Demà tindrà lloc la conferència “La jueria de Sagunt en el context jueu valencià”
Demà, divendres 23 de setembre, tindrà lloc la conferència “La jueria de Sagunt en el context jueu valencià” de José Ramón Hinojosa Montalvo, catedràtic d'història i premi Samuel Toledano. La conferència que començarà a partir de les 19.30 hores en el Pati de Casa del Berenguers, s'emmarca dins de les 17º Jornades Europees de la Cultura Jueva que s'estan desenvolupant a Sagunt des del 4 de setembre fins a diumenge que ve 25. Aquestes jornades són una iniciativa de l'Associació Europea per a la Preservació del Patrimoni Jueu (AEPJ), i compta amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sagunt.
José Ramón Hinojosa Montalvo (València, 1947) és catedràtic d'Història Medieval en la Universitat d'Alacant i fundador i director de la revista Anals de la Universitat d'Alacant. Història Medieval. Entre les seues nombroses publicacions cal destacar: El siglo XIV. Aspectos sociales y económicos (1980), La Edad Media. Sociedad y economía (1985), Diccionario de Historia Medieval de la provincia de Alicante (1985), Textos para la historia de Alicante. Historia Medieval (1990), The Jews in the Kingdom of Valencia. From the Persecution to the Expulsion. 1391-1492 (1993), Las tierras alicantinas en la Edad Media (1995), Los judíos en tierras valencianas (1999), La judería de Xátiva en la Edad Media (1998) y Diccionario de Historia Medieval del reino de Valencia, 4 vols. (2000).
Més de 300 ciutats de tota Europa participen en les jornades europees, entre elles diverses ciutats de la Xarxa de Jueries. L'associació (AEPJ) està formada per diverses entitats de diferents països com la Xarxa de Jueries d'Espanya, N’na B’ rith Europe, la xarxa de jueries de Portugal, la Unione delle Comunità Ebraiche Italiane, i la JECPJ France, i té com a objectiu la preservació i promoció del patrimoni i la cultura jueva a Europa.
Sagunt és la seu del primer cementeri jueu visitable d'Espanya reconvertit en un museu a l'aire lliure que permet a turistes i visitants recórrer tombes dels segles XIV i XV en un marc arqueològic de primer ordre: el castell, així com la millora dels hipogeus, segons indiquen des de l'organització.
