El Ple Municipal de Sagunt insta el Govern d'Espanya a assumir el cost del cànon de construcció de la dessaladora

L'Ajuntament de Sagunt, en el Ple Ordinari celebrat ahir, va aprovar instar el Govern d'Espanya a assumir el cost del cànon de construcció de les dessaladores a satisfer pels ajuntaments afectats, entre els quals es troba el de Sagunt, i eximir-los d'esta obligació. A més, en la moció aprovada se sol·licita a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer a assumir el cost dels recursos hídrics que les dessaladores poden aportar, i que siguen considerats com a recursos conjunts a utilitzar per tota la Confederació, així com de les despeses de manteniment.

La moció, presentada pel grup Compromís i defensada pel portaveu del grup, Quico Fernández, ha sigut aprovada per unanimitat.

Així mateix, se sol·licita al Govern que derogue els convenis inicials subscrits amb els ajuntaments afectats, mentre es comença a treballar amb altres convenis que contemplen un nou estudi de viabilitat que valore els possibles usos, aprofitaments, costos d'estes dessaladores i renegociar els acords amb les entitats locals segons la nova realitat que es determine, així com que elabore un pla per a analitzar els possibles usos alternatius de les plantes dessaladores pertanyents als municipis de Cabanes, Orpesa, Moncofa, Xilxes, Benicàssim i Sagunt i els recursos que generen, d'acord amb les administracions implicades.

Els fets que han motivat la presentació d'esta moció són molts i partixen des que el Govern d'Espanya va impulsar la construcció d'una dessaladora a la ciutat, igual que en altres municipis valencians, amb la finalitat de donar resposta a les necessitats d'aigua per a l'elevat nombre d'habitatges previstos en el Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU) de Sagunt, encara sense materialitzar, i amb les expectatives de consum d'un gran volum d'aigua lligat a l'activitat industrial de les grans empreses de Parc Sagunt I i II.

L'empresa Acuamed va promoure l'actuació dins del Programa AGUA (Actuacions per a la Gestió i Utilització de l'Aigua) i va signar convenis amb els ajuntaments de Cabanes, Orpesa, Moncofa, Xilxes, Benicàssim i Sagunt. Cap dels grans projectes es va materialitzar en els termes acordats. Passats els anys, estes infraestructures s'han posat parcialment en funcionament, signant amb alguns dels ajuntaments convenis temporals per a eixir del pas, però amb un horitzó en el qual serien els ajuntaments els que acabaren fent-se càrrec del cost no subvencionat de la construcció.

En el cas de Sagunt, l'empresa Acuamed va signar un primer conveni de posada en funcionament de la dessaladora per un valor no superior als 18 milions d'euros. Transcorregut el temps, eixa xifra ha anat augmentant i segons l'empresa s'ha d'abonar en el termini de 25 anys els 43,5 milions d'euros d'inversió que va implicar la seua construcció, un cost decidit de manera unilateral, i que no apareix en el conveni.

En el Ple de l'Ajuntament de Sagunt del 15 de març de 2019 es va decidir per unanimitat rebutjar l'acord del subministrament d'aigua dessalada presentat per Acuamed sobre la base de la no acreditació de la condició de solar de la parcel·la en la qual se situa la dessaladora i perquè no s'ha procedit a realitzar en favor de l'Ajuntament de Sagunt la cessió del sòl gratuït qualificat com a dotacional públic, a més de la no justificació documental davant l'Ajuntament de la inversió per valor de 43,5 milions d'euros, i la no justificació dels costos que s'han tingut en compte per a la determinació de tarifes transitòries que figuren en l'esborrany de l'acord.

Després de la contestació de l'empresa Acuamed en els acords presos per l'Ajuntament, el 28 de febrer de 2020 la Junta de Govern Local acorda provisionalment, entre d’altres, mantindre la postura adoptada pel plenari al març de 2019. Esta decisió va ser ratificada per unanimitat per tots els membres del Ple de la Corporació el 25 de maig de 2020.

Generalment, a més del cost de la planta i del preu més car del metre cúbic, este tipus de convenis obliga a fer-se càrrec d'una quantitat d'aigua dessalada no acreditada i allunyada de les necessitats reals, que els ajuntaments, com en el cas per exemple de Sagunt, no necessiten a hores d'ara, encara que sí els drets d'aigua per a continuar desenvolupant-se econòmicament la ciutat.

L'única manera de fer rendible ara esta inversió és pensar noves alternatives d'ús de les instal·lacions, com podria ser, per exemple, que l'aigua forme part del conjunt dels recursos hídrics de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) ja que no existix cap demanda actual que justifique la seua posada en funcionament. En l'actualitat funcionen a mínims, amb convenis transitoris, encara que així produixen més aigua dessalada de la qual la demanda real necessita.

Segons la moció, cal apostar per signar nous convenis on l'Estat assumisca el seu cost, però també on es determinen els drets d'ús en què es contemplen usos ambientals per a recuperar pous i aigües subterrànies, usos d'adaptació al canvi climàtic, usos agrícoles, humans i de desenvolupament econòmic amb premisses de sostenibilitat. Fan falta nous acords entre administracions on, a més de resoldre eixe cost, s'analitzen prioritàriament qüestions socials, ambientals i de desenvolupament sostenible. A més, segons la proposta aprovada, hi ha constància que les dessaladores en altres llocs a Espanya han estat pagades per l'Estat.

En cap cas, segons la moció, els usuaris de Sagunt haurien de pagar més per l'aigua que qualsevol altre usuari de la Conca del Xúquer, ja que es tracta d'un recurs més que beneficia el conjunt dels municipis gestionats per la CHX.