La sanitat valenciana cerca nous fàrmacs per a tractar els fogots de la menopausa

L'Institut d'Investigació Sanitària Incliva, de l'Hospital Clínic de València, participa en una investigació internacional per al desenvolupament clínic de nous fàrmacs per a pal·liar els efectes dels fogots o acalorades que pateixen les dones en la menopausa, així com altres dones amb perfil d'especial risc, com les supervivents de càncer de mama que reben tractament d'anul·lació hormonal.

La investigació està coordinada en Incliva per Antonio Cano, investigador principal del Grup d'Investigació en Salut de la Dona d'Incliva, catedràtic d'Obstetrícia i Ginecologia a la Universitat de València i cap de servei d'aquesta especialitat a l'Hospital Clínic.

La menopausa s'associa amb un complex simptomàtic i amb major susceptibilitat a malalties, com l'osteoporosi postmenopáusica. Els símptomes, quan són intensos, indueixen una deterioració de la qualitat de vida, com confirmen diferents estudis clínics.

Entre els símptomes, els fogots constitueixen un dels més prevalents. Estudis poblacions han demostrat que els perceben fins a un 80% de dones i que en al voltant d'un 25% són freqüents i severs. És important tenir en compte l'impacte en l'activitat laboral perquè, a escala mundial, al voltant de 60% de les dones entre 50 i 60 anys treballen.

El patró diferencial que, enfront dels homes, suposen els fogots en les dones han sigut motiu de reivindicació com a medicina de gènere per les societats científiques. La societat europea de menopausa ha publicat un document sobre menopausa en el treball, que va dirigit a empresaris i directius, perquè s'atenga aquest assumpte.

Hi ha grups de dones que pateixen particularment de fogots i símptomes menopàusics en general. Entre elles, destaquen les supervivents de càncer de mama, que, després de superar la malaltia, reben sovint tractament d'anul·lació hormonal durant anys. La simptomatologia és en elles particularment intensa i, contràriament a dones sense malaltia, no poden rebre tractament hormonal.

El Grup d'Investigació en Salut de la Dona d'Incliva i el Servei d'Obstetrícia i Ginecologia de l'Hospital Clínic estan treballant des de fa diversos anys en el col·lectiu de les dones supervivents de càncer, a fi de millorar la seua qualitat de vida i millorar el seu perfil de salut enfront d'osteoporosi. En aquest context, estan participant en la investigació a escala internacional de nous productes bloqueantes del receptor de neurokinina 3, un mediador que actua a nivell de l'hipotàlem per a regular el centre termoregulador, que es veu afectat per la pèrdua d'estrògens, amb la consegüent producció de fogots.

Aquesta col·laboració internacional ha començat per establir una prospecció de l'impacte del problema dels fogots i la percepció dels mateixos per pacients i facultatius en països d'Europa i els Estats Units i prosseguirà amb la participació en les anàlisis de les dades d'estudis clínics i l'avaluació a gran escala de les troballes d'estudis previs amb grups reduïts de pacients.

La neurokinina 3 és una xicoteta proteïna que actua com a estimulant de les neurones, les cèl·lules del sistema nerviós central. A nivell del cervell, en una regió coneguda com l'hipotàlem, la seua producció està regulada per estrògens, les hormones ovàriques femenines. Quan l'ovari deixa de funcionar, hi ha una sobreproducció de neurokinina 3, que excita a les neurones encarregades de mantenir el control de la temperatura. El resultat és la sensació brusca de calor, la crida acalorada, que pot aparèixer amb més o menys freqüència o intensitat, i que en algunes dones interfereix amb el somni, amb la productivitat laboral i amb les activitats diàries en general.

En dones on aquest problema és particularment agut, com les sotmeses a deprivación ovàrica intensa per malalties com el càncer de mama, la sèrie d'acalorades, freqüents i intenses en alguns casos, es converteix en un determinant de sofriment afegit al propi de la malaltia.

El tractament més eficaç conegut de les acalorades és la suplementació d'estrògens, però algunes dones no ho accepten, i, en casos com el de supervivents de càncer de mama, no poden donar-se.

Per tant, el descobriment d'aquests nous fàrmacs està generant una gran expectativa. La transcendència de les troballes s'enquadra en el que es coneix com la medicina de gènere, en aquest cas amb el perfil de la dona ja que, encara que en homes farmacològicament derivats de funció testicular a causa del càncer de pròstata pot presentar-se un problema semblant, són les dones els qui pateixen aquest problema tant en situació de malaltia com en absència d'ella.