Saps quines festes de la Comunitat Valenciana són d'interés turístic?

La Comunitat Valenciana és, sense dubte, una terra festiva. Es diu dels valencians, de vegades de manera pejorativa, que són uns festers. La Ruta del Bacalao va tenir la seua part de culpa. No obstant, el patrimoni cultural i festiu de la comunitat és molt més que això, inclús més que les pròpies Falles o les Festes de la Magdalena, que constitueixen el major actiu turístic i en conseqüència econòmic de totes les nostres festes. 

A continuació, des d'elperiodic.com, els oferim un llistat de festes i celebracions que ningú es pot perdre i que han estat catalogades com festes d'interés turístic per la Generalitat Valenciana. Un llistat que es pot ampliar a través d'aquest ENLLAÇ.

1. Carnaval de Vinaròs 

El Carnaval de Vinaròs suposa un dels majors actes festius de la Comunitat Valenciana. Ja no únicament pel nombre de persones que hi gaudeixen i participen -més de 3.000-, sinó que també per la seua llarga tradició. De fet, tot i que va ser prohibit en 1939, es va recuperar el 1982 i és una festa vertebradora del municipi ja que al llarg de la setmana reuneix activitats per a totes les edats desde el entierro de la sardina fins el velatorio. Al llarg de la Comunitat Valenciana, molts altres municipis han adoptat en el seu calendari festiu el Carnaval, com per exemple, Villar del Arzobispo, que ho celebra durant quatre dies al mes de febrer. 

2. La Cordà de Paterna

Associar pòlvora i Comunitat Valenciana no és un estereotip. La Cordà de Paterna és una gran trobada pirotècnica en un recinte tancat anomenat coeter, en el qual es disparen coets que plenen de llum i pòlvora la localitat de l'Horta Nord durant la nit de l'últim diumenge d'agost. Prop de 350 tiradors es donen cite per a disparar en eixe "coetòdrom" més de 70.000 coets en menys de 20 minuts. Aquesta és una tradición que es celebra des de fa un segle i mig i suposa el tancament de les festes de la localitat. 

imagen primera

3. Font del Vi de Borriana 

La Font del Vi de Burriana serà una de les tradicions que Burriana tardarà més en recuperar amb tota la seua essència a causa de la pandèmia. Aquest any - com tots -, amb motiu de la celebració de San Blas, patró de la ciutat, s'instal·larà la font únicament de forma simbòlica. En aquesta festa, es pretén honrar el patró amb vi en una tradició molt arrelada per a tots els seus habitants. Eixe mateix 4 de febrer, el caràcter gastronòmic és molt marcat amb la degustació de productes càrnics i de les típiques calderes i rotllos de San Blai. 

4. Entrà de les alfàbegues de Bètera

El 15 d'agost, coincidint amb la festivitat de la Mare de Déu d'Agost, aquesta localitat del Camp de Túria celebra el seu gran dia. La entrà de les alfàbegues és un passacarrer que recorre els carrers de Bètera fins arribar a la seua església amb la companyia de les seues festers, les obreres de la Mare de Déu. La pluja de confeti que es genera al voltant d'aquestes plantes cultivades durant tot l'any i oriündes del poble i la música de tabal i dolçaina generen un ambient magnífic del qual sempre convé amerar-se. 

Una altra de les grans festes pirotècniques és la de la Coetà del gos, a càrrec dels majorals, que es celebra l'endemà a la nit. 

imagen segunda

5. Fira de Tots Sants de Concentaina

No pot faltar a aquesta llista la segona fira per antiguitat de tota Espanya. Celebrada el dia que dóna lloc a aquesta festivitat en el calendari santoral, va ser creada l'any 1346 per privilegi reial concedit per Pere IV d'Aragó al comte de Concentaina, Roger de Llúria. La seua conservació li ha permés la declaración de Festa d'Interés Turístic Internacional al 2019 i ara s'ha convertit en una fira en la que convergeixen agricultura, ramaderia i turisme a parts iguals. 

imagen tercera

6. San Gil a Enguera 

De la mateixa forma que les alfàbegues a Bètera, el fenoll és l'altra de les plantes aromàtiques protagonista en una de les festivitats dels pobles valencians. A Enguera, localitat del Canal de Navarrés, existeix una tradició des del 1862 que s'ha mantingut de generació en generació: els xiquets acudeixen amb les famílies per recollir els ramells de fenom quan comença setembre. 

7. Festes d'Hivern d'Ibi

La localitat alacantina conserva una festivitat des del 13 de desembre fins el 6 de gener. Entre el calendari, destaca una divertida celebració: la proclamació de la Justícia Nova. El dia 28 de desembre, coincidint amb els Sants Innocents, gent del poble es disfrassa amb la cara pintada i es disposa a tirar ous, farina i coets a tot aquell que no pague la multa que ells imposen. Aquesta festa és coneguda amb el nom d'Enfarinats. 

8. Festa del Torico de la Cuerda de Xiva 

L'arrelament de la tauromàquia a la Comunitat Valenciana és incontestable. La festa del Torico de la Cuerda a Xiva es un dels símbols del bou al carrer: passeja lligat a una corda pels carrers del municipi valencià, sense cap tipus de maltractament. El formen un seguit de dies marcats al calendari pels aficionats al bou.