La il·lusió d'un jove de Sueca: recuperar el toc manual de campanes en la localitat
El pròxim 14 d'agost, des del campanar de l'església de Sant Pere es faran els tocs de vespra de la festa de La nostra Senyora de l'Assumpció
Un jove de Sueca sent una gran afició per les campanes, tant que se les coneix com el palmell de la seua mà i la seua il·lusió seria formar una associació de campaners que recuperaren el toc manual de les campanes en aquesta localitat valenciana.
Miquel Franco, al costat de la colla de campaners de Navarrés, realitzaran els tocs de vespra de la missa del dissabte 14 d'agost en honor a la Verge de l'Assumpció, el volteig durant la Consagració i al final de la missa. També li han ajudat en altres celebracions importants a Sueca els campaners de Puçol.
“A Sueca no tenim associació oficial de campaners”, lamenta pel que insisteix que “m'agradaria que gent jove, de la meua edat, s'unira a aquesta afició per a fer els tocs manuals”, que lluiten per ser Patrimoni Immaterial de la Humanitat de la Unesco.
La torre del campanar de l'església de Sant Pere compta amb cinc campanes, encara que dues no es poden tocar actualment perquè necessiten ser restaurades. Es tracta de la campana mitjana, de nom María, fosa per Lluis Castanyer, que amb 1.026 quilos data de 1732 i és la més antiga i la més valuosa de tots.
També necessita ser restaurada la campana gran, Sant Pere, que porta el nom del titular del temple. Va ser fosa en 1977 per Salvador Manclús i pes 1.425 quilos.
En 2011 van ser restaurades les campanes de Santa Bàrbara, fosa en 2002 pels germans Portilla, amb un pes de 319 quilos; i la campana dels Benissants, fosa en 1910 per Jaime Rosas i Vicente Moreno, amb un pes de 512 quilos.
La més xicoteta de totes les campanes és la del Santíssim Crist de la Sang que té un pes de 182 quilos i va ser fosa, també pels germans Portilla l'any 2000.
El jove Miquel Franco demana que igual que es va fer en 2011, prompte es puguen restaurar les campanes María i Sant Pere perquè “les truites estan oxidades i podrien caure”. “És un perill”, lamenta.
