Sílvia Navarro, Àngel-Octavi Brunet i Susanna Lliberós guanyen en les tres categories dels XXV Premis Literaris Ciutat de Sagunt

Sílvia Navarro, Àngel-Octavi Brunet i Susanna Lliberós han sigut les persones guanyadores de les tres categories dels Premis Literaris Ciutat de Sagunt, que enguany han aconseguit la seua vint-i-cinquena edició.

Concretament, el XIX Premi de Teatre ‘Pepe Alba’ ha sigut per a Sílvia Navarro, per Galilea Glam; el XXIV Premi de Narrativa ‘Ciutat de Sagunt’ se l’ha endut Àngel-Octavi Brunet amb Blanc i negre amb argument de color; i Susanna Lliberós s’ha proclamat vencedora del XXV Premi de Poesia ‘Jaume Bru i Vidal’ per El crit.

Este divendres a la vesprada s’han revelat els noms de les persones guardonades en la gala de lliurament dels premis, un acte cultural i festiu, conduït per la companyia Camí de Nora, en el qual s'han celebrat les noces de plata del certamen i que ha comptat amb la intervenció de joves artistes de la ciutat i amb la presència de l'alcalde de Sagunt, Darío Moreno, la regidora delegada del Gabinet de Promoció del Valencià, Maria Josep Soriano, i més edils de la Corporació Municipal.

El primer edil ha manifestat que esta és una cita «ineludible amb la cultura i les arts». En este sentit, ha agraït el treball realitzat pel Gabinet de Promoció del Valencià i a la regidora per l'esforç i dedicació en estos premis: «Potenciar la nostra cultura i el talent és una de les prioritats del nostre equip de Govern. Amb aquests premis literaris pretenem fomentar la lectura, donar suport al sector i fomentar la bona creació literària». Així mateix, també ha donat l'enhorabona a les tres persones premiades, així com agraït i felicitat a totes les persones que han optat als guardons.

«Hui celebrem una diada festiva, un dia que potencia la creativitat, l'art i la nostra llengua. Comptem amb un certamen literari consolidat en el temps que atrau artistes de més enllà de Sagunt, sent un certamen referent a tota la Comunitat. A més, cada any adquireix més notorietat en el món literari per la seua llarga trajectòria i prestigi. Amb aquesta nova edició, que estem segurs despertarà un gran interès com els anys anteriors així ho ha fet, volem tornar a mostrar el nostre suport als autors que aposten per la llengua valenciana, donant visibilitat als vostres treballs literaris de gran qualitat. Perquè cada any el nivell és més i més alt. Enhorabona» ha afegit Moreno.

Per la seua part, la regidora del Gabinet ha remarcat que «aquest any és molt més grat celebrar per a nosaltres els premis literaris, per dos motius: el primer és perquè fa 25 anys que estem atorgant el premi de poesia, i el segon és que per primera vegada són dos les dones que han guanyat els premis, el de poesia i el de teatre». Així mateix, també ha donat l’enhorabona a les persones premiades, i a més ha agraït l’alta participació amb uns treballs «de molta qualitat».

Dels 96 originals rebuts des de tota l’àrea lingüística (un 35% més que l’any anterior), optaven al XIX Certamen de Teatre ‘Pepe Alba’ un total de 24 obres; per al XXIV Certamen de Narrativa es presentaren 28 treballs, i en el XXV Certamen ‘Jaume Bru i Vidal’ de poesia, el premi més veterà i el que va iniciar la convocatòria amb la creació del Gabinet en 1997, competien 44 manuscrits.

El premi de narrativa està dotat amb 7.000 euros i la publicació de la novel·la, i els de poesia i teatre rebran 4.000 euros cadascun i es publicaran també les obres seleccionades. Els tres jurats especialistes en cada gènere, integrats per Manel Joan i Arinyó, Raquel Ricart i Josep Usó (narrativa); Lola López, Mariola Ponce i Sergi Juesas (teatre); i Manuel Bellver, Imma López Pavia i Josep Porcar (poesia), es van reunir el passat 6 d'octubre per a emetre el veredicte.

Sobre les persones guanyadores

Sílvia Navarro Perramon (Barcelona, 1982), directora i dramaturga, és llicenciada en Sociologia per la UB, en Direcció i Dramatúrgia per l'Institut del Teatre i té un postgrau en Guió i Realització de Programes d'Humor per Blanquerna. Es va formar amb autors com Alistair MacDowall, Tim Crouch o Simon Stephens. Entre els seus treballs destaquen: 94 minuts (IATI Theater Nova York/Tantarantana, 2017), Ifigènia en taxi (Tantarantana, 2019), Un somni d’una nit d’estiu (Parking Shakespeare, 2021- Premi Millor Espectacle de carrer V Pemis Teatre Barcelona), Coloms (DramaWalker, CDN-Beckett, 2021), Our house in flames (IATI Theater, NYC, 2021), Set instruccions per l’ensenyança de minyons al segle XXI (Running For Democracy, dirigida per Mickael De Cock TNC, 2021), Confitura de codony (amb La Llarga, Figueres, 2022) i Negatius (Sala Flyhard/Festival Grec, 2022).

Ha estat reconeguda amb el Premi Ciutat d’Alcoi per Un turista se suïcida (2018), va obtindre la beca VIII Laboratorio Escritura Teatral Fundación SGAE amb El último soviético (2020), la beca Carme Montoriol ICUB amb Exits pursued by a bear (2020), va guanyar el Premi Frederic Roda de Teatre per Negatius (2020), el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians 2021 també amb Negatius i el Premi Vila de Benissa 2022 amb Tenir un fill, plantar un arbre.

En Galilea Glam vida dels habitants d’un petit poble d’interior mallorquí, Galilea, es veu profundament trastocada quan Laia, de 9 anys, diu que ha respost a la telefonada (literal) de Déu a la cabina del poble, la qual està a punt de ser retirada de circulació pels operaris del servei de telefonia. Laia defensarà que Déu li ha comunicat que tornarà a telefonar a set dies vista. Qui agafarà el telèfon quan Déu torne a trucar? Serà aquesta telefonada una benedicció o una maledicció? I sobretot, a què ens aferrem quan ja no creiem en res?

Àngel-Octavi Brunet, escriptor tarragoní d'arrels cinematogràfiques, és tècnic en guió i direcció amb un màster en Llenguatge Literari i Audiovisual. A més de la seua producció audiovisual, ha publicat uns trenta llibres, conreant la novel·la negra (Taüt de naftalina, seda i cotó, A la butxaca d’un mort…), la de ciència-ficció (El faroner, Déu i l’intrús, El meu cadàver i jo…), la juvenil (Dirk, dixit!, Viladembruix) i la històrica (Contramendacium –El misteri dels Còdex Màgics–, El son de la Medusa…), l'assaig (Gratia, Reig! Tarragona kitsch), la narració curta (adult i infantil), el guionatge de còmic (1811. El Setge de Tarragona), el text teatral (L’ocell volador) i la poesia en forma de haiku.

Ha sigut guardonat en nombroses ocasions (Pin i Soler, Serra i Moret, Premi Bambolina de Teatre…), és membre dels Assassins del Camp i ha estat traduït a l'italià (Nella tasca di un morto).

En Blanc i negre amb argument de color un jove, amb aspiracions en el món del cinema, acaba treballant d’administratiu en un hospital per poder fer front al pagament mensual de la residència on sa mare, amb alzheimer, està ingressada. Mentre assumeix com pot aquesta inesperada situació, es veu implicat en la intoxicació d’un dels edificis del recinte hospitalari i, en conseqüència, acaba extorsionat per un mafiós molt violent. Aleshores, quan la seua situació econòmica comença a tremolar i el benestar de la mare penja d’un fil, és quan fa amistat amb el zelador encarregat del mortuori; un personatge, amb fama de sinistre i asocial, amb qui comparteix la “droga de l’esperança”  i el secret, i alhora misteri, del morts que suposadament deambulen per l’hospital.

Susanna Lliberós i Cubero és periodista i poeta de Vila-real. Actualment presenta el programa de ràdio de les vesprades d’À Punt Mèdia Pròxima parada. Ha publicat els llibres de poesia Cel·les (Premi 25 d’Abril Vila de Benissa), Compàs d’espera (Editorial Germania) i Llibre dels espills (El Petit Editor), també obra col·lectiva tant de poesia com de narrativa breu i contes. És membre d’El Pont Cooperativa de Lletres i de la Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, i ha estat distingida amb el Premi de Comunicació i Difusió Cultural dels XV Premis de la Crítica de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana.

Poemari El crit: crit, siga per dolor o per ira, és conseqüència d’un assaig urgent d’expressar l’inexpressable, allò que sentim i provem de dir. En l’obra El crit, la poeta Susanna Lliberós alenteix aquest assaig per a extraure’n veu, paraula, i oferir-nos una catarsi en vers del dolor físic i mental, personal i col·lectiu. Hi reivindica la necessitat de cridar, no com a queixa, sinó com a rebel·lió, com una manera d’estar al món, i ho fa navegant entre fragilitat i fortalesa, una amalgama poètica de gran poder, el de la vulnerabilitat. El jurat, el veredicte del qual ha estat unànime, ha valorat especialment l’honestedat i la claredat expressiva, així com una lucidesa lírica poc freqüent, capaç de transitar pels senders del desànim fins a clarianes d’esperança.