De la sequera a les inundacions: les adversitats meteorològiques provoquen un dels pitjors anys de la història en el camp valencià

Les adversitats meteorològiques, sobretot la sequera i les pluges torrencials de la dana encara que també altres, han provocat aquest any en el camp valencià una xifra de pèrdues superior als 1.400 milions d'euros d'impacte directe en les collites agrícoles i ramaderies, així com danys en infraestructures, juntament amb altres conseqüències indirectes difícils de calcular.

És evident que el canvi climàtic ha arribat per quedar-se i accentua tots aquests fenòmens meteorològics a la Comunitat Valenciana. Any rere any es nota en la merma de les collites i en el descens dels rendiments, juntament amb la cada vegada més gran irrupció de les plagues o malalties. Aquest any, per exemple, més del 70% de merma en la collita d'olives, del 50% en la de caqui, la collita més baixa d'úva dels últims 30 anys, la de cítrics ha estat la tercera amb menys producció d'aquest segle, un 35% inferior la collita d'ametles, la de fruita d'estiu ha estat la meitat de la mitjana de les últimes quinze campanyes i un 30% menys de collita de nespres, entre altres.

En 2024 hem passat, a més, en pocs dies de demanar ajudes per una sequera persistent que ha afectat els cultius de secà -sobretot en olivar, ametler, úva de vinificació i cereals- i a la cabaña ramadera en extensiu -vacuna i oví-caprina- i apicultura, amb un sobrecost del 60%, a la devastadora DANA i alguns episodis de pedregada. La sequera va tenir unes pèrdues superiors als 150 milions d'euros i la Generalitat ha habilitat ajudes per valor de 17 milions.

Pel que fa a la dana, amb xifres encara provisionals, les pèrdues segons les estimacions de LA UNIÓ que, inicialment va valorar en 820 milions, són superiors ja als 1.000 milions d'euros, tant per impacte directe en els cultius com per greus destrosses en infraestructures agràries. El Govern d'Espanya preveu compensar-les amb una partida de 445 milions d'euros i la Generalitat amb 200, tot i que ambdues Administracions van concedint les ajudes a comptagotes. En aquests moments, dos mesos després de la catàstrofe, encara existeixen camins destrossats per accedir a les explotacions agràries, moltes de les quals no han pogut recollir collites de caquis o cítrics fonamentalment. Els danys per impacte directe en els cultius per aquesta i pròximes campanyes són evidents, a més dels considerables desperfectes en les infraestructures agràries.

Cal destacar una vegada més la solidaritat dels agricultors de LA UNIÓ davant la catàstrofe. Igual que va succeir amb el Covid, van treure els tractors al carrer quan no hi havia cap dispositiu oficial organitzat per retirar cotxes i netejar d'estris i fang els carrers i carreteres. Paral·lelament, l'organització va establir una campanya de donacions per donar suport a les explotacions afectades i que fins ara ha recaptat més de 120.000 euros.

Fins a 8 protestes de LA UNIÓ aquest any

Juntament amb la meteorologia, cal destacar que ha estat un any de protestes, fins a un total de 8 ha protagonitzat LA UNIÓ al llarg de 2024. La primera va ser una foguera del vi el passat 26 de gener a Caudete de les Fuentes, juntament amb la resta d'organitzacions agràries i cooperatives. La segona va ser convocada per LA UNIÓ al port de Castelló el 7 de febrer. La tercera es va repetir el 15 de febrer a PortCastelló, juntament amb les altres organitzacions agràries i cooperatives. La quarta es va celebrar, també amb el conjunt d'organitzacions agràries i cooperatives, el passat 16 de febrer amb tres tractorades simultànies a la província d'Alacant (San Isidro, Villena i Planes-Muro). La cinquena va ser una gran tractorada-manifestació a Madrid el 21 de febrer d'Unió de Unions i el 22 de febrer es va celebrar una altra protesta conjunta al port de València.

Després d'aquest primer període de mobilitzacions encara es van celebrar altres dues: el 15 d'abril davant una empresa arrocera a Algemesí i el 21 de juny una altra davant les portes de la Conselleria d'Agricultura a València.

Després d'aquest intens calendari de protestes s'ha aconseguit que el Port de Castelló elimini les bonificacions als cítrics importats de tercers països, tal com li havia sol·licitat LA UNIÓ. Així mateix, que el Ministeri d'Agricultura subscrigui 43 mesures consensuades amb les organitzacions agràries (Unió de Unions i Upa) de suport al sector, amb un 70% d'aquestes ja implementades i importants avenços aconseguits, entre ells la no obligatorietat del Llibre Digital d'Explotació o l'ús de les fotos georeferenciades, així com que en ramaderia sigui només voluntari a partir de l'1 de juny de 2025 l'adopció del Pla Sanitari Integral o la designació d'un veterinari d'explotació, entre altres moltes coses. Així mateix s'ha aconseguit que la Comissió Europea simplifique tràmits administratius, suprimeixi alguns requisits mediambientals o que es frenin normatives contràries al sector agrari.

Creciment de les importacions amb plagues i alertes

Juntament amb els efectes de la meteorologia o les protestes cal destacar de nou el creixement de les importacions procedents de tercers països sense reciprocitat que enfonsen els preus de les nostres produccions o la amenaça i lluita contra les plagues normalment importades.

Aquest mateix any s'ha confirmat la irrupció del trips sud-africà Scirtothrips aurantii Faure que ja afecta entre altres cultius al nostre territori el caqui on la destrucció per les plagues i la falta de fitosanitaris i eines de control biològic ha provocat que aquesta campanya els productors deixen d'ingressar més de 47 milions d'euros. En el cultiu de la magrana deixa uns 15 milions d'euros de pèrdues i en el cas dels cítrics el creixent control contra les plagues i malalties d'aquest últim any provoca ja un augment dels costos de producció del 40% als agricultors davant la necessitat de realitzar més tractaments per combatre-les i la implementació de lluita biològica mitjançant sistemes de solta de fauna útil.

LA UNIÓ ha seguit aquest any realitzant analítiques de productes importats en laboratoris homologats. Per exemple, en cítrics de Sud-àfrica es revela que el 88% de les mostres analitzades en supermercats i hipermercats d'ací no es podrien vendre en altres països europeus menys tolerants o en el raïm de taula importat, principalment de països de Mercosur, que es consumeix ara en Nit de Cap d'Any, on l'organització ha detectat fins a dues matèries actives prohibits per al seu ús a la UE.

El sector agrari es veu asfixiat contínuament pels costos de producció que no paren de pujar i una indústria i una gran distribució que exerceixen implacablement el seu poder de negociació en els mercats i imposen uns preus que no remuneren en absolut el treball d'aquelles persones que produeixen aliments.

En aquest sentit, la Llei de millora del funcionament de la Cadeneta Alimentària segueix sense ser útil per als productors perquè no acaba amb els desequilibris de la cadena que suporta l'esglaó més dèbil, tot i que la seva reforma podria comportar canvis positius en aquest sentit tal com es treballa en les 43 mesures subscrites entre el Govern i les dues OPAs.

Cal assenyalar que a petició de LA UNIÓ, el Govern del Botànic va crear la AVICA, l'Agència Valenciana d'Informació i Control Alimentaris, per donar un millor control dels abusos agroalimentaris al nostre territori, però finalment es va quedar en paper mullat davant la supressió per part de l'equip nou de la Generalitat d'aquesta. Crisi de preus ha hagut en 2024 en nombrosos cultius, però cal destacar la de les productores de llimó, ceba, síndria o raïm de taula Moscatel que van ser denunciades per LA UNIÓ durant tot aquest any.

L'amenaça de Mercosur

Excepte algun èxit de LA UNIÓ, poques coses han canviat en relació amb la competència deslleial a la Unió Europea entre els productes europeus i els procedents de països tercers.

De l'acord amb Sud-àfrica no hi ha notícies sobre la seva revisió, no existeix tampoc la certesa que es vagin a considerar els cítrics com a producte sensible a l'hora de signar els tractats comercials ni s'avança en l'adopció de les clàusules mirall, tot i el compromís que va adoptar al respecte el mateix ministre d'Agricultura, Luis Planas.

I tot això serà un clar perill per a les nostres produccions si es ratifica l'acord amb Mercosur. Un estudi elaborat per LA UNIÓ revela que ja d'antuvi la balança comercial agrària entre els països de Mercosur i Espanya és clarament deficitària per als nostres interessos en els productes més perjudicats per l'acord (arròs, cítrics, fruita o sectors ramaders com l'avícola, boví o apícola) ja que el dèficit en volum és de més de 240.000 tones. Segons la informació que ha recollit LA UNIÓ sobre l'acord polític, la Unió Europea es compromet a liberalitzar el 77% de les línies aranzelàries del sector agrari, que corresponen a un volum comercial superior al 80%. Això inclou accés preferencial a una sèrie de productes de Mercosur com carns i fruites. La carn bovina, per exemple, tindrà una quota de 99.000 tones que, actualment sotmesa a aranzels que superen el 100%, tindrà accés al mercat europeu amb aranzels reduïts a nivells competitius. La carn d'au tindrà un cupo de 180.000 tones amb exempció aranzelària dins del cupó, mentre que la de porc tindrà 25.000 tones en condicions preferencials. Altres productes agrícoles que rebran accés preferencial o exempció total són els cítrics, alvocats, melons, síndries o raïms de taula, molts dels quals tindran l'eliminació total dels seus aranzels en períodes que oscil·laran entre 4 i 10 anys.

Com ve denunciant LA UNIÓ puntualment, cada vegada hi ha més interceptacions a la UE de productes importats a la frontera amb plagues i aquest any s'han duplicat, el mateix que les alertes sanitàries per detecció de substàncies actives el seu ús està prohibit en l'àmbit de la UE, però no per a tercers països. En aquest 2024 es detecta un augment del 40% de les alertes europees en productes hortofrutícoles importats amb matèries actives no autoritzades aquí.

No existeix la reciprocitat desitjable i cal adoptar un compromís d'exigència perquè aquesta reducció de pesticides, antibiòtics i fertilitzants a les quals ens obliguen les autoritats comunitàries es compleixi també per als productors de fora. La reciprocitat en l'ús de productes fitosanitaris és una de les principals demandes de LA UNIÓ que seguirà reclamant en 2025. Del mateix mode hauria d'extendre's el tractament de fred també a les mandarines i pomelos.

Crema agrícola

En relació amb les cremes agrícoles, LA UNIÓ proposa que el període d'autorització de les cremes agrícoles i marges s'adapte a la realitat agrícola de cada any segons les necessitats i circumstàncies meteorològiques i no amb dates fixes per ser un sistema obsolet de control dels incendis.

Grans projectes fotovoltaics

La concentració d'instal·lacions fotovoltaiques en grans plantes en sòl agrícola o forestal és una clara agressió al món rural que posa en perill una important superfície de terrenys agrícoles en plena producció, a més d'anihilar la forma de vida de les persones que tenen el seu projecte vital en aquestes zones. L'organització insisteix en que es prioritzi l'autoconsum energètic en els teulats de les zones urbanes, en els polígons industrials, en zones degradades i en infraestructures o edificis de propietat pública en les zones demandants d'energia per no destruir el territori rural.

Fauna salvatge

La pressió cinegètica per nombroses espècies, sobretot senglars i conills, és elevada i per això LA UNIÓ segueix reclamant mitjans i propostes eficaces per controlar i reduir aquesta proliferació fins a nivells sostenibles per al medi, ja que els agricultors sofreixen un sobrecost desmesurat. Més de 45 milions d'euros en pèrdues deixa aquest any la proliferació de fauna salvatge en el camp valencià.

La Conselleria d'Agricultura va reconèixer oficialment fa uns mesos que “les mesures aplicades fins al moment per lluitar contra la fauna salvatge no són suficients per frenar l'expansió demogràfica de diverses espècies, ni la freqüència i magnitud dels seus impactes sobre les activitats humanes i el medi natural”. També considera que “les espècies estan incrementant la seva població i per tant s'amplien les àrees afectades arribant a nivells de risc real per a les explotacions agràries”.

A pesar de tot això, Conselleria segueix sense posar en marxa les ajudes proposades en el seu dia i aprovades per les Corts per pal·liar els danys en les explotacions agràries causades per espècies cinegètiques. Estan dotades amb un import ridícul de 250.000 euros, mentre per exemple en una comunitat veïna com Catalunya el pressupost serà de 6,3 milions d'euros. A més, cal denunciar el canvi d'opinió de la Conselleria d'Agricultura a l'hora de donar ajudes per pal·liar els danys causats per la fauna cinegètica en les explotacions agràries de la Comunitat Valenciana, ja que ara preveu únicament mesures de prevenció en lloc de compensació, tal com havia anunciat en reiterades ocasions. LA UNIÓ segueix reclamant que combinin ambdós aspectes. L'organització denuncia que ni tan sols s'han posat en marxa aquestes mesures preventives, com és el cas de l'establiment de barreres que impedeixin el seu accés a les mateixes i, en conseqüència, danys en els cultius o transmissió de malalties en les espècies pecuàries, o la instal·lació de gàbies-trampa.

Altres reptes per a 2025

Apart del que ja esmentat en relació amb les ajudes per adversitats meteorològiques, les importacions o les plagues, cremes agrícoles, fauna salvatge o cadena alimentària, LA UNIÓ planteja també una altra sèrie de qüestions.

L'organització seguirà insistint perquè els ecorreglaments de la PAC siguin flexibles i s'adaptin a la realitat agrícola i climàtica de la Comunitat Valenciana.

També desitjaria que aquest any es redueixin encara més els robatoris de collites en les explotacions agrícoles perquè a pesar del seu descens, encara es produeixen un total de gairebé quatre al dia en la Comunitat Valenciana amb dades de les denúncies presentades, per la qual cosa el número és superior ja que lamentablement no tots els robatoris són denunciats. La província de València és a més la que pateix més robatoris en explotacions agrícoles i ramaderes de tota Espanya.

LA UNIÓ seguirà treballant en aquest nou any perquè la IGP Torró de Xixona i Torró d'Alacant introdueixin la referència al origen de les seues matèries primeres, com és el cas de l'ametla o la mel. Les modificacions en el plec de condicions de les IGP Torró de Xixona i Torró d'Alacant van suprimir qualsevol referència a l'origen de les matèries primeres. LA UNIÓ ja va denunciar en el seu dia aquesta decisió, que la Conselleria d'Agricultura va rebutjar atendre. Sense requisits sobre l'origen, els torrons etiquetats sota aquestes IGP poden contenir ametla importada, majoritàriament dels Estats Units, i mel de diverses procedències, deixant en desavantatge als agricultors i apicultors valencians.

L