66,6%) són dones. Aquesta xifra s'eleva al 72,1% en els ensenyaments de règim general no universitàries i, dins d'aquestes, aconsegueix el seu màxim en els centres d'educació infantil amb un 97,7%.

L'escolarització al nostre país és pràcticament plena des dels tres anys (96,5%) fins als 16 (95,7%), descendint de manera progressiva a partir d'aqueixa edat, però mantenint-se per damunt del 70% fins als 19 anys i sent superior al 60% fins als 21 anys.

En 2018, l'indicador d'abandó primerenc de l'educació-formació, definit com el percentatge de la població de 18 a 24 anys que no aconsegueix el nivell de segona etapa de secundària i no segueix cap mena d'estudis, es va situar en el 17,9% ─21,7% en els homes i 14,0% en les dones─. Segons les dades ja disponibles, en 2019 continua el descens de l'abandó fins a situar-se en 17,3%.

D'altra banda, la taxa bruta de població que finalitza l'ESO amb el títol de graduat va ser de 77,8% en el curs 2017-2018. En els ensenyaments secundaris postobligatoris aquesta taxa va ser de 55,4% per al Batxillerat i de 22,7% per a la FP de grau mitjà, títol de tècnic, i de 29,3% per a la FP de grau superior.

Quant a la relació alumnes per professor, Espanya, amb 13,6 alumnes per professor en primària, es va situar en 2016-2017 per davall de la mitjana de la Unió Europea (14,7) i de l'OCDE (15,2), segons l'últim any amb dades internacionals disponibles. Aquesta ràtio també és inferior en els dos nivells de secundària: 11,8 enfront de 12,2 i 13,3 en la primera etapa, i 10,7 enfront de 12,2 i 13,4 en la segona.

Així mateix, la despesa pública en educació en 2017 va ser de 49.386,3 milions d'euros, la qual cosa suposa el 4,25% del PIB. Per tipus d'administració, la major part (83,8%) ho financen les comunitats autònomes. Al Ministeri d'Educació i FP li correspon el 4,7%. La resta es completa amb les administracions locals, altres ministeris i altres conselleries, entre altres.

Finalment, en el curs 2017-2018, l'import total de beques i ajudes concedides per totes les administracions educatives va ascendir a 2.172,56 milions d'euros, destinant-se la major proporció, el 46,5%, a l'ensenyament universitari. En el conjunt de tots els ensenyaments es van beneficiar de les ajudes fins a 2.296.370 alumnes: el 54,2% estudiants d'ensenyaments obligatoris, educació infantil i educació especial, el 20,9% alumnes d'educació postobligatòria no universitària i el 25% estudiants universitaris.