El Suprem absol un exregidor de Sagunt per un delicte de calúmnies a un altre regidor

La Sala Penal ha absolt un exregidor de l'Ajuntament de Sagunt d'un delicte de calúmnies amb publicitat del que estava acusat per dir el 2016 durant una conversa en un grup de Facebook que el nomenament d'un altre regidor com a cap de Serveis d'Inspecció Tècnica d'Activitats va ser “un dadaç del PSOE”, que no havia atès els principis d'igualtat, mèrit, capacitat i publicitat.

El tribunal estima el recurs de cassació del condemnat contra la sentència de l'Audiència Provincial de València que va confirmar la dictada per un jutjat penal de València, que li va imposar el pagament d'una indemnització de 1.500 euros i d'una multa de catorze mesos amb una quota diària de 10 euros per un delicte de calúmnies amb publicitat.

La Sala considera que les expressions de l'acusat no constitueixen un delicte de calúmnies perquè no va imputar a l'altre regidor la comissió d'uns fets que, si fossin certs, constituirien un delicte de l'article 406 del Codi Penal, ja que en cap moment va afirmar que aquest fos conscient de la manca de legalitat del seu nomenament.

“S'afirma, sí, que aquest va concórrer a un concurs per accedir a la plaça de Cap de Secció convocada, sense que s'asseveri en absolut que (…) no tingués els requisits legals per fer-ho, ni que fos conscient que les bases del concurs, tal com l'acusat afirmava, havien estat predissenyades, a fi d'afavorir-lo en sentit cap”, subratlla el tribunal.

La sentència, ponència del magistrat Leopoldo Puente, explica que és veritat que l'acusat va assegurar que el nomenament va ser “un dadaç del PSOE” i que no es van atendre els principis de “igualtat, mèrit, publicitat i capacitat”. Tot i això, afegeix que, “en la mesura que qui compareix, reunint els requisits legals per fer-ho, en un concurs orientat a l'obtenció d'un determinat lloc de treball no és responsable (o no ho és necessàriament) de les eventuals irregularitats o il·legalitats que en la convocatòria i gestió del mateix poguessin haver-se produït, ni de la selecció dels aspectes o mèrits que decideixen valorar-s'hi, resulta clar que les afirmacions de l'acusat, tal com apareixen recollides al relat de fets provats de la sentència impugnada, no comportarien l'atribució a C. de conducta cap incardinable a l'article 406 del Codi Penal, ni a qualsevol altra figura delictiva”.

La Sala indica que “no afirmem aquí que el procediment que va culminar amb el nomenament del senyor C. patís irregularitat o cap defecte”, però sí assenyalem que “ni s'imputa al senyor C. haver tingut intervenció en aquestes adduïdes irregularitats, ni tan sols coneixement de les mateixes; ni tampoc no s'ofereix una explicació suficient sobre els motius pels quals es considera que quan l'acusat proclamava l'existència d'aquestes irregularitats estigués actuant amb coneixement de la seva falsedat o amb un menyspreu manifest envers la veritat”.

En aquest cas, a més, assenyala que les expressions contingudes al relat de fets provats van resultar proferides per un representant públic i en el context d'un debat polític, que sembla començar per la censura respecte a la manera com es va dur a terme la modificació del article 135 de la Constitució espanyola i s'estén a la política de nomenaments per a determinats llocs de treball, seguida pels aleshores responsables de la corporació que, pel que sembla de l'acusat, no se subjectava als principis de mèrit i capacitat.