L'exposició itinerant ‘El país que va fascinar Jean Dieuzai’ s'inicia a Sagunt
L'exposició itinerant El país que va fascinar Jean Dieuzai iniciarà el seu recorregut a Sagunt, on estarà exposada durant un mes en el Centre Cívic, antic sanatori de Port de Sagunt. Esta obra fotogràfica de l'autor francés, que continuarà per altres ciutats de la Comunitat Valenciana, acosta al visitant a la societat valenciana de 1951 i 1971 i li permet reflexionar i entendre el seu passat.
La mostra està organitzada pel Museu Valencià d' Etnologia, amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sagunt, i en ella es podrà observar l'extensa obra de Dieuzai que reunix les imatges que va captar a València el juliol de 1951 durant el viatge que ho va portar a recórrer diversos llocs d'Espanya i Portugal. En les fotografies advertix una forma de vida, costums i unes tradicions contraposades a l'Europa Occidental que estava travessant una època daurada gràcies al creixement econòmic que experimentava.
L'autor francés, nascut en 1921 i mort en 2003, va recórrer la península ibèrica per a il·lustrar l'Espanya del sud i Portugal. No obstant això, una vegada ací es va desprendre de les indicacions del seu editor i en comptes de fotografiar monuments i paisatges, Dieuzaide va decidir captar a les gents i a les realitats quotidianes del carrer i el treball, centrant la seua mirada en la ciutadania. Pel seu treball a Espanya i Portugal, i després per Turquia, és considerat un fotògraf humanista.
El mateix fotògraf va declarar per al catàleg de l'exposició celebrada a València en 1990, en la sala Parpalló, que "amb la fascinació del descobriment inicial, i no tenint una altra fi que mostrar el que no existia en el meu país, em vaig submergir amorosament en el si del país, amorosament après des del meu ús de raó". I va assegurar que va preferir retenir i preservar "les realitats quotidianes del carrer o del món del treball, essencialment artesanal i rural, els gestos ancestrals dels pescadors, la mística religiosa, la sensualitat de la dona, la dolçor o l'orgull de la seua cara, l'arrogància del seu cos, l'emoció de la seua carn, de la mateixa manera que les complicitats del rostre d'un xiquet xicotet; i també l'univers de les persones xicotetes, portadores del seu honor i la seua alegria".
