Sense arròs per fer paelles: els agricultors valencians lamenten que la collita de l'arròs bomba es desploma a la meitat per les plagues
A més, la combinació d'adversitats climàtiques, com l'elevat nombre de nits tropicals, l'excés d'humitat i les pluges torrencials al setembre, van afectar negativament el cultiu.
Ens quedem sense arròs per fer paelles? Que no s'estenga el pànic, la varietat bomba continuarà existint, però els agricultors valencians han llançat la veu d'alarma: han tingut una minva de producció del 50% a causa de les plagues i per això demanen solucions per evitar que el plat estrella de la cuina valenciana estigui en risc d'extinció -o encara més sacrilegi- es vegi obligat a utilitzar una altra varietat que no siga l'arròs bomba.
Tot això ha transcendit quan els arrossers estan ultimant les feines de la sega al parc natural de l'Albufera. Segons l'Associació Valenciana d'Agricultors (AVA-ASAJA), el balanç de la campanya de l'arròs és desigual segons varietats i zones, però en línies generals es caracteritza per una minva de la producció i uns preus en origen estables a causa de l'escassa oferta d'arròs als mercats internacionals”.
AVA-ASAJA preveu que la collita valenciana d'arròs experimente un descens del 15% respecte a la mitjana dels darrers anys. En el cas de la varietat Bomba (especialment sensible als atacs del fong de la Pyricularia oryzae) la caiguda de la producció recol·lectada arriba al 50%, fins al punt que s'espera que hi haga "desproveïment" d'aquest tipus d'arròs tradicionalment demandat per l'elaboració de paelles.
La principal causa d'aquest minvament rau en la manca de solucions eficaces per fer front a les malalties com la mateixa Pyricularia oryzae, les plagues i fins i tot les males herbes, que en competir amb les plantes del cultiu li resten llum i nutrients. A més, la combinació d'adversitats climàtiques, com l'elevat nombre de nits tropicals, l'excés d'humitat i les pluges torrencials al setembre, van afectar negativament el cultiu.
El responsable de la sectorial de l'arròs d'AVA-ASAJA, José Pascual Fortea, indica que “les plantes i les espigues de l'arròs presentaven un bon aspecte, però malgrat això, a mesura que avançava la sega observàvem que en alguns camps el gra no s'havia acabat de desenvolupar i hi havia més proporció de pellofa de l'habitual”.
Quant a la comercialització, l'associació constata una estabilitat dels preus a l'origen de l'arròs japònica (majoritària als arrossars valencians) i una baixada a l'arròs índica a causa de l'entrada d'elevades importacions a la Unió Europea. Fortea anima a defensar un preu digne perquè l'arròs valencià garanteix els màxims estàndards de qualitat, seguretat alimentària i respecte al medi ambient, fent possible la preservació d'espais d'alt valor ecològic. La producció és escassa a Espanya per la sequera a Andalusia i Extremadura, on es va reduir un 30% la superfície cultivada, i cal no oblidar que L'Índia (l'exportador mundial més gran d'arròs) ha suspès part dels seus enviaments d'arròs, que estressarà encara més els mercats de matèries primeres en el marc de la guerra a Ucraïna”.
Davant les incerteses i amenaces que afronta el sector arrosser, AVA-ASAJA reivindica a la Unió Europea que agilitze la investigació i l'autorització de solucions fitosanitàries o biològiques que resulten veritablement eficaces per combatre les malalties, plagues i males herbes del cultiu. Alhora, sol·licita reciprocitat a les importacions d'arròs procedents de països tercers, és a dir, que compleixin les mateixes exigències fitosanitàries i mediambientals que la normativa europea estableix als arrossers europeus.
