L'església del Salvador acull el concert ‘Stabat Mater’ de Vicent Pitarch a càrrec del cor Secret a Veus diumenge 4 d'octubre
L'espectacle, que suposa una estrena de l'obra després de la recuperació de la partitura, estarà dirigit per Sergi Bosch, començarà a les 20 hores i l'entrada serà gratuïta amb aforament limitat
L'església del Salvador acollirà diumenge, 4 d'octubre, el concert Stabat Mater de Vicent Pitarch a càrrec del cor Secret a Veus. L'espectacle, l'entrada del qual serà gratuïta i amb aforament limitat, començarà a les 20 hores. Esta representació suposa una estrena després que s'haja recuperat la partitura del compositor, pianista i organista mort en 1910 i que va estar vinculat a Sagunt.
El cor Secret a Veus està compost per les sopranos Saray García, Rosa García i Blanca Vázquez, les mezzosoprano Estíbaliz Ruiz, Adriana Mayer i Leticia Borrás, els barítons Giorgio Celenza, Josema Bustamante i Iñaki Muñoz i amb música al piano d'Óscar Campos davall la direcció de Sergi Bosch.
La regidora de Cultura, Asun Moll, ha convidat tota la ciutadania a gaudir d'este espectacle ja que és «una oportunitat única de gaudir d'una estrena com mai hem tingut a la nostra ciutat d'una partitura d'este compositor tan unit a Sagunt que ha recopilat i restaurat el seu rebesnet Carlos Pallarés i que interpreta un cor professional». A més, la regidora ha recordat que el concert seguirà totes les mesures de seguretat establides per la normativa contra la COVID.
De família de músics, Vicent Pitarch, natural de Sant Mateu (Baix Maestrat), rep del seu pare els primers ensenyaments musicals que el porten a ser nomenat als 16 anys organista de l'església arxiprestal del seu poble natal. En 1841, quan tan sols tenia 18 anys, marxa a França, on continua estudiant. Viatja a París per a ampliar els seus estudis de piano davall les ordres de Henri Herz, un dels millors professors del moment. També rep classes de violí amb el violinista Tengri.
Recorre França fent concerts de piano i component obres tant per a piano com orquestrals. De tornada a Espanya, es casa amb la saguntina Rosa Burcet i és nomenat organista de Sants Joans de València i professor de música i cant. No va tardar molt a establir-se a Sagunt prenent part molt activa en la música de la ciutat. En 1893, se l'homenatja a Sagunt interpretant la seua Gran Missa i, segons la crònica del Butlletí Musical de València, també es canta una part de la seua Stabat Mater composta uns anys abans, en 1885. Poc temps després, se li perd de vista i en 1910 mor als 87 anys i és enterrat en el cementeri de Sagunt al costat de Vicente Pallarés.
Malgrat que la seua Gran Missa no s'ha pogut trobar encara, l'esborrany manuscrit del seu Stabat Mater sí s'ha pogut recuperar gràcies al seu rebesnet Carlos Pallarés. Es tracta de 28 pàgines escrites amb tinta xinesa sobre paper amb les seues corresponents esborralls, correccions, anotacions i algun forat. El fet mateix de tractar-se d'un esborrany deixa entreveure els problemes patits per a transcriure la partitura i poder publicar-la. Va resultar difícil saber què era el que hi havia davall de les taques de tinta i dels esborralls, així com reconéixer correccions invalidades i anotacions al llapis que a penes es veien però que podien ser vàlides.
No obstant això, el fet de comptar amb dos professionals com Sergi Bosch i Óscar Campos, més que facilitar la tasca, realment l'han feta possible. El primer, com a director coral i professor de cant, centrat sobretot en la part vocal i el segon, com a professor de piano i expert en escriptura antiga, verificant la part pianística.
