L'Ajuntament de Sagunt lliura els Premis Literaris Ciutat de Sagunt 2021 a Ferran Joanmiquel Pla i Guillem Rosselló Bujosa

L'Ajuntament de Sagunt ha lliurat els Premis Literaris Ciutat de Sagunt 2021 a Ferran Joanmiquel Pla i a Guillem Rosselló Bujosa, guanyadors en les modalitats de teatre i narrativa respectivament. L'acte, conduït per Camí de Nora, ha tingut lloc esta vesprada en el Centre Cultural Mario Monreal i ha comptat amb la presència dels guanyadors, així com de la primera tinent d'alcalde, María José Carrera, i la regidora del Gabinet de Promoció del Valencià, Maria Josep Soriano. També hi han assistit altres membres de la Corporació Municipal i el fill de Jaume Bru i Vidal, Santiago Bru Ripollés. En esta XXIV edició, el jurat ha decidit per unanimitat declarar desert el premi de poesia.

La primera tinent d'alcalde, María José Carrera, ha indicat que esta és una de les convocatòries literàries «més prestigioses de la nostra terra» i s'ha dirigit als premiats per a explicar que «representeu el treball constant i conscient des de l’essència i les arrels, per la terra i la cohesió social, tant des de la llengua, com des de la cultura. Dies com el de hui són idonis per a reivindicar des d’ací la cultura i la gent que treballa i fa cultura cada dia. El món de la cultura estaria, per descomptat, incomplet sense l'escriptura, però també resultaria buit si no tinguérem ocasió de gaudir de la representació de les paraules escrites. L'escriptura és un gran contenidor d'enginy, emocions i talent».

A més a més, Carrera ha disculpat l'absència de l'alcalde a causa de «compromisos ineludibles, li hauria agradat acompanyar-nos com ha fet altres anys». També ha agraït al Gabinet de Promoció del Valencià de l'Ajuntament de Sagunt i a la regidora María Josep Soriano el seu «esforç i dedicació». Així mateix, la tinent d'alcalde ha recordat que enguany es commemora el centenari de Jaume Bru i Vidal, «al qual devem meditades pàgines sobre el passat saguntí i valencià com a cronista de la nostra ciutat, però també es el mateix que ha il·lustrat la nostra societat en poemes d’un gran valor. Per això, un dels premis que hui es donen porta el seu nom, encara que enguany haja quedat desert».

La regidora del Gabinet de Promoció del Valencià, Maria Josep Soriano, ha mostrat la seua satisfacció per «la gran acollida que han tingut els nostres benvolguts premis literaris amb un total de 71 obres presentades». També ha afegit: «Lamentablement, no ha estat possible atorgar el premi de poesia ‘Jaume Bru i Vidal’ perquè el jurat privilegia la qualitat dels textos presentats per guardar el prestigi dels Premis Literaris Ciutat de Sagunt. És sempre un plaer celebrar aquest acte que prestigia la literatura en valencià i a la nostra ciutat i que l'any proper complirà 25 anys. Vos esperem per compartir el goig dels guanyadors i el nostre propi com a propiciadors de l'estima per la llengua», ha agregat.

De les 71 obres rebudes de tota l'àrea lingüística, optaven al XVIII Certamen de Teatre ‘Pepe Alba’ un total de 17 obres; per al XXIII Certamen de Narrativa s'han presentat 18 originals, i en el XXIV Certamen ‘Jaume Bru i Vidal’ de poesia competien 36 obres, el més veterà i el que va iniciar la convocatòria amb la creació del Gabinet en 1997.

El premi de narrativa està dotat amb 6.000 euros i el de teatre, amb 3.000 euros. Els jurats d'enguany han estat integrats per Manel Joan i Arinyó, Raquel Ricart i Josep Usó (narrativa); Lola López, Mariola Ponce i Manuel Molins (teatre); i Manuel Bellver, Begonya Mezquita i Josep Porcar (poesia). Així mateix, en l'acte s'ha fet lliurament del sobre amb el premi i d'una placa de ceràmica commemorativa elaborada per l'alumnat del Taller d'Integració Voramar de l'Ajuntament de Sagunt.

XVIII Premi de Teatre ‘Pepe Alba’, per Dones que parlen

El guanyador, Ferran Joanmiquel Pla, és natural de Sant Julià de Ramis (1975) i ha obtingut el premi amb Dones que parlen, la sinopsi del qual és:

Europa es troba en plena Segona Guerra Mundial. L'activista anarcosindicalista Frederica Montseny, que ha sigut ministra de la República durant el govern de Largo Caballero, es troba tancada a la presó francesa de Llemotges, pendent del seu judici d'extradició cap a Espanya. Frederica Montseny està embarassada de cinc mesos i té davant de si un futur molt incert. Què passarà amb ella? Què passarà amb la seua família? La deportaran cap a Espanya i caurà en mans dels franquistes?

A la presó, Frederica Montseny té temps per a reflexionar sobre les vicissituds dels temps extrems que li ha tocat viure. Necessita passar comptes amb ella mateixa i dialoga amb una sèrie de personatges sobre els seus dubtes, les seues conviccions i els seus neguits. La majoria d'estos personatges són dones. Algunes les ha conegudes personalment i han sigut companyes de lluita, com per exemple Margarita Nelken. Però altres, com per exemple Mercedes Sanz-Bachiller, cap de l'ajuda social falangista, són les seues adversàries polítiques. Què es dirien en una hipotètica trobada? És possible el diàleg amb l'altre?

Esta obra parla de derrotes, d'oportunitats perdudes i ideals no realitzats. Però també parla de xicotetes victòries. De la necessitat de recuperar la veu i la fe en la lluita. I, sobretot, de la necessitat de reconciliació. Reconciliació entesa no com a equidistància ideològica, no com a justificació dels actes o atrocitats comeses per l'altre, sinó de reconciliació entesa com a reconeixement del dolor i del sofriment de l'altre.

XXIII Premi de Narrativa ‘Ciutat de Sagunt’, per El cor de la geneta

El professor i escriptor Guillem Rosselló Bujosa (Bunyola, Mallorca, 1959) ha guanyat el premi de narrativa amb El cor de la geneta, una obra que narra les condicions socials, familiars i econòmiques a Mallorca i en la major part d'Espanya en el moment de l'esclat de la Guerra Civil i la situació de molta de gent, sobretot la dels pobles, en els duríssims anys posteriors. La novel·la ho descriu a partir d'uns personatges i d'una trama centrada en tres personatges principals: un porqueret al qual tothom pren per boig, un cec que veu més que ningú i un militar feixista. De les seues relacions va surant un cor: el cor de la gineta.

XXIV Premi de Poesia ‘Jaume Bru i Vidal’

El jurat ha decidit per unanimitat declarar desert el premi de poesia 2021.