El Centre Cívic acull l’exposició “La ciutat de les dones. Fotografia, espais i gènere”
En la vesprada d'ahir es va inaugurar l'exposició La ciutat de les dones. Fotografia, espais i gènere, que podrà visitar-se fins al 7 d'abril en el Centre Cívic Antic Sanatori. Es tracta d'una mostra fotogràfica que està emmarcada en el programa d'actes en commemoració del 8 de Març, Dia Internacional de la Dona, organitzada per la regidoria d'Igualtat de l'Ajuntament de Sagunt, amb la col·laboració de la Universitat de València.
La regidora d'Igualtat, Maria Giménez, va agrair la presència de tots els assistents a l'exposició, a més de felicitar les autores de les obres "pel seu impecable treball i per fer referència, a través dels seus objectius, a espais més descarnats i realistes sobre la dona, i per oferir una altra perspectiva que no és tan habitual veure-la en un altre tipus d'exposicions".
L'exposició es troba articulada entorn dels projectes de set fotoperiodistes valencianes que pertanyen al col·lectiu Objectives, les quals proposen reflexionar sobre la ciutat com a espai polític des d'una perspectiva de gènere. Concretament, participen les següents fotoperiodistes: Provi Morillas, Consuelo Chambó, Amparo Simó, Marga Ferrer, Eva Mañez, Eva Ripoll i Raquel Abulaila. Les autores mostren a través dels seus objectius com les dones han contribuït a la constitució de la ciutat malgrat ser privades dels espais públics de decisió i de poder.
Objectives és un col·lectiu de joves fotògrafes que, des de fa quatre anys, col·laboren en mitjans de comunicació com a treball quotidià i a més es dediquen a reflexionar sobre el gènere, la dona i el feminisme a través de la seua principal eina, la imatge. Des del col·lectiu de fotoperiodistes han explicat que "en aquesta exposició el que preteníem és fer una reflexió sobre la ciutat; a causa dels canvis polítics que s'han produït en l'últim any considerem que era un bon moment per a pensar sobre l'espai urbà, sobre com és la ciutat en la qual habitem i com ens agradaria que fóra. Cadascuna de les autores que participen ha reflexionat des de la seua lectura i visió de la dona i la ciutat".
Quant a les coleccions que és mostren, el projecte de Provi Morillas, La solitud dels nombres, ens parla metafòricament de l'absència de la dona front al paisatge urbà, posant en relleu les diferents problemàtiques discriminatòries de l'esfera pública.
El treball de Consuelo Chambó, Ella = Ella, tracta de visibilitzar els recorreguts quotidians de dues dones amb les seues diferents condicions de vida, mostrant així la diversitat de les dones on és pertorben els discursos estereotipats que circulen en l'espai públic.
En la sèrie d'Amparo Simó, A través de l'espill, es mostra l'existència d'un dels espais segregats en que es conformen els llocs de la ciutat, els banys públics, que són un exemple de com s'ha promogut la divisió d'espais que alhora ha sigut medul·lar al contracte socio-sexual.
En la part de Marga Ferrer, Dones rurals: Cor, pulmons i economía, l'autora tracta de plasmar les moltes històries territorials que convergeixen sobre el sòl de la ciutat, i ho fa en tractar l'espai rural i els diferents papers d'alguns dels seus protagonistes en un entorn tradicionalment masculí.
Eva Mañez, amb la seua cartografia audiovisual en Cabanyaleres. Cartografia dels sentiments de les dones de El Cabanyal, ens mostra els sentirs i vivències de les dones del Cabanyal que han qüestionat els problemes de planificació urbana i la deteriorament dels barris degradats per l'especulació urbanística.
En el treball d'Eva Ripoll, Píxel a píxel he reconstruït el meu cor, l'autora afirma la presència de dones artistes dins d'esta tradició de ciutadania activa. Esta presència es mostra en el camp de la creativitat, una creativitat que tradicionalment els ha sigut negada a les dones, proclamant així la conquesta d'un espai propi.
Finalment, en el projecte de Raquel Abulaila, Trans passant fronteres, l'autora ens revela la complexa realitat del col·lectiu transsexual i transformista sobre el qual pesa un doble estigma, per la qual cosa considera necessari recordar que existeix una diversitat de formes de vida, i, al mateix temps, reconéixer-los la seua veu en l'espai públic.
