El sector financer, l'energètic i les operadores del sistema donen el tret d'eixida al cim empresarial de CEOE

Els sectors financer i energètic i les operadores del sistema han donat el tret d'eixida al cim empresarial organitzat per CEOE sota el títol ‘Empreses Espanyoles: Liderant el Futur’, que es desenvoluparà des de hui fins al 25 de juny i que comptarà amb una nodrida representació al més alt nivell del món empresarial espanyol, per a exposar la seua visió sobre la situació actual i sobre l'estratègia d'eixida de la crisi del Covid-19.

El president de CEOE, Antonio Garamendi, ha obert la sessió afirmant que "el nostre objectiu és la reconstrucció econòmica i social del país”. “Venim amb ganes constructives i a sumar, amb lleialtat institucional, amb independència i sentit d'estat. Volem traslladar el nostre compromís amb Espanya", ha afegit, per a destacar a continuació que totes les companyies participants “són Marca Espanya i els nostres vertaders ambaixadors en el món”.

Per part seua, Pablo Isla (Inditex) ha assegurat que "ens enfrontem a una gran crisi per a la qual no hi ha solucions màgiques ni fàcils, i de la qual cal eixir buscant consensos el més amplis possible, amb base en el diàleg social”. “La seguretat jurídica serà essencial per a incentivar la inversió i la creació d'ocupació. Tenim un teixit empresarial amb enorme potencial i hem de saber aprofitar la nostra presència europea i els recursos que es disposen per a dinamitzar l'economia i per a ser més competitius en les àrees que són claus com la digitalització, la transició ecològica, l'educació o la sanitat", ha afegit.

A continuació, Juan Roig (Mercadona) ha plantejat la necessitat de “eliminar les traves burocràtiques per a l'inici de l'activitat, amb declaracions responsables i silenci administratiu positiu”, així com facilitar les inversions, garantir la seguretat jurídica i “que la societat veja que els empresaris i les empreses som generadors de riquesa i de benestar”. “És el moment de treballar tots junts per la reactivació econòmica. No es tracta només de no parar, sinó d'accelerar”, ha conclòs.

Després de la intervenció del president de *Mercadona ha arrancat la primera taula de la jornada, protagonitzada pel sector financer, que ha comptat amb la participació d'Ana Botín, presidenta del Banc Santander; Carlos Torres, president del BBVA; Jordi *Gual, president de CaixaBank; José Ignacio Goirigolzarri, president de Bankia; Josep Oliú, president del Banc Sabadell; i José Luis Aguirre, president d'Ibercaja.

Ana Botín (Banc Santander) ha assenyalat que el repte que tenim per davant “és minimitzar la intensitat i la duració de la recessió a la qual ens ha arrossegat aquesta crisi sanitària, sense generar una nova deterioració de la distribució de la renda, de la riquesa o de les oportunitats en la nostra societat i mantenint la màxima ocupació que puguem, ajudant les empreses a sobreviure”. Per a aconseguir-ho, “cal cuidar de les empreses i propiciar que cresquen, invertisquen i que puguen innovar”, ha dit. La presidenta del Banc Santander ha assegurat que cal prioritzar “un pacte de reformes dels nostres mercats, mitjançant el diàleg social”, al mateix temps que ha advocat per “un pla de xoc en el sector turístic i restauració, juntament amb un pla d'habitatge sostenible per a joves”.

Carlos Torres (BBVA) ha afirmat que ara “cobra urgència la reactivació de l'economia per a evitar un mal que pot ser irreversible, sense baixar mai la guàrdia”. La millor manera de reconstruir és minimitzar la destrucció i impulsar de manera urgent i decidida la reactivació”, ha afegit. “La crisi ens brinda una gran oportunitat que avancem ara decididament en les nostres prioritats de llarg termini, no solament per a reactivar i per a reparar el mal causat, sinó per a avançar decididament en els ODS (Objectius de Desenvolupament Sostenible) i en la digitalització de l'economia”, ha dit, al mateix temps que ha destacat que “un dels focus principals de les polítiques públiques ha d'estar ara a fomentar la iniciativa privada, a establir les bases perquè florisca, es desenvolupe, i ens porte creixement econòmic i prosperitat per a tots”.

Jordi Gual (CaixaBank) ha començat la seua intervenció afirmant que “el nostre país s'enfronta a un repte formidable: aconseguir que l'economia rebote després d'uns mesos en el congelador”, una “tasca en la qual hem de participar tots amb un esperit d'unitat, trobant un equilibri entre possibles rebrots i que l'economia torne a funcionar”. En la seua opinió, “en aquesta ocasió Europa ha reaccionat de manera contundent”, amb un “paquet de fons que és important que s'administre molt bé” i “dirigir-ho amb efectivitat als sectors més afectats per la pandèmia: sanitat, turisme, oci, cultura, transport o restauració”.

José Ignacio Goirigolzarri (Bankia) ha destacat “l'enorme esforç de finançament” que està realitzant el sector, que en la seua opinió “està sent en aquests mesos un suport molt important per a les famílies i les empreses”. Goirigolzarri considera “contraproduent demanar-li en aquests moments al sector bancari esforços en forma d'impostos que incidisquen negativament en la seua sostenibilitat”, al mateix temps que ha destacat “el paper fonamental que està desenvolupant el BCE i les institucions comunitàries”, i ha afegit la necessitat de “avançar cap a la unió bancària” perquè és “l'única forma per a assegurar similars condicions de finançament a les empreses europees”.

Josep Oliú (Banc Sabadell) ha afirmat que “necessitem un marc d'actuació estable i previsible en tots els nivells: sanitari, d'educació i per a les empreses”, i ha assenyalat que aquesta pandèmia ha posat en relleu que “la col·laboració públic-privada dóna fruits absolutament positius i guanyadors”, per la qual cosa “ha de continuar”. Oliú ha assegurat que “ajudar a les empreses és la millor manera d'ajudar a l'ocupació i, d'aquesta manera, ajudar a la sostenibilitat futura dels nostres comptes públics”.

José Luis Aguirre (Ibercaja) ha posat el focus en la necessitat de “donar confiança”, tant a la societat, quant a la capacitat de la sanitat per a fer front a la situació en cas de rebrot, com als empresaris, en tant que es tracta de “una aturada temporal”; i ha apuntat a la necessària “transformació de sectors crítics”, per a això és fonamental treballar en la formació, “molt lligada a l'empresa”, la grandària de les empreses i l'exportació. Aguirre considera que “el sector financer ha d'estar sanejat”, perquè “som part de la solució”.

La segona taula, dedicada al sector de l'energia i la sostenibilitat, ha comptat amb les intervencions de José Ignacio Sánchez Galán, president d'Iberdrola; José Manuel Entrecanales, president d'Acciona; José Bogas, conseller delegat d'Endesa; Antonio Brufau, president de Repsol; Francisco Reynés, president de Naturgy; i Miguel Antoñanzas, president de Viesgo i del Club Espanyol de l'Energia.

En primer lloc, José Ignacio Sánchez Galán (Iberdrola) ha destacat que “deixarem un deute públic gegantesc com a herència a les generacions futures”. “Deixem-los també un país millor, amb reformes que el facen més competitiu”, ha afegit. Sánchez Galán ha demanat “accelerar el procés” de reformar, perquè, segons ha afegit, “no podem arribar tard a aquesta nova revolució industrial el tren de la qual està ja en marxa”.

Per part seua, José Manuel Entrecanales (Acciona) ha afirmat que “Europa, amb el Pacte Verd i el pla de recuperació Pròxima Generació, es col·loca al capdavant del món en l'esforç per escometre de manera simultània i única la crisi climàtica i la sanitària. Espanya pot ser part d'aqueix lideratge amb l'aplicació decidida de mesures com la Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica, en tràmit”, ha afegit, al mateix temps que ha assegurat que “el nostre avantatge competitiu en el sector de la sostenibilitat social i mediambiental és indiscutible en el món. Fem d'això el vector de creixement més important de la nostra economia”. A més, el president d'Acciona ha assegurat: “Crec que no hi ha dubte que és imprescindible la participació del sector privat –nacional i internacional– per a tirar avant en la gran crisi que ens aguaita, tant per l'enorme esforç inversor necessari, com per la gran contribució empresarial al finançament del públic”.

José Bogas (Endesa) ha assegurat que “podem accelerar i incrementar un 30% les inversions, i amb això generar 12.000 ocupacions”. En la seua opinió, “economia i medi ambient ja no caminaran mai més per separat. La sostenibilitat serà la que ens traga de la crisi”, ha conclòs Vogues.

Antonio Brufau (Repsol) ha posat l'èmfasi en el fet que en la resposta a la crisi “ser ràpids és fonamental” i, per tant, “hem de centrar-nos en les mesures que tinguen impacte en la recuperació econòmica i sobretot en l'ocupació”. Brufau ha demanat “secundar i promoure la indústria d'Espanya”, perquè “els països que compten amb un major pes de la indústria són més resilients davant les crisis”. En aquest sentit, ha aclarit que “hem de crear indústria nova, per descomptat, però sumant aquesta a la ja existent”, que és “un dels més valuosos actius estratègics d'Espanya en aquests moments”. Sobre l'energia i el canvi climàtic, ha afirmat que “el repte de la descarbonització és planetari, és tan colossal que necessitarem totes les tecnologies disponibles”, i ha advertit que “el determinisme tecnològic ens ha fet cometre molts errors en el passat”.

Francisco Reynés (Naturgy) en la seua intervenció ha aplaudit el pla de transició energètica, que va qualificar de “atractiu com a catalitzador de la inversió”. Així mateix, ha demanat “impulsar la qualitat de les infraestructures del país, sobretot de distribució elèctrica i transport, i mantindre l'aposta per la digitalització”. “Les empreses han de vetlar per l'interés econòmic, la creació de valor, la millora del benestar i el compromís amb la societat”, ha afirmat.

Ha tancat la taula Miguel Antoñanzas (Viesgo), qui ha assegurat que la companyia “es compromet amb la recuperació econòmica del país oferint duplicar les seues inversions en xarxes d'electricitat fins als 1.000 milions d'euros durant els pròxims 10 anys entorn de tres eixos de suport a la transició energètica, a la resiliència enfront del canvi climàtic i al desenvolupament econòmic inclusiu en el repte demogràfic”. Així mateix, Antoñanzas ha demanat al Govern “eliminar el límit d'inversió fixat en el 0,13% del PIB. Els plans d'inversió han de ser desenvolupats al costat de les Comunitats Autònomes”, ha afegit.

La primera jornada del cim empresarial ha conclòs amb una taula centrada en les operadores del sistema i composta per Beatriz Corredor, presidenta del Grup Xarxa Elèctrica; Antonio Llardén, president de Enagás; i José Luis López de Silanes, president de CLH.

Beatriz Corredor (Grup Xarxa Elèctrica) ha apostat per consolidar un model econòmic que s'assente definitivament en el creixement i el desenvolupament sostenibles: “El desafiament que afrontem és gran, però les oportunitats que s'obrin davant el nostre país, també. La transcendència del moment ens exigeix prendre mesures coordinades i compromeses per a eixir d'aquesta crisi d'una forma sostenible, solidària i ecològica. Cap institució, corporació o empresa pot eludir la seua responsabilitat en aquesta resposta global. Hem de reforçar les nostres aliances amb tots els agents econòmics i socials, de tots els sectors, per a, en col·laboració amb les administracions públiques, transitar aquest camí amb esperança i fortalesa. I hem de fer-ho junts”, ha assegurat Corredor.

Antonio Llardén (Enagás) considera que “la innovació ens portarà a noves activitats industrials, deslocalitzades dins del nostre país, que afavoriran la diversitat de subministraments i una reindustrialització basada en el procés de descarbonització”. “La transició energètica -ha afegit- és una palanca de creixement en la qual ha d'assentar-se el nou model econòmic i social”. Llardén ha afirmat que “els acords polítics i econòmics que el nostre país necessita només serà possible aconseguir-los amb la col·laboració de la societat civil i les empreses. És un moment de diàleg i de col·laboració per una recuperació sostenible i duradora, sense deixar a ningú arrere”.

En l'última intervenció de la jornada, José Luis López de Silanes (CLH) ha afirmat que aquesta crisi ha portat amb si “reduccions de consum històric, del 85% de caiguda en el cas de la gasolina, 70% en el del gasoil i pràcticament del 95% en el del querosé”. La crisi, afirma, ha deixat també algunes lliçons, com l'ús del teletreball, “una experiència reeixida” en la seua opinió, o els nous hàbits de consum en el transport. El president de CLH ha valorat positivament el projecte de Llei de Canvi Climàtic en el Congrés, sempre que “es garantisca la neutralitat tecnològica”, per a això ha suggerit algunes modificacions al text legal.