Els sectors d'innovació i digitalització, educació i formació i pimes exposen les seues propostes en la setena jornada del cim empresarial de CEOE
Els sectors d'innovació i digitalització, educació i formació i pimes han exposat les seues propostes per a eixir de la crisi després del Covid-19 en la setena jornada del cim empresarial organitzat per CEOE sota el títol ‘Empreses Espanyoles: Liderant el Futur’, que conclou demà, 24 de juny.
La clausura serà a càrrec de S. M. el Rei Felip VI, després de nou jornades donant veu a representants del món empresarial espanyol al més alt nivell per a exposar la seua visió sobre la situació actual i sobre l'estratègia d'eixida de la crisi.
El president de CEOE, Antonio Garamendi, ha obert el panell dedicat al sector de la innovació i la digitalització donant pas al president de Telefónica, José María Álvarez-Pallete, qui ha afirmat que Telefónica destina 75 milions per a ajudar a pimes i autònoms en la seua transició al món digital durant i després de la pandèmia. "Cal passar de les teories als fets, aterrar les propostes i posar a les persones per davant", ha afirmat el seu president.
A continuació, Pedro Mier, president d'AMETIC, ha assegurat que “la indústria digital està compromesa amb la reconstrucció digital i sostenible”, que situe el “benestar humà” en el centre. Ha destacat també la “capacitat d'aprenentatge que ha demostrat la nostra societat” en aquestes setmanes i la “importància de la indústria i dels ecosistemes industrials” per a fer front a la pandèmia. En aquest sentit, *Mier ha proposat “aprofitar aquesta ocasió que tenim per a *reindustrializar Espanya amb tecnologies del segle XXI”, amb un “gran pacte d'Estat per a la innovació, amb una combinació d'esforç públic i privat”.
Per part seua, Cristina Garmendia, presidenta de la Fundació *Cotec, ha afirmat que “cap economia, cap societat, cap govern estava preparat” per a aquesta pandèmia. “Cal prestar especial atenció a la ciència en general i a la investigació”, perquè al seu parer “hem recuperat la nostra economia d'esquena al coneixement”.
Després, Fernando Abril-Martorell, president de *Indra, ha assegurat que l'impuls a la digitalització i una estratègia de reindustrialització millorarien el posicionament i les perspectives de futur per a Espanya en l'actual escenari global. “La disrupció tecnològica, que permet un ‘*resert’ industrial, ens dóna una oportunitat per a *reindustrializar el nostre país i així mantindre i recuperar centres de decisió per a Espanya”, ha explicat, al mateix temps que ha manifestat que els poders públics poden exercir un efecte tractor determinant d'impuls a través de grans projectes de Transformació Digital o tecnològics.
El CEO d'Orange, Laurent *Paillassot, ha destacat que “si aquesta crisi ha posat una mica de manifest és la necessitat i la importància de la connectivitat”, que ha sigut possible “tant per la qualitat com per la cobertura de les nostres xarxes”. En parlar dels reptes que té per davant Espanya, ha marcat dues prioritats per a rellançar l'economia, com són “el suport a les empreses” i “la lluita contra la precarietat” i la “vulnerabilitat d'una part de la societat”. Segons Paillassot, el sector TIC suposa un “4% del PIB i un 3% de l'ocupació total” al nostre país, la qual cosa “representa al voltant de 500.000 ocupacions”. “El digital és un motor molt potent de creixement i noves ocupacions, però fa falta inversió”, ha acabat.
La CEO de Facebook, Irene Cano, ha assegurat que “hem avançat en huit setmanes el que ens hauria costat avançar cinc anys”, ja que “la societat s'ha vist propulsada a un món digital”, i ha exposat algunes tendències socials i empresarials que han sorgit amb aquesta crisi. Entre les primeres, ha assenyalat “la digitalització de les relacions, el teletreball i l'educació en remot o a distància”. Entre les tendències empresarials, “el florir del comerç electrònic o e-*commerce i una transformació concorde dels models de negoci”. Cano ha subratllat que aquest procés permet, entre altres coses, “deslocalitzar el talent” i suposa “una enorme oportunitat per a retornar el progrés” a l'Espanya despoblada.
Helena Herrero, presidenta d'HP, ha posat el focus en la “necessitat d'una transformació clara, urgent”. “Necessitem solucions a curt, urgents, per a sectors que clarament ho estan passant malament, però també solucions a mitjà i llarg termini fonamentals per a aqueixa transformació”, “necessitem un full de ruta” ha afirmat, afegint que “digitalització i innovació són les vertaderes palanques d'aqueixa recuperació sostenible” i que “les empreses que estaven més digitalitzades han sigut més resilients”. Herrero ha assenyalat a més la necessària “aposta per la reindustrialització a través de la digitalització”.
Eduardo Serra, president de Digitals, ha assenyalat que “aquesta crisi és diferent a totes”, tindrà pitjors conseqüències que les anteriors i eixir d'ella “és un objectiu comú”. En la seua opinió, la nostra recuperació “estarà entre la ‘O’ i la ‘L’, serà un camí llarg el que ens retorne a la normalitat”. Serra considera que “hi ha encara incerteses enormes”, i no obstant això “són vitals per a la labor dels empresaris algunes certituds, algunes confiances”. A més, ha advertit que “com més gran siga la fiscalitat, menor serà la inversió”.
El president i CEO de Vodafone, *António Coïmbra, ha afirmat: “La magnitud d'aquesta crisi exigeix respostes ràpides i contundents per a minimitzar les seues conseqüències”. “Els serveis de telecomunicacions han sigut essencials durant la crisi sanitària i com a sector, tenim el deure i la capacitat d'impulsar la transformació social i econòmica d'Espanya, accelerant una eixida digital per a ciutadans, empreses i administracions públiques”, ha afegit.
Per part seua, la presidenta d'IBM, Marta Martínez Alonso, ha explicat que "la pandèmia ha posat en relleu el valor de la tecnologia, però també ha evidenciat la necessitat d'accelerar el procés de digitalització”. “No hi ha un sol repte clau del nostre país -continua Martínez Alonso-, des de l'educació a la sostenibilitat, des de la competitivitat empresarial a l'eficiència dels serveis públics, que no passe per una integració molt més profunda de capacitats digitals essencials, com les arquitectures cloud o la intel·ligència artificial, en els processos d'empreses i institucions".
El president de HPE, José María de la Torre, ha expressat que “amb el màxim respecte a la privacitat, més tecnologia és més salut, major benestar, major cohesió social, més sostenibilitat, més productivitat, major competitivitat i, en definitiva, millor creixement econòmic.” De la Torre ha conclòs: “Aquestes eren les dues idees que volia compartir hui amb tots vosaltres, la ferma aposta per Espanya com un destí preferent per a localitzar inversions tecnològiques que, per la seua naturalesa, són d'alt valor afegit, de les quals generen ocupació de qualitat; i una major inversió en tecnologia per a aprofitar al màxim tot el potencial de la tecnologia i de la innovació per a consolidar la transició cap a un model econòmic més competitiu, inclusiu, i sostenible.”
Tobías Martínez, CEO de Cellnex, ha destacat que “la connectivitat i la digitalització” ens han ajudat en aquesta crisi i que “és un fet la seua acceleració”. També ha posat sobre la taula el que considera el principal “llast” de la nostra economia i és “la menor productivitat en relació als nostres competidors més directes”. “De la mà de la digitalització aflorarà una major productivitat”, ha assegurat, afegint que “també afloraran nous models de negoci que demandaran nous perfils professionals”.
María Ferreras, vicepresidenta de Netflix, ha posat en valor que aquest servei “ha acompanyat ha moltes persones” durant el confinament, proporcionant-los oci i entreteniment, i ha apostat per “convertir a Espanya en el ‘hub’ audiovisual d'Europa”. Per a això, ha identificat alguns reptes als quals s'enfronta el sector, entre els quals està “vetlar per l'ocupabilitat i sostenibilitat del sector”, “apostar per la innovació”, “apostar per polítiques públiques que tinguen en compte la realitat audiovisual dels nostres dies” o “fomentar la col·laboració públic-privada en benefici de la Marca País”.
“En Cisco creiem en la mesura del possible”, ha destacat Andreu Vilamitjana, director general de Cisco España. “És possible transformar la crisi en oportunitat, accelerar la digitalització i aconseguir un futur inclusiu. Tenim la tecnologia, que és la vacuna digital d'aquesta crisi. Però necessitem la col·laboració de tots, especialment de les Administracions, mitjançant una major inversió en tele-ensenyament i tele-medicina i en sectors estratègics com la digitalització del turisme i de la indústria que serà rendible a curt termini”.
Jaime Hortelano, CEO i president de Grup CMC, ha explicat que davant aquesta “crisi profunda, inèdita, inesperada i probablement sense precedents”, “cal reaccionar ràpidament des del punt de vista financer, laboral i fiscal per a frenar la deterioració i començar la recuperació”. Hortelano ha assegurat que tenim “una oportunitat històrica” per a fer de la digitalització el “principal motor de la recuperació del país” i per a “muntar a Espanya un centre de serveis TIC orientat a Europa que aconseguiria una gran quantitat de llocs de treball d'alta qualitat i llarga duració”.
La presidenta de Adigital, Carina Szpilka, ha llançat una mirada optimista cap al futur i ha parlat de l'actual context de crisi com una oportunitat per a propiciar un “Renaixement de la mà de la digitalització”. “S'ha accelerat molt més en digitalització que en els últims cinc anys, li hem perdut la por i això ha de continuar”, ha dit.
En aquesta obstinació, ha recordat que Espanya ja ocupa una posició de lideratge pel que fa a les infraestructures i la connectivitat, i ha instat a “continuar treballant per a consolidar-ho”. No obstant això, ha considerat que s'ha de “promoure una administració digital i intel·ligent”, incrementar les capacitats digitals de la població, adaptar la legislació als models econòmics i comptar amb una fiscalitat adaptada al segle XXI.
Ja en la taula sobre educació i formació, Antonio Abril, president de la Conferència de Consells Socials d'Universitats, ha lamentat que “la falta de reformes estructurals, imprescindibles per a poder fer front als reptes del món global, competitiu i tecnològicament disruptivo del segle XXI, -especialment en els àmbits del seu govern, gestió i rendició de comptes-, i el seu dèficit crònic de finançament, estan llastrant l'excel·lència de les nostres universitats públiques”. “A Espanya la societat i el seu sector productiu han pecat d'omissió i falta de compromís amb la governança, la modernització i l'excel·lència de les seues universitats públiques”, ha afegit, al mateix temps que considera que “l'actual desajustament entre l'oferta de titulacions universitàries i la demanda de perfils professionals per un sector productiu que, a més, crea pocs llocs de treball d'alta qualificació, genera un atur i un *infraempleo d'egressats universitaris inacceptable”.
El president de la Fundació Princesa de Girona i de la Fundació Bertelsmann, Francisco Belil, ha reclamat un acord polític i social en Educació basat en criteris internacionals sota un marc modern i efectiu en tot l'Estat sense enfocament ideològic ni diferències territorials. També ha demanat “que la docència siga una professió desitjada i amb prestigi on vagen els millors a treballar”. Ha sol·licitat a més acostar l'entorn educatiu a l'empresarial demanant als empresaris que es convertisquen en orientadors i formadors. Ha demanat finalment una especial atenció a l'orientació professional i a la Formació Professional dual com a eines per a ajudar els joves a entrar en el mercat laboral. Tot això perquè, segons Belil, “el sector més important de tots per al nostre país és sens dubte l'Educació i hem de cuidar de la seua qualitat”.
Aquest panell s'ha tancat amb la intervenció de José Antonio Sarría, president de la Comissió d'Educació i Formació de CEOE, qui ha advocat per un major protagonisme de les empreses en aquest àmbit per a millorar l'ocupabilitat. *Sarría ha afirmat que “educació i formació estan cridades a ser un catalitzador crític en l'eixida de la crisi”, i ha recordat que en aquests moments s'està debatent una nova “Llei d'Educació en el Parlament”, la qual cosa veu com “una oportunitat per a aconseguir el consens”. Educació i formació han de ser, en la seua opinió, “una aposta estratègica del nostre país perquè és el mitjà millor per a aconseguir més ocupació, millor ocupació, creixement econòmic i cohesió social”.
Finalment, la taula dedicada a les pimes s'ha obert amb la ponència del president de CEPYME, Gerardo Cuerva, que ha fet un repàs per qüestions clau que s'han tractat al llarg de la Cimera Empresarial, com les mesures de política econòmica necessàries per a eixir de la crisi o els reptes de futur, com la transformació digital o la internacionalització.
No obstant això, ha recalcat especialment que per a eixir d'aquesta situació fa falta un marc de certitud i estabilitat. “La por i la incertesa fan que no s'escometen projectes necessaris per al progrés”, ha dit.
Després, la presidenta del Grup Juste, Inés Juste, ha plantejat “abordar els problemes de liquiditat de les empreses perquè no deriven en situacions d'insolvència” i, en el llarg termini, “redefinir quins són els nostres problemes estructurals i corregir-los”, entre els quals ha assenyalat el “desafiament digital, clau per a la competitivitat futura” i “un nou model educatiu” que “compte amb la col·laboració dels empresaris”. Segons Inés Juste, les empreses familiars són “la columna vertebral de l'economia i de la societat civil”.
Alfonso Jiménez, president de Cascajares, està segur que les pimes són “part de la solució” a aquesta crisi, per la qual cosa demana “fer costat” a les petites i mitjanes empreses. Jiménez s'ha mostrat partidari que “continuen els ERTEs mentre continue el problema”, perquè han sigut una “eina meravellosa” que “ha funcionat molt bé” i perquè “passar de ERTEs a EREs seria catastròfic”. A més, ha apostat per la innovació i la I+D perquè les pimes puguen adaptar-se al “dia després”, perquè “hi haurà un escenari diferent” amb “una economia diferent”, i ha demanat al Govern que, en cas de rebrot de la pandèmia, “no pare l'economia”.
Per part seua, Rosa Ferrando, directora de Bròcoli Services, empresa dedicada a la prestació de serveis que han sigut essencials durant la crisi com és la higiene i la desinfecció d'espais, ha posat de manifest la importància econòmica del seu sector. Si bé, ha fet una crida en favor del conjunt de les pimes, perquè el Govern, en aquesta fase de reconstrucció, desplegue “polítiques duradores i sostenibles” i “aporte finançament i liquiditat suficients”. “No podem assumir reformes fiscals que pugen impostos, necessitem reformes que ens facen més competitius”, ha dit, per a concloure: “El rol de les empreses és fonamental; només amb empreses solvents podrem construir el camí de la recuperació”.
Per a tancar aquesta setena jornada, ha intervingut Verónica Pascual, CEO d'ASTI Mobile Robotics, qui ha anomenat que “tant de sofriment no siga debades”. “Els empresaris hem de continuar contribuint, donant resposta als nostres clients”, ha dit, amb solucions innovadores i creant ocupació de qualitat. Així mateix, ha instat a incrementar la col·laboració entre el món acadèmic i de l'empresa i a reforçar l'estratègia industrial, entre altres coses, per a tindre un PIB “més balancejat”.
