El Ple Municipal acorda interposar un recurs de cassació contra la sentència que va anul·lar la declaració de l'enclavament Romeu com a paratge natural municipal

El Ple de l'Ajuntament de Sagunt ha acordat, en la seua sessió ordinària d'ahir, interposar un recurs de cassació contra la sentència dictada per la Secció Primera de la Sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia en relació al procediment interposat per l'empresa LafargeHolcim España SA contra el Decret 39/2019, de 15 de març, del Consell, de declaració com a paratge natural municipal l'enclavament Romeu, en el terme municipal de Sagunt, que s'anul·la, sense imposició de costes. La demandada va ser la Generalitat Valenciana i codemandats l'Ajuntament de Sagunt i l'Associació Acció Ecologista Agró. En este punt de l'ordre del dia va actuar com a ponent l'alcalde i delegat de Medi Ambient, Darío Moreno.

Este recurs es presenta a causa de la sentència recent del TSJ que va estimar parcialment el recurs de l'empresa LafargeHolcim España SA, i va deixar sense efecte la declaració del paratge per part de la Generalitat Valenciana. Així mateix, este acord va obtindre els vots favor del PSOE, Compromís i Esquerra Unida, mentre que Iniciativa Porteña, Partit Popular, Ciutadans, VOX i Grup No Adscrit, van votar en contra.

La sentència desestima sis dels motius d'impugnació al·legats, però estima dos motius, en els quals s'al·lega que el decret és nul perquè falta la memòria econòmica «ja que la que existix és un mer formalisme per a cobrir l'expedient», referent a això indica la Sala, que en la memòria que consta en l'expedient, es produïx «una indefinició dels mecanismes de finançament del Paratge Natural, puix que es desconeix el cost econòmic al fet que puga donar lloc, així com els estudis econòmics que s'hagen tingut en compte per a elaborar el projecte», per la qual cosa estima el motiu.

D'altra banda, indica que es vulnera l'art. 122 de la Llei de Mines i la doctrina emanada sobre este assumpte pel Tribunal Constitucional, de prohibir amb caràcter general, per a protegir el medi ambient, l'activitat extractiva en un extens espai. La sentència estima este motiu per considerar que les contingudes en el Decret són «justificacions genèriques i estereotipades, sense motivació específica, referides a les extraccions mineres», per la qual cosa es conculca el precepte citat de la Llei de Mines, ja que suposa una prohibició absoluta d'activitat extractiva, i falta justificació suficient.

No obstant això, la sala afig que això no significa que es reconega que siguen compatibles l'activitat extractiva realitzada per LafargeHolcim en l'àmbit de la concessió minera “Salt del llop” i el medi ambient protegit ja que l'anul·lació dels dos punts citats no determina este pronunciament.

És per això que l'Ajuntament de Sagunt ha acordat interposar un recurs de cassació contra la present resolució, tenint en compte l'informe de la seua defensa lletrada, que explica que «procedix preparar cassació, ja que estem davant un interés cassacional objectiu (art. 88.3.c LJCA) en haver-se anul·lat una disposició de caràcter general. D'altra banda, es plantegen com a motius de nul·litat dos arguments que, en la nostra opinió, poden ser substanciats davant el Tribunal Suprem donada la seua possible rellevància cassacional».

Respecte a la insuficiència de memòria econòmica, l'Ajuntament de Sagunt al·lega que esta consta emesa i conté una anàlisi de l'impacte econòmic de la mesura per a l'administració autonòmica, «per la qual cosa l'informe obra emés sense que s'identifique el contingut precisa d'esta memòria econòmica en el Decret 16/2016». D'altra banda, la prohibició d'ús extractiu «consta motivada en tots els informes emesos i no té caràcter genèric i immotivat estant circumscrita a una part del terme municipal pel que entenem que el TS hauria de matisar o confirmar la seua jurisprudència per a concloure que la prohibició és compatible amb l'art. 122 de la Llei de Mines, en el cas d'una prohibició limitada a una part del terme municipal».

L'argumentació que se cita anteriorment és compartida pel Servei Jurídic de l'Ajuntament de Sagunt, examinats els dos motius que han determinat l'anul·lació del decret impugnat. Respecte que la memòria econòmica no està prou justificada, cal indicar que «no consta en el Decret un contingut mínim que haja de contemplar la memòria i que s'haja omés», i respecte a la prohibició extractiva que vulnera l'art. 122 de la Llei de Mines, «consten en l'expedient informes tècnics que justifiquen la limitació, sent la mateixa reduïda a un àmbit geogràfic mínim en comparació amb la resta del terme, i tal mesura queda justificada amb el valor mediambiental que es pretén protegir, per la qual cosa, no es considera vulnerada la doctrina establida en la sentència i que servix de base a esta estimació, per la qual cosa, es considera que existixen motius per a la interposició de recurs contra esta».