Tots els incunables de la Biblioteca Valenciana es poden consultar de manera online
La institució disposa de 53 d'aquests llibres tan singulars, que reflecteixen el pas del manuscrit a la impressió, i cinc d'ells estan impresos a València
La Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu té registrats 53 incunables i tots poden ser consultats ‘online’ a través de la Bivaldi (bivaldi.gva.es). D'ells, 5 estan impresos a València.
‘Vita Christi’ d'Isabel de Villena, imprès a València per Lope de la Roca en 1497 és la primera edició de l'obra. Només es coneixen tres exemplars en el món, el de la Biblioteca Valenciana (incomplet), el de la Biblioteca Nacional i a la Biblioteca de Catalunya.
Obra literària indispensable del segle d'or valencià, el ‘Vita Christi’ és l'única obra de sor Isabel de Villena de la qual tenim notícia i que la fa mereixedora de ser reconeguda com la primera escriptora en valencià i la millor escriptora de les lletres hispàniques medievals.
‘Furs nous del regne de València e capitols ordenades per el rei don Ferran II en la Cort general d'Oriola XXXI de juliol d'Any de la natiuitat de nostre senyor ... M.cccc.lxxxvIII’ acabat d'imprimir en valència per Pere Hagembach i Leonardo Hutz el 6 de setembre de 1493 és la primera impressió d'un quadern de furs de Corts Valencianes.
‘Regimen Preservatiu i Curatiu de la Pestilència’ (1490), obra del metge Lluís Alcanyís, de la qual només es conserven tres exemplars en el món. Els altres dos són a la Biblioteca de Catalunya i en la National Library of Medicine (els Estats Units).
Es tracta d'un manual de salut pública contra les epidèmies amb mesures preventives i curatives. Algunes d'elles són d'indubtable actualitat, com és la necessitat d'airejar les habitacions o d'evitar el contacte amb els malalts. Aquest exemplar, a diferència dels altres dos, inclou la recepta manuscrita al final del llibre expedida per un metge.
Les altres dues obres són del teòleg valencià Jaime Pérez de València (1408-1490) bisbe auxiliar de l'arquebisbe Rodrigo de Borja i governador eclesiàstic de València. La primera d'elles ‘Opuscula’ conté les següents obres: ‘Tractatus contra Judaeos’, ‘Expositio canticorum ferialium’, ‘Expositio cantici Augustini super Et Deum laudamus’, ‘Expositio super cantica evangèlica’ impreses a València en el taller d'Alfonso Fernández de Còrdova entre 1484 i 1485.
En el ‘Tractatus contra iudaeos’ proporciona informació rellevant sobre l'ambient apologètic i antijudío de l'època. L'altra obra és ‘Expositio in cantica canticorum Salomonis’ impresa a València per Lambert Palmart en 1486. Lambert Palmart és considerat avui dia el primer impressor que va treballar a València i el tipògraf dels més antics incunables valencians datats cap a 1473-1474.
Incunable més antic
L'incunable més antic de la Biblioteca Valenciana és ‘Tractatus de morali lepra de Johannes Nider’, imprès en Colònia per Ulrich Zell en 1470. És la primera edició del seu tractat moral ‘La lepra moral’, un esbós sobre els vicis humans, amb el qual el pare dominic va tractar d'arribar a confessors i predicadors. No es coneixen exemplars en biblioteques espanyoles.
També són d'interès els incunables ‘Regimen sanitatis’ (Venècia, ca. 1500), ‘Practica medicine’ (Venècia, 1497) i ‘Tractatus de virtutibus herbarum’ (Venècia, 1499) que són obres atribuïdes a Arnau de Vilanova, i els ‘Sermons de tempore et de sanctis’ (1497) de Vicent Ferrer.
L'incunable és el llibre imprès des que es va inventar la impremta fins a l'1 de gener de 1501. Són exemplars únics amb unes característiques particulars que reflecteixen aqueixa transició del manuscrit a la impressió.
Per exemple, els incunables manquen de portada tal com l'entenem en l'actualitat perquè els manuscrits tampoc tenien una primera pàgina específica que arreplegara el títol de l'obra. Una altra de les reminiscències que guarden dels manuscrits és la lletra inicial dels textos, que sol ser decorada a l'estil dels manuscrits il·luminats.
