L'exposició commemorativa del 150 aniversari de Blasco Ibáñez arriba a Sagunt
El Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana celebra l'Any Blasco Ibáñez amb l'exposició 'Blasco Ibáñez i el rostre de les lletres', una mostra que està viatjant pel territori valencià per a compartir amb castellonencs, valencians i alacantins la commemoració del 150é aniversari del naixement del literat valencià.
L'exposició arriba a Sagunt, on es podrà veure al Centre Cultural Mario Monreal, del 7 de febrer al 3 de març, després d'haver recorregut sis localitats de Castelló i València al llarg de l'any passat.
El director del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, José Luis Pérez Pont, ha destacat "l'aposta que estem fent amb aquesta i amb altres exposicions com les de la 'Col·lecció d'Art Contemporani de la Generalitat Valenciana' per donar suport a les ciutats que tenen la capitalitat cultural valenciana, com Sagunt i Potries, amb un reconeixement del seu compromís amb la cultura com a motor de canvi social i de foment de la participació ciutadana".
Pérez Pont ha asseverat que "aquesta exposició està permetent que ens retrobem amb la figura de Blasco Ibáñez i el que la seua obra representa per a l'imaginari col·lectiu".
La mostra parteix d'una extensa investigació entorn del retrat fotogràfic espanyol, des dels seus orígens fins a la Guerra Civil, i que va donar lloc a la mostra 'El rostre de les lletres' organitzada per Acción Cultural Española. Ara amb un nou discurs entorn de la figura de Blasco Ibáñez, viatja pel territori valencià de la mà del Consorci de Museus.
Pérez Pont ha assenyalat que "l'exposició està recalant en diferents enclavaments culturals, per a posar en valor el ric patrimoni històric i arquitectònic dels pobles i ciutats del nostre territori".
'Blasco Ibáñez i el rostre de les lletres' mostra la imatge fotogràfica del gran escriptor valencià, junt amb els escriptors espanyols més notables del seu temps. L'exposició està organitzada per Acción Cultural Española (AC/E), la Comunitat de Madrid i la Reial Acadèmia Espanyola, amb la col·laboració de la Generalitat Valenciana i del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana.
Blasco Ibáñez (València, 1867 - Menton, França, 1928) va ser l'escriptor valencià més important i el més universalment reconegut. Ja en els dies finals del segle XIX, quan no havia complit encara els 30 anys, era una figura enormement popular i estimada, que era seguida per les masses enfervorides, atretes per les seues idees i per la força volcànica dels seus discursos.
El blasquisme va contagiar a les classes treballadores del mar i de l'horta l'afició pel saber, per conéixer els avanços que aleshores sorgien en els quatre cantons del món.
Les fotografies ens mostren Blasco Ibáñez com a ciutadà, escriptor i tribú, des de les seues primeres estades a la presó valenciana de Sant Gregori, fins a la tornada de les seues restes mortals, acompanyat per les més altes autoritats de la República i pel fervor dels seus paisans.
La visió fotogràfica de Blasco Ibáñez es complementa amb una selecció d'excel·lents retrats de grans escriptors espanyols que van coincidir amb ell en el seu pas per la vida; fotografies de la seua vida pública i privada que permeten descobrir la persona que hi ha darrere del reconegut personatge.
Així, es pot veure Emilia Pardo Bazán amb el seu gat, als salons de sa casa a Madrid, al carrer Princesa, en la qual rebia tot el Madrid de la societat i de la cultura, en 1910; José Echegaray en el moment d'arribar al Palau Reial per a una sessió de consultes amb el rei Alfons XIII (cap a 1905), Benito Pérez Galdós llegint galerades del seu discurs d'ingrés a l'Acadèmia Espanyola, el 6 de febrer de 1897, o Joaquim Sorolla retratant Jacinto Benavente en 1917, al seu estudi de Martínez Campos, actual Museu Sorolla.
Destaquen en la selecció diverses imatges de grup en què es pot veure, per exemple, capitanejada per Manuel Azaña i Valle-Inclán, la tertúlia literària de la Cacharrería de l'Ateno de Madrid, que es va convertir en els últims dies de la monarquia, en un focus actiu de conspiracions republicanes (1930). Així mateix, es pot veure una imatge de la redacció de la revista 'Espanya' en la qual es poden veure junts Ortega y Gasset, Azorín, Pío Baroja i Pérez de Ayala, entre altres.
De gran interés és també la fotografia de l'arribada de Blasco Ibáñez a Argentina, en 1910. Es diu que van anar a rebre'l més de 100.000 persones. Quan va arribar al port de Buenos Aires, una dotzena de reporters van pujar a la coberta del vaixell per a fer-li les primeres fotografies al país.
La dimensió internacional del literat valencià es pot veure en diverses fotografies. L'èxit i la popularitat de Blasco Ibáñez no van tindre fronteres. Durant una llarga gira de conferències pels Estats Units, l'escriptor va ser investit Doctor Honoris Causa per la Universitat de Washington.
L'exposició és el resultat de més de 20 anys d'investigació en desenes d'arxius públics i privats, espanyols i estrangers. Les fotografies que componen la mostra procedeixen de diverses institucions com la Biblioteca Nacional d'Espanya, la Biblioteca Valenciana, l'Arxiu Històric Provincial de Guadalajara, la col·lecció Pedro Melero, la Fundació José Ortega y Gasset-Gregorio Marañón, de l'Institut del Patrimoni Cultural d'Espanya, o la Biblioteca del Congrés de Washington.