Sagunt inicia les seues primeres jornades de Memòria Històrica i Democràtica davall el lema ‘Resistir és véncer’
Conferències, taules redones, presentacions de llibres, websèries i còmics, cinema documental, teatre i visites guiades seran les activitats entorn de l'eix temàtic de la Memòria que se succeiran durant mes i mig
Sagunt va iniciar este dissabte les primeres jornades dedicades a la Memòria Històrica i Democràtica, que acolliran diferents activitats fins al pròxim 19 de novembre, davall el lema Resistir és véncer. L'acte d'inauguració va tindre lloc en el Casal Jove del Port de Sagunt i va comptar amb la conferència Los campos de concentración en el Camp de Morvedre a càrrec del periodista Carlos Hernández de Miguel, en la qual també va presentar el seu llibre Los campos de concentración de Franco.
L'acte d'inauguració va comptar amb la participació de l'alcalde de Sagunt, Darío Moreno; el regidor delegat de Memòria Històrica, Guillermo Sampedro; i la consellera de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, Rosa Pérez Garijo.
Respecte a la programació de les jornades, al llarg d'este mes i mig se succeiran nombroses activitats entorn d'este mateix eix temàtic com conferències, taules redones, presentacions de llibres, websèries i còmics, cinema documental, teatre i visites guiades.
Darío Moreno va indicar que «un dels objectius que teníem esta legislatura era precisament dotar este àmbit de la Memòria Històrica i Democràtica d'una línia de continuïtat i d'una línia clara de responsabilitat. I per això plantejàrem la creació d'esta regidoria, perquè tant des de l'àmbit polític com des del tècnic, foren clares les responsabilitats a l'hora de poder portar cap avant este tipus de programes».
A més, l'alcalde de Sagunt va assenyalar que «el programa és molt ampli i inclou moltes activitats diferents, des d'un àmbit de voler acostar eixa part fosca de la nostra història i voler fer-ho intentant traslladar el missatge a través de diferents formes com el teatre, còmic, xarrades i visites. Tot això enriquix la possibilitat de poder reflexionar i transmetre a tota mena de persones este missatge, que per descomptat la Guerra Civil va ser una part negra en la nostra història, però que després va haver-hi una repressió franquista de la qual es parla menys».
Per la seua banda, Sampedro va destacar que «portàvem ja temps intentant preparar les jornades en esta legislatura. Quan va arribar la pandèmia ens va atropellar a tots i la veritat és que hem intentat fer-les ja en una fase de més o menys plena normalitat, com ara». A més, va explicar que «les jornades que hui obrim tenen d'alguna manera tres premisses: la primera és donar a conéixer tota aquella faena, eixe treball subterrani que hem anat fent en esta legislatura, per exemple el Pla Director dels Vestigis de la Guerra Civil del Camp de Morvedre; també incorporem el còmic de La Jabalina; i sobretot la web sèrie que presentarem, amb 17 xicotets documentals en total, que d'alguna manera pretén posar en valor la figura d'aquelles persones que es van resistir a admetre el franquisme i ho van pagar en alguns casos amb les seues vides». Així mateix, el fil conductor d'estes jornades «és la repressió que van patir milers i milers de persones només pel fet de defensar les llibertats, la democràcia… i ho van pagar amb presó o fins i tot amb la seua vida».
En este sentit, Pérez Garijo va explicar que «encara hui al nostre país estem desenterrant i identificant les víctimes dels assassinats d'eixe règim criminal i encara ens queda molta faena que fer». També va assenyalar que «és necessari conéixer i continuar investigant per a poder reparar tots aquells aspectes sobre els quals es va imposar el silenci». D'altra banda, va destacar que «ara per fi la memòria democràtica ocupa el lloc que li correspon després de tants anys» i va donar l'enhorabona a la regidoria per l'organització i la variada programació.
Així mateix, l'encarregat de la conferència i autor del llibre va explicar les línies generals del seu llibre i va centrar la seua conferència a parlar dels diferents camps de concentració, més concretament els del Camp de Morvedre.
Ja a la vesprada en el mateix escenari, es va presentar el Pla Director de Patrimoni Immoble Defensiu de la Guerra Civil (1936-1939) de Sagunt, elaborat per Carme Antoni i Marta Navarro. A continuació va ser la presentació en primícia de la websèrie Rastros i rostros, produïda per la regidoria de Memòria Històrica i Democràtica de l'Ajuntament de Sagunt i coordinada pel periodista José Manuel Rambla, amb la projecció del capítol El resurgir del movimiento obrero. Esta producció és una col·lecció de 17 documentals en format curt (d'entre 15 i 20 minutos, aproximadament) que rescaten la memòria dels col·lectius protagonistes que van marcar la resistència antifeixista i antifranquista en el municipi i que estaran disponibles en la pàgina web que es llançarà després de les jornades.
La vesprada es va tancar amb una taula redona sobre La repressió franquista a Sagunt, en la qual van participar l'historiador i periodista José Manuel Rambla; el sindicalista Julián López; i el doctor en Història per la Universitat de València, especialitzat en l'estudi de la repressió republicana i franquista a la Comunitat Valenciana durant la Guerra Civil espanyola i la postguerra, Vicent Gabarda Cebellán.
Cinema documental
Hui 3 d'octubre, a les 18.30 hores i de la mà de la iniciativa PuntoDOC & Memòria del Cineclub Nautilus la Casa Municipal de Cultura del Port de Sagunt acollirà la projecció de tres films documentals: Stanbrook, d'Óscar Bernàcer, que aborda la història de l'últim vaixell que va evacuar exiliats durant els últims dies de la Guerra Civil i que va salpar des del port d'Alacant el 28 de març de 1939 amb rumb a Orà, a Algèria; Memòria de les oblidades, de Marta Arjona i Maite Blasco, una producció de videodanza que ret homenatge a les dones que van morir en el convent-presó de les Oblates de Tarragona a causa de les dures condicions carceràries i a l'única dona afusellada a la ciutat durant la repressió franquista; i Damnatio memoriae, de Sergi Pitarch, curtmetratge documental educatiu que reflexiona sobre els llocs de memòria i l'espai públic a través de la història del Monument als Màrtirs de la Llibertat d'Alacant, l'escultura que donava nom al passeig més important de la ciutat i que va ser destruïda per la dictadura per a construir amb els seus materials un monument a la Falange.
La Regidoria de Memòria Històrica i Democràtica de l'Ajuntament de Sagunt ha organitzat les activitats d'estes jornades amb la col·laboració de la Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, la Diputació Provincial de València, la Federació Valenciana de Municipis i Províncies, la Coordinadora d'Associacions per a la Memòria Democràtica i de l'Associació Cultural Nautilus.
Per a més informació sobre les jornades, aquelles persones interessades poden dirigir-se al Casal Jove del Port de Sagunt o contactar a través del número de telèfon 637 897 349.